Actualitat

Reducció horària a la Primària per conciliació familiar o per falta de professionals?

En una Jornada organitzada per Metges de Catalunya, la consellera Alba Vergés donava suport a la proposta d’implantació d’horaris laborals més racionals i saludables en l’àmbit sanitari. Vergés va anunciar que la conselleria farà un estudi dels horaris dels professionals de la salut i iniciarà una prova pilot per aplicar mesures de reforma horària en els centres sanitaris. L’objectiu de la proposta és que els treballadors del sector puguin conciliar, sense que això comporti una reducció de serveis o afegir dificultats d’accés al sistema.

Com? Tot i que encara està en estudi la prova pilot podria consistir en tancar l’atenció primària a les 17 hores i deixar obert fins les 20 h només per urgències. La Marea Blanca de Catalunya s’ha manifestat preocupada per aquesta mesura. Entén que “en un moment què l’Atenció Primària està totalment precaritzada i amb símptomes
evidents de col·lapse seria el cop  definitiu per a una reducció encoberta de personal i una reducció del temps de consulta directa a les persones”. A això, a més a més, afegeixen que com un dels arguments per desenvolupar la mesura és que no es troben metges ni pediatres per substituir les absències per vacances, formació dels professionals o malalties, conseqüentment es viurà un augment de les llistes d’espera “que ja actualment són intolerables”.

El creixement de les llistes d’espera és una de les conseqüències que la Marea Blanca preveu mentre que una altra seria un increment automàtic del volum d’assistència als serveis d’urgència, tant dels CUAP com dels centres hospitalaris, que “afegiria sobrecàrrega a uns serveis ja col·lapsats i a uns professionals al límit”.

“La reducció horària és una retallada més al sistema sanitari”

La Marea Blanca defensa que cal treballar per la conciliació familiar dels treballadors sanitaris però apunta que aquest pas no es pot fer unilateralment, sense que hi hagi un canvi global d’horaris en tota la societat i sense adequar les infraestructures i altres mesures polítiques i de gènere.

Sense aquest canvi global, a nivell de pacient, creuen que reduir a aquest horari les visites d’atenció continuada perjudicarà a la població en el sentit que hi ha gent que ja ara treballa en aquest horari i tenen problemes per anar al CAP quan ho necessiten. A més, també apunten que els infants i joves escolaritzats serien els més afectats per la reducció horària a part de que els pacients perdrien el seu metge de referència donat que en els centres no hi ha espai suficient perquè cada professional tingui una consulta en horari de 9 a 17 hores.

“Davant la manca de professionals no s’han de tancar serveis sinó posar en marxa polítiques actives de contractació, de dignificació de les condicions de treball i d’incentivació econòmica que facin atractiu el treball en l’Atenció Primària, perquè tenim prou professionals formats a les nostres universitats per cobrir les places vacants”, defensen des de la Marea Blanca. Si no s’avança cap a aquest camí i en cas de dur-se a terme la reducció horària anunciada, que asseguren que “ja s’està fent de manera silenciada i silenciosa”, la Marea assegura que “viuríem una nova retallada més al nostre Sistema Sanitari Públic i específicament a l’Atenció Primària que comportaria un pas més en el seu desmantellament”.

La revisió dels horaris i la reorganització del temps de treball és una prioritat per incrementar la qualitat de vida

Durant la cinquena edició de la Setmana dels Horaris es va celebrar la jornada ‘Reforma horària i salut’ on tots els ponents van assenyalar que la revisió dels horaris i la reorganització del temps de treball és una prioritat per incrementar la qualitat de vida, tenir millor salut i ser professionalment més productius.

Les conclusions més remarcables van ser que la implantació d’horaris saludables permet gaudir de més temps per a la vida personal i això repercuteix en una millora de l’estat físic i emocional de les persones o que els mals hàbits horaris són un problema de salut pública i suposen un augment poblacional del risc a emmalaltir.

Pel que fa a no dormir (gairebé un 30% dels catalans reconeix dormir menys de vuit hores diàries) van destacar diferents idees: apuntaven que  la falta de son crònica i les alteracions dels ritmes circadiaris provoquen estrès, alteracions cognitives, risc d’obesitat, diabetis, patologies cardiovasculars i alteracions de l’humor. A més, la privació crònica de son augmenta la fatiga en el treball, redueix la capacitat d’aprenentatge i la productivitat, i limita la creativitat, així com també frena l’empatia i incrementa la possibilitat de patir accidents laborals.