Arriba el fred i novament ens trobem amb les consultes de pediatria d’atenció primària atapeïdes d’infants afectats per les infeccions respiratòries i digestives habituals en aquest període, que s’afegeixen a la resta de patologies, tant agudes com cròniques, que requereixen l’atenció mèdica habitual. I de nou observem que no hi ha recursos extra per reforçar les consultes pediàtriques del primer nivell assistencial. Perquè, de nou, el Pla integral d’urgències de Catalunya (PIUC) torna a deixar de banda l’atenció pediàtrica. A aquesta situació s’hi suma la permanent manca de substituts per cobrir les absències dels professionals. L’atenció als infants en l’atenció primària de salut és un pilar cabdal de qualsevol sistema sanitari i social. La maduresa d’una societat es mesura també per la protecció que dispensa als seus infants, la població més vulnerable.
El darrer informe de Oficina Europea de Estadística (Euroestat) sobre salut infantil, assenyala que “Els pediatres d’atenció primària són un element clau en la qualitat de qualsevol sistema sanitari”. En aquest sentit també el Síndic de Greuges s’ha pronunciat amb rotunditat, en una resolució que va fer pública el passat novembre, on va denunciar les mancances i la falta d’equitat en la pediatria d’atenció primària i va reclamar mesures per incrementar la dotació de recursos humans i econòmics per a la pediatria d’atenció primària amb l’objectiu d’aconseguir una òptima equitat territorial.
L’atenció pediàtrica del primer nivell assistencial ha estat la gran oblidada del sistema sanitari, a nivell de planificació estratègica i de direcció d’equips. No s’ha previst el número de pediatres necessari per substituir les jubilacions, ni s’han previst solucions per a les places de difícil cobertura. El nombre d’especialistes que es formen via MIR és del tot insuficient i la quantitat de pacients assignats per pediatre és del tot excessiva. Així, en èpoques d’alta demanda, els professionals poden veure incrementada la seva càrrega assistencial entre un 200% i un 300%. A més, les condicions laborals són poc competitives, fet que dificulta que els professionals trobin atractiva aquesta destinació.
També cal afegir altres qüestions, com les dificultats per conciliar la vida personal i laboral, les baixes retribucions (comparades amb les d’altres territoris de l’estat i països del nostre entorn) la manca de formació continuada o les dificultats per desenvolupar activitats de docència o recerca són desincentius perquè els pediatres decideixin optar per l’atenció primària.
En l’enquesta realitzada per Metges de Catalunya el 2018, en la qual van participar el 42% dels pediatres d’atenció primària del SISCAT, més del 85% dels professionals consideraven que no podien dedicar un temps suficient per visita per garantir la qualitat assistencial i la seguretat clínica de l’acte mèdic. El 93% afirmava que no tenia establert un límit màxim de visites diàries i el 72% opinava que era més propens a emmalaltir a causa de les condicions de la seva tasca professional. Respecte a la cobertura de les absències, el 88% dels enquestats afirmava que no es cobrien ni es compensava el sobreesforç d’atendre els pacients dels metges absents.
De nou, des de MC, mostrem la nostra preocupació pel futur de la pediatria d’atenció primària del sistema públic de salut de Catalunya, ja que a hores d’ara es troba en una situació d’incertesa davant l’absència d’un pla estratègic clar i operatiu. Segons el Pla Estratègic d’Ordenació de l’Atenció Pediàtrica a l’Atenció Primària, publicat l’any 2007, cada infant ha de tenir assignat un pediatre de referència en el seu CAP i els hospitals de referència també han de comptar amb un servei d’assistència urgent als infants. No obstant això, al voltant del 30% de les places de pediatria d’atenció primària estan ocupades per metges sense l’especialitat. Fins a la darrera convocatòria de places MIR no s’ha augmentat significativament el nombre de places per a pediatres. Ara en són 72, però aquest increment serà estèril si no milloren substancialment les condicions laborals dels professionals i, en conseqüència, esdevindrà insuficient per cobrir les jubilacions i les necessitats d’especialistes en determinats territoris. Si l’àmbit de treball per als nous pediatres no és atractiu, es mantindrà l’escassa capacitat de retenció del talent mèdic que provoca que només el 20% dels nous especialistes pediàtrics decideixin desenvolupar la seva professió a l’atenció primària.
L’Estratègia Nacional d’Atenció Primària i Salut Comunitària (ENAPISC) presentada el maig de 2017 pel conseller Antoni Comín, proposa una revisió del model de pediatria d’atenció primària amb l’objectiu de revisar el model organitzatiu i territorial, la cartera de serveis, la dotació de recursos, l’abordatge comunitari, els perfils competencials, el desenvolupament professional, la relació entre els diferents nivells assistencials, el lideratge i el reconeixement als professionals. Aquest nou projecte seria inefectiu si no va acompanyat d’una dotació pressupostària adequada i no es desbloqueja el seu desenvolupament.
Malgrat aquesta precarietat, el sistema s’ha sostingut gràcies a la professionalitat de plantilla sanitària. Amb tot, la resiliència també té límits i el novembre de l’any passat l’afartament es va traduir en una vaga de facultatius d’atenció primària amb una participació històrica que va possibilitar la signatura d’un acord amb l’Institut Català de la Salut (ICS) que també es va fer extensiu als equips d’atenció primària de la xarxa concertada. El pacte reconeix la sobrecàrrega laboral dels professionals i els seus efectes nocius per a la seva salut i per a la qualitat de l’assistència. Tot i que és un punt de partida, s’inclouen els fonaments d’un model d’atenció primària basat en la qualitat, la seguretat clínica i la dignificació de les condicions de treball dels facultatius.
Pel que fa a les mesures destinades a la millora de l’atenció pediàtrica, l’ICS ha presentat amb cinc mesos de retard l’estudi de càrregues de treball de les consultes de pediatria d’atenció primària. Amb tot, l’estudi té limitacions importants perquè només garanteix que en el 45% dels equips la dotació de pediatres calculada sigui l’òptima i no dóna solucions per als centres que continuen patint una evident sobrecàrrega assistencial. MC ha denunciat davant la Inspecció de Treball el manteniment d’aquesta sobrecàrrega, que s’explica, en part, perquè algunes direccions d’atenció primària es neguen a implantar les millores i no respecten els acords de sortida de vaga pel que fa a les agendes assistencials i els temps pactats per a cada tipus de visita.
En aquest sentit, l’enquesta de seguiment del pacte realitzada aquest mes de novembre indica que el 59% dels pediatres afirma que no es respecta el temps adequat per visita i el 66% denuncia que es forcen visites a les agendes sense temps assignat. A més el 63% dels enquestats creu que l’estudi de càrregues de l’ICS infradimensiona la veritable necessitat de pediatres.
Les millores reals per a l’atenció primària només seran possibles amb un increment significatiu del pressupost dedicat a aquest nivell assistencial que s’aproximi al 25% de la despesa total de salut, tal com recomana l’OMS. Això permetria fer veritables programes de promoció de la salut a la comunitat, tenir un nombre de professionals adequat a les característiques i a les patologies de la població infantil i juvenil i oferir unes condicions laborals i retributives adequades.
La vocació de servei no tolera indefinidament la sobrecàrrega assistencial. Si es milloren les retribucions, si s’ofereix als professionals la capacitat de gestionar les agendes i es promou la conciliació, trobarem els pediatres que necessitem. En cas contrari, davant la manca de solucions i l’incompliment dels acords, la majoria de professionals aposta per reprendre les mobilitzacions.
