Tafanejar la història clínica d’un company de treball, d’un familiar o d’un pacient amb el qual no tenen relació assistencial ha abocat a diversos professionals sanitaris a una condemna superior a dos anys de presó. Aquesta pena provoca l’ingrés en la presó. Per a evitar en una d’aquestes sentències aquesta conseqüència, l’Audiència provincial de la Corunya ha arribat a sol·licitar a l’octubre al Govern la tramitació d’un indult. Van realitzar aquesta petició després d’emetre una decisió –que implicava dos anys i set mesos de presó– contra un metge del Servei Gallec de Salut (Sergas), que va accedir a un historial clínic sense consentiment.
Aquest mateix mes el Suprem va ratificar la condemna de dos anys i sis mesos a dos fisioterapeutes d’un hospital públic que van entrar en el registre clínic d’una companya i el van comentar davant d’altres pacients. Per part seva, al gener de l’any passat l’alt tribunal sí que va estimar el recurs d’una infermera del servei extremeny de salut que va ser condemnada per l’Audiència Provincial de Càceres per accedir “en més d’un centenar d’ocasions” a l’historial del seu exjove i la seva nova parella. Els magistrats van rebaixar la pena de tres anys i set mesos a dos anys.
Delicte de revelació de secrets
Aquestes actuacions estan penades pels articles 197 i 198 del Codi Penal que els emmarquen en delictes de descobriment i revelació de secrets. “Cal tenir en compte que aquesta informació està protegida perquè el dret a la intimitat té un component molt important en l’esfera de la privacitat. No només compte amb la protecció de la Constitució, també té la del Codi Penal”, explica Francisco Corpas, director dels serveis jurídics en el Consell General d’Infermeria.
Per part seva, José María Antequera, docent i divulgador en dret sanitari, creu que aquestes actuacions es produeixen pel desconeixement de les seves condemnes. “Crec que no se sap en moltes ocasions la conseqüència de l’incompliment. Els professionals desconeixen que accedir a la història clínica d’una persona, quan no hi ha una vinculació professional amb els pacients, és una falta molt greu de l’estatut marc i un delicte segons el Codi Penal”, ressenya.
La “temptació” d’accedir a l’historial amb un click
Aquests dos lletrats coincideixen en assenyalar que l’accés a la informació de forma instantània ha pogut contribuir al fet que es dilueixin les barreres mentals que determinen per a aquests condemnats quina documentació és confidencial. “Abans accedies a la història clínica perquè només existia en paper i la tenies davant de tu. Amb la història clínica electrònica, l’accés és immediat. Aquesta temptació genera aquest tipus de situacions”, incideix Antequera. Així mateix, aquest lletrat ressenya que en accedir a aquests registres clínics hi ha una alerta sobre l’ús adequat del sistema. “Hi ha un avís en el qual es planteja que només poden accedir a històries clíniques assistencials”, incideix.
Entre les últimes sentències emeses per aquest assumpte, destaca la ratificació de la condemna per part del Suprem a dos fisioterapeutes d’un hospital públic que van entrar en la història clínica d’una companya. L’Alt Tribunal va desestimar a l’octubre el recurs presentat per aquestes dues professionals i va confirmar la decisió que els considerava autores d’un delicte de descobriment i de revelació de secret pel qual els sentenciaven a cadascuna d’elles a dos anys, sis mesos i un dia de presó. Segons l’escrit judicial, els accessos a la història de la seva companya el 2011 “consten documentalment acreditats”. A més de la pena de presó, la decisió comporta la inhabilitació absoluta per sis anys.
L’Audiència Provincial d’Oviedo ressenya en la sentència ratificada recentment pel Suprem que aquestes dues professionals es van assabentar de “les malalties per les quals havia rebut tractament en el servei de salut mental [la seva companya], comentant-ho entre elles en el gimnàs de l’hospital, on treballaven com a fisioterapeutes, fent-lh en presència dels pacients als quals atenien”.
Aquests fets –segons plantegen en l’escrit judicial– són constitutiu de delictes, tal com recullen els articles 197 i 198 del Codi Penal. En ells castiguen a aquelles persones que “sense estar autoritzades” accedeixin a “dades reservades de caràcter personal o familiar d’un altre que es trobin registrats en fitxers o suports informàtics, electrònics o telemàtics”. En aquest epígraf es té en compte que aquestes condemnes s’aplicaran també a aquells treballadors públics que “fora dels casos permesos per la Llei, sense mediar causa legal per delicte, i prevalent-se del seu càrrec, realitzin qualsevol de les conductes descrites en l’article anterior”.
Els magistrats de l’Audiència asturiana van destacar en la seva fallada la confidencialitat d’aquesta informació i, per tant, recalquen la rellevància d’aquesta infracció. “Es tracta de dades reservades que pertanyen al titular però que no es troben en el seu àmbit de protecció directe, directament custodiats pel titular”, ressenyen. Així mateix, estableixen que la legislació de protecció de dades “delimita clarament la titularitat, maneig i cessió de la informació continguda en aquests”.
L’Audiència de la Corunya també va condemnar a l’octubre a un metge a dos anys i set mesos de presó per entrar en un historial clínic sense consentiment ni mitjançant una relació assistència entre el denunciant i el denunciat. En aquest cas, la sentència no detalla quina vinculació existia entre aquestes dues persones.
Sol·liciten indult al Govern
A pesar que en l’escrit judicial constaten que aquest professional del Sergas va accedir en 2011 en dues ocasions a aquesta informació “amb la intenció de conèixer el seu estat de salut, en concret, l’existència d’un comunicat de baixa per incapacitat temporal laboral” i que consideren que la condemna és “ajustada al tenor de la llei i de les seves possibles interpretacions”, sol·liciten al Govern la tramitació d’un indult per al condemnat. Han pres aquesta decisió al·legant que no volen que es “generi una sanció objectivament desproporcionada i socialment reprovada”. Aquesta sentència també comporta la inhabilitació absoluta durant de sis anys.
Per part seva, al gener de l’any passat el Suprem sí que va estimar el recurs presentat per una infermera del servei extremeny de salut que va ser condemnada per l’Audiència Provincial de Càceres com a autora responsable de dos delictes continuats de descobriment de secrets comesos per funcionaris públics, que va implicar una pena de tres anys i set mesos de presó. Aquesta professional va accedir “en més d’un centenar d’ocasions” [entre 2011 i 2015] a l’historial del seu exjove i la seva nova parella.
Segons figura en els fets provats, el pare dels seus néts “travessava problemes derivats de les seves addiccions, que van motivar que fos tractat per l’equip de salut mental” i aquesta circumstància va arribar a convertir-se “en una veritable obsessió [per a l’acusada], que li produïa un important estat d’ansietat” pel benestar dels seus néts. L’alt tribunal va estimar el recurs presentat per la infermera i va reduir la pena a dos anys de presó, entenent que la seva conducta havia de ser entesa com a “atenuant”. De fet, destaquen que ja en el relat de fets provats es va plantejar que “l’accés de les dades reservades el realitzava amb l’ànim de protegir” als menors.
Antequera destaca que en aquestes decisions “hi ha un fenomen a destacar”. Per a aquest advocat expert en dret sanitari subjau, en uns casos, “un conflicte en la unitat en la qual treballen” i, en uns altres, “s’accedeix a història clínica de familiars”. “Hi ha una percepció es perd el caràcter legal en accedir a històries de familiars o persones amb les quals has tingut una relació sentimental”, apunta.
Aquesta jurisprudència no es limita a aquests casos. Al febrer, el Suprem va desestimar el recurs d’un metge condemnat a un any i tres mesos de presó i tres anys d’inhabilitació absoluta per un delicte de descobriment de secrets, per consultar sense autorització ni consentiment l’historial clínic del examant, segons va informar Europa Press. Per part seva, l’Audiència de Navarra també va sentenciar l’abril de 2017 a tres anys i nou mesos a una infermera per “un delicte continuat de descobriment de secrets” per consultar la història de la seva exparella, de la nova parella d’aquest i de lal seu excunyat.
