Entorn del cànnabis i la seva regulació, portem dècades de contradiccions polítiques i legals. De fet, l’autocultiu, el consum i possessió de cànnabis en espais privats no està sancionat, però l’ús i possessió en espais públics si està castigat amb dures sancions administratives. Mentre el codi penal castiga a qui “executin actes de cultiu, elaboració o tràfic, o d’una altra manera promoguin, afavoreixin o facilitin el consum il·legal de cànnabis”.
Si parlem d’un ús terapèutic del cànnabis, la situació encara es torna més complexa. De manera que si bé els usos terapèutics són lícits, la realitat és que, com la legislació actual considera il·lícits els cultius i els sistemes de dispensació autoritzats administrativament, ens trobem que els pacients que en fan un ús terapèutic estan oblidats per la llei.
Això tot i que la Convenció de Nacions Unides de 1961 sobre estupefaents, i ratificat per Espanya l’any 1967, ja reconeix explícitament l’ús mèdic del cànnabis, i assenyala que “l’ús mèdic dels estupefaents seguirà sent indispensable per mitigar el dolor”, per la qual cosa, “hauran d’adoptar-se les mesures necessàries per garantir la disponibilitat d’estupefaents amb aquesta finalitat”. Actualment hi ha desenes de països al món, com el Canadà, Israel, Alemanya, Austràlia i Itàlia, i més de 27 estats nord-americans que compten amb programes propis de cànnabis medicinal.
Més d’un centenar d’assajos clínics amb cànnabis i cannabinoides avalen la seguretat en l’ús d’aquesta planta. Se sap que funciona en persones malaltes de càncer que la utilitzen per prevenir certs efectes secundaris dels tractaments de quimioteràpia, però també s’ha demostrat que el cànnabis pot ajudar a disminuir els símptomes de malalties neurològiques, crisis convulsives de l’epilèpsia i d’altres malalties autoimmunes com les malalties inflamatòries intestinals, el dolor i la rigidesa de l’esclerosi lateral amiotròfica (ELA) o l’espasticitat associada a l’esclerosi múltiple.
Com ja hem apuntat abans, a casa nostra, però, l’ús terapèutic del cànnabis no està regulat, malgrat que segons l’Observatori Espanyol de Cànnabis Medicinal entre 50.000 i 100.000 persones n’estarien fent ús. I sense llei que reguli, només pot haver-hi desprotecció legal i sanitària i estigma per a les persones que utilitzen el cànnabis per motius de salut.
S’estima que aproximadament un 6% dels usuaris dels clubs socials de cànnabis són consumidors que fan un ús terapèutic. Però a Catalunya hi ha un important desgavell respecte als clubs socials de cànnabis, de manera que tot i l’existència permesa d’aquestes associacions de persones consumidores de cànnabis, aquests clubs no estan regulats per cap llei.
Aquesta desprotecció afecta directament al seu dret a la salut. No és una bona solució que els pacients obtinguin el seu cànnabis terapèutic en una associació de persones consumidores de cànnabis on no es faci un control de qualitat rigorós o a on el personal no estigui degudament format, pels mateixos motius tampoc d’un traficant de drogues. És essencial que cada pacient tingui un ple coneixement sobre els medicaments que consumeix (toxicitat, dosi, continuïtat d’estocs, etc.).
Per tant, en absència de regulació, el col·lectiu de pacients usuaris de cànnabis medicinal queda desprotegit, podent perdre la custòdia dels fills, ser expulsat d’una unitat de dolor o perdre el seu lloc de treball. I pot arribar a rebre multes d’entre 600 euros i 30.000 euros, o fins i tot acabar a la presó.
Cal fer notar que l’Agència Espanyola del Medicament ha concedit d’ençà el 2016 diverses llicències a empreses perquè cultivin cànnabis medicinal per exportar a altres països on sí que hi ha programes d’accés establers, com el Canadà o Alemanya. És molt hipòcrita que l’administració estatal permeti el negoci d’uns pocs mentre oblida el dret a la salut de la majoria.
Amb tot, cal dir que l’any 2017 el Parlament de Catalunya va aprovar una Iniciativa Legislativa Popular que regulava aquestes associacions de consumidors de cànnabis, així com el seu cultiu i transport, donant empara legal als seus associats. Però l’any 2018 el Tribunal Constitucional espanyol va anul·lar aquesta llei.
Sota prescripció i control mèdic
Per tant, es fa necessari i urgent una regulació de l’ús terapèutic del cànnabis i que s’hi accedeixi sota prescripció i supervisió mèdica, i que es pugui vendre a les oficines de farmàcia o en entitats que involucrin a professionals degudament formats.
La regulació ens permetria d’una banda introduir mecanismes de control de qualitat i reducció de riscos així com reduir l’estigma associat a l’ús medicinal del cànnabis, i d’altra millorar la pràctica clínica dels professionals de la salut i la recerca científica del cànnabis com a fàrmac. Però sobretot, necessitem regular perquè cal donar resposta a una realitat existent: la del col·lectiu de pacients amb malalties cròniques que en fan ús per millorar la seva qualitat de vida.
Ja finalment, crec important ressaltar que el Parlament de Catalunya ja es va posicionar per unanimitat a favor de regular l’accés al cànnabis medicinal en una resolució del 25 d’abril de 2001. Han passat 18 anys i el tema ha quedat totalment sepultat en l’agenda política. Si tenim en compte que l’administració catalana té les competències en salut transferides, no podem més que manifestar la sensació d’abandonament resultant del seu oblit.
