Els plàstics no només envolten els aliments que consumim, els productes que comprem i els líquids que bevem. També ens envolten a nosaltres, als éssers vius. Per molt que evitem els plàstics tot el que poguem, anem a comprar amb bosses de tela o fem servir ampolles de vidre, estem exposats a “una contaminació diària interna i invisible”, explica Rosa Garcia, biòloga i directora de Rezero, una fundació que treballa per la prevenció dels residus.
Així, els Ftalats -els químics que s’usen als envasats per donar flexibilitat i elasticitat als plàstics o per fixar els aromes dels perfums- i els Fenols, presents també en molts envasos, són els principals compostos relacionats amb les pautes alimentàries als que estem exposats. Petites substàncies que, tot i que no les veiem, poden causar problemes endocrins, de fertilitat, tiroïdals, cardiovasculars, parts prematurs o càncer de pròstata. Una llarga llista d’afectacions d’uns químics que duem al nostre organisme.
I així ho ha demostrat Rezero: amb la campanya Salut de Plàstic ha organitzat un estudi per a visibilitzar els efectes d’aquests productes. 20 líders d’opinió de l’àmbit de la cultura o la ciència, de Catalunya i les Illes Balears han col·laborat amb un experiment per mesurar aquests compostos a l’orina. Així, personalitats com l’actiru Silvia Abril, el meteoròleg i presentador Francesc Mauri o la doctora Elena Carreras han prestat les seves excreccions per a l’experiment.
El resultat: el 100% dels subjectes han donat positiu en compostos plàstics. Les mostres, que es van analitzar a l’Institut Norueg de Salut Pública, van detectar una mitjana de 21 substàncies en cada persona, de les 27 analitzades. “No ens pensàvem que tothom donaria positiu”, ha reconegut Garcia, durant la presentació de la campanya. Aquestes dades han provocat certa “preocupació” en alguns dels participants, com Francesc Mauri, que considera que el resultat manifesta que “estem completament envoltats i té molta influència”.
En aquesta línia, des de Rezero han destacat la importància de visibilitzar l’impacte a la salut de les persones de la “proliferació del sobreenvasat i de la cultura del take away, així com del sol ús”. L’Instagramer Joan Grivé, que també ha participat de l’estudi, afirma que “és normal tenir plàstics. Abans ho fèiem tot millor, però hem descobert el plàstic, que és tan versàtil, barat i pràctic que ens hem oblidat del que importa”, diu. Reconeix, així mateix que evitar el plàstic pot ser “farragòs: no portes carmanyola de vidre perquè pesa o se’t pot trencar, però després d’aquest estudi, crec que ho començaré a fer”.
Què podem fer per reduir l’exposició
Accions com evitar escalfar els aliments dins de recipients de plàstics, evitar les canyetes, no congelar aliments a les safates de plàstics o evitar l’aigua envasada són algunes de les accions individuals que ciutadans i ciutadanes poden dur a terme per a reduir l’exposició a aquestes substàncies. Però no depèn pas de l’individu erradicar-les. Per això la campanya Salut de Plàstic parla de “responsabilitza compartida: normalment es criminalitza el ciutadà, encara que sigui desconeixedor dels efectes. Hi ha un punt en què el ciutadà no pot fer més”, diu Garcia.
I aquí entra en joc una altra etapa de la campanya, que és la d’impulsar normatives que garanteixin la salut, que regulin l’ús del plàstic a la industria. “Ens adreçarem al sector econòmic per repensar el model de producció”, diu Garcia. Això passa, doncs, per aplicar el principi de protecció, segons el qual els ciutadans han de conèixer els efectes de les substàncies que s’usen. “Actualment es fan servir substàncies que no se sap si són nocives o no, però allà estan”, es queixen des de Rezero.
Un altre criteri a aplicar seria la jerarquia ecològica dels residus, en què es prioritza reduir els elements d’un sol ús i potenciar elements reutilitzables. “Una de les sortides és usar materials compostables, però això no acabaria amb la cultura del sol ús”, diu Garcia, qui reconeix que les propostes que es facin a la indústria, “segurament comptaran amb una negativa rotunda”.
Però és aquí on torna a entrar la participació ciutadana: “si tots ens neguem a comprar productes sobreenvasats o ens decantem pel vidre, la indústria ho entendrà”, diu la il·lustradora i participant de l’estudi Carme Solé i Vendrell. Per aquest motiu, la campanya Salut de Plàstic, insta a la ciutadania a signar a favor de realitzar una normativa reguladora de l’àmbit català. “Ens hem de posar les piles, perquè fa uns anys Catalunya era pionera en aquests aspectes i ara sembla que tothom ens avança per tots costats”, ha dit Garcia.