Un 77,3% dels metges de família, pediatres, odontòlegs i ginecòlegs de l’atenció primària de l’Institut Català de la Salut (ICS) ha secundat la primera de les cinc jornades de vaga convocada per Metges de Catalunya (MC), per la Confederació General del Treball (CGT) i per Rebel·lió Atenció Primària per exigir millores assistencials i laborals al primer punt d’accés del sistema de salut. En l’àmbit de la sanitat concertada, el seguiment als hospitals, centres d’atenció primària (CAP), centres sociosanitaris i centres de salut mental, gestionats per les patronals Unió Catalana d’Hospitals (UCH), Consorci Associació Patronal Sanitària i Social (CAPSS) i Associació Catalana d’Entitats de Salut (ACES), ha estat del 73,5%.
Un cop ha finalitzat la concentració a les portes i a l’interior de l’ICS, Rebel·lió Primària ha organitzat una assemblea per a tots els treballadors de l’Atenció Primària al CAP Raval Nord, situat a prop de plaça Universitat. Per la seva banda, Metges de Catalunya ha iniciat una manifestació fins les portes de la Unió Catalana d’Hospitals situada al carrer València amb Bailen col·lapsant tot el centre de Barcelona al seu pas.
La marxa ha finalitzat amb una acció simbòlica on un dels membres del comitè de vaga ha preguntat als assistents “Qui voleu que decideixi la vostra salut? Fonendos o maletins?”.
La xarxa sanitària concertada clama contra el segon conveni col·lectiu del SISCAT
Metges de Catalunya ha quantificat d'”èxit” la mobilització i insta a l’ICS i les patronals de la sanitat concertada – Unió Catalana d’Hospitals (UCH), Consorci Associació Patronal Sanitària i Social (CAPSS) i Associació Catalana d’Entitats de Salut (ACES) – a “escoltar el clam dels facultatius i atendre les reivindicacions legítimes i necessàries per millorar l’assistència als pacients i dignificar les condicions laborals dels professionals”.
Unes condicions que Antoni Pessarrodona, ginecòleg especialitzat en oncologia, denuncia d’una alta pressió assistencial: “ja no ens queixem tant del sou, perquè d’això ja ens hem acostumat, però no pot ser que estiguem tan mal valorats pels gestors”. A més, ha criticat les conseqüències que pot arribar a tenir la falta de temps tant pels treballadors com per als pacients, qui veuen reduïda la qualitat de la seva assistència i també per tant la seva seguretat.
Per la seva banda, Maite Clemente, que és metge anestesista, denuncia que en alguns centres com ara en el seu s’ha creat un conflicte al voltant de les guàrdies. El problema es divideix en tres característiques: que les hores de guàrdia no es cotitzen, “mentre que policies i bombers sí que ho fan”; que l’hora es paga a un preu inferior a l’hora ordinària; i que els estan obligant a retornar les hores de lliurança. Clemente explica que en sortir a les 9 hores de treballar, després de dur 25 hores seguides, no se’ls hi considera el dia de lliurança com un dia treballat. D’aquesta manera, se’ls hi acumulen hores a deure a l’empresa. En concret, un total de 4 hores per cada guàrdia, ja que les 4 restants per completar la jornada laboral van aconseguir guanyar-les. Mesura que segueix semblant insuficient.
Aquests arguments són alguns dels que trobem entre les reivindicacions principals dels metges de la concertada que no estan satisfets amb el segon conveni col·lectiu del SISCAT signat el 21 de novembre per part de les patronals sanitàries i els sindicats CCOO, UGT i SATSE.
Així ho ha volgut explicar Xavier Lleonart, president del sector d’hospitals de Metges de Catalunya i membre del comitè de vaga al finalitzar la manifestació:
Les reivindicacions principals del sindicat de Metges de Catalunya serien:
- Equiparar la jornada laboral anual dels facultatius (1.688 hores) a la que fan la resta de col·lectius professionals del conveni SISCAT (1.620 hores).
- Regular el règim de jornada, distribució horària i descansos dels facultatius.
- Fixar un límit màxim del número de visites diàries i un temps mínim per a atendre els pacients en l’atenció primària concertada.
- Recuperar el poder adquisitiu perdut en els últims 10 anys a conseqüència de les retallades.
- Establir un preu per a l’hora de guàrdia mèdica de presència física que iguali el valor de l’hora ordinària de treball, tal com han sentenciat el tribunals de justícia.
- Implantar l’equiparació salarial total dels facultatius d’assistència primària i d’hospitals, en tots els conceptes retributius.
- Millorar les retribucions variables per objectius.
- Millorar els drets de conciliació de la vida laboral, personal i familiar.
- Incrementar de 20 a 40 hores el permís retribuït per a formació i recerca.
- Incrementar les mesures de salut laboral, en especial atenció els riscos psicosocials i la protecció de les dones embarassades i lactants.
- Reduir la contractació temporal i precària.
