Des de fa dos anys (2018 i 2019) tenim els pressupostos de la Generalitat prorrogats i cada any amb dèficit. 1.400 i 1.500 milions. Dèficit vol dir que a finals d’any ens hem gastat aquestes quantitats de milions que no teníem en els pressupostos aprovats pel Parlament (i que hauríem de tornar a l’any següent).
Ara, pel 2020 se’ns diu que el pressupost de Salut augmentarà en 900 milions, això vol dir que aquest any, si la “màquina sanitària” no gasta més que l’any passat (cosa difícil perquè la “màquina” és un gran vaixell que té molta inèrcia) només farem un dèficit de 600 milions! En realitat estem jugant al “Monopoli”.
El Sistema Sanitari actual està en una crisi profunda i és insostenible amb els actuals paradigmes. Això no vol dir que no haguem d’augmentar el pressupost, molt més inclús que els 900 milions, benvinguts siguin. Però gastant-los bé, gestant-los en Salut de la ciutadania i en condicions laborals dels treballadors del Sistema. Hem de canviar radicalment els valors del Sistema, passant del paradigma del fàrmac, l’alta tecnologia, l’hospital sofisticat, als valors de la Salut.
Això vol dir invertir en salut pública, promoció de la salut i prevenció, no actuar com fins ara al final de canonada, quan la malaltia ja està instaurada, amb programes molt sofisticats, cars i de vegades de dubtosa efectivitat, avui salvem algunes vides a costa de grans sofriments i iniquitats de la majoria de la població: iatrogènia de fàrmacs, programes i tractament inapropiats, degradació de l’accessibilitat (llistes d’espera i urgències col·lapsades) amb pèrdua de qualitat, desigualtats creixents entre la població i manca d’actuacions efectives per fer front a tots els determinats de la Salut (econòmics, socials, culturals, ambientals de gènere). Enfront d’això, tenim oblidada l’Atenció Primària i Comunitària integral (amb Salut Mental inclosa) i l’atenció social-sanitària, que és el camí cap a una atenció en Salut, un camí cap aquest canvi radical del model de sanitat, més eficient en salut i de major equitat i sostenibilitat. L’Atenció Primària i Comunitària serà l’avantguarda del canvi de model.
Necessitem urgentment aquest canvi profund, en les demandes i la percepció de la ciutadania, en millors polítics centrats en el bé comú i els drets socials, amb gestors professionals (i no polítics), amb bons professionals i ben tractats. I hem de poder deslliurar-nos dels interessos de negoci del mercat, del corporativisme i la política institucional mal entesa.
