Es poden suplir les vacances amb l’ús de treballadors interins? El Tribunal Suprem ha dit que aquesta pràctica és il·legal, i ho ha fet arran del cas d’una treballadora de l’Hospital Clínic de Barcelona, que va firmar 242 contractes en 8 anys i va ser acomiadada. Ara l’alt tribunal ha deixat clar que l’extinció de la relació laboral ha estat improcedent.
El 2007, la dona va començar a treballar a l’Hospital Clínic com a personal de neteja amb contractes d’interinitat per substitució de diferent durada, des dels més curts de 2 dies, fins als més llargs, de 90. Les causes eren ben diverses, des de substituir baixes mèdiques del personal, o vacances, festes recollides al conveni, dies d’assumptes propis, malaltia de familiar o i fins i tot una boda.
Jutjat social 11 de Barcelona i el del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, van veure abans el cas denunciat per la treballadora. En els dos casos les resolucions van concloure que sí que consideraven justificat aquest tipus de contractes, de substitució amb interins i van desestimar el cas.
Readmissió i indemnització
La sentència del Suprem condemna l’empresa a readmetre la treballadora i a indemnitzar-la amb 11.000 euros.
Segons el criteri del Tribunal Suprem, l’interinatge s’articula com una forma de substitució dels treballadors que es troben en alguna de les situacions que originen la suspensió del contracte de treball tal com poden ser, el risc durant l’embaràs o la lactància natural, la privació de llibertat en tant no hi hagi sentència condemnatòria ferma, la incapacitat temporal o l’exercici d’un càrrec públic representatiu, entre d’altres.
Per contra, el Tribunal Suprem recorda en la seva sentència que el gaudi de les vacances no té res a veure amb una situació de suspensió del contracte amb reserva de plaça sinó que es correspon, únicament, amb un període de descans o cosa equivalent, «una mera interrupció ordinària de la prestació de serveis que no genera vacant reservada pròpiament dita». Així ho demostra, per exemple, el fet que durant les vacances, com és ben sabut i al contrari del que succeeix durant la suspensió del contracte, l’empresa no es veu alliberada de l’obligació d’abonar el salari corresponent, segons l’anàlisi del cas fet pel Col·lectiu Ronda.
La sentència del Tribunal Suprem no es limita, però, a constatar la inadequació de la figura contractual de l’interinatge pel supòsit descrit de cobrir les vacances. El veritable interès d’aquesta resolució rau en el fet que considera que tampoc cap altra modalitat contractual de durada determinada, com ara podria ser el contracte eventual, resulta vàlida pel supòsit de substituir treballadors que es troben de vacances o gaudint d’altres tipus de permisos.
La jutgessa ponent del cas, Maria Lourdes Arastey, entén a la sentència que la realització de vacances pel personal d’una empresa com l’Hospital Clínic és una circumstància que entra en la normalitat pròpia d’aquestes situacions i que, per tant, no és ajustada a Dret la cobertura temporal de les seves funcions acudint a la via d’interinitat per substitució. Aquestes absències del treball es produeixen dins el normal desenvolupament del contracte de treball i formen part de la previsió organitzativa que correspon desenvolupar a l’ocupador, allunyant-se de l’excepcionalitat que el contracte eventual vol solucionar.
