Des del primer dia del confinament, una de les reaccions majoritàries va ser la de fer activitat física i esport. Les xarxes socials ens van mostrar infinitat de vídeos que oferien diverses maneres de practicar-los i varietat d’exercicis i propostes de planificació. Probablement es pretenia una distracció, mostrar un grau de creativitat o imaginació; en definitiva, oferir una opció d’entreteniment.
Però en realitat el que estàvem fent, conscient o inconscientment, era protegir la nostra salut, quelcom que desatenem de vegades i que pensem que només és possible cuidar a través de l’estructura sanitària. Que l’esport és un servei públic indispensable és un tema que encara no està arrelat en el conjunt de la societat ni en la majoria de les institucions. Anar al gimnàs atorga cert “crèdit” de persona saludable i, per contra, segons com es presenti i en quin escenari es produeixi podria aconseguir la categoria de “pràctica fatxenda”.
L’esport és probablement l’eina cohesionadora més potent que tenim. En els moments que aquest país vivia en la foscor, es teixia comunitat en els bars dels barris en els quals tantes entitats i clubs esportius es van forjar, així com participar en lligues de competició permetia desplaçar-se a altres punts de la ciutat i conèixer nous barris i localitats pròximes.
En els moments que aquest país vivia en la foscor, es teixia comunitat en els bars dels barris en els quals tantes entitats i clubs esportius es van forjar
Però no hi havia plena consciència que, per sobre de tot, l’esport és salut i en aquest sentit és més necessari que mai concretar polítiques transversals amb salut, emergència climàtica, educació-esport i escolar. El coronavirus ha ocasionat efectes demolidors en la nostra salut i per a protegir-la l’esport ha d’estar en el centre de qualsevol proposta, perquè el confinament ha ocasionat el tancament d’instal·lacions esportives i privades amb el consegüent fre total a l’activitat física.
Amb la fase de desescalada la pràctica esportiva ha tornat a aflorar de manera explosiva, l’esport ens reafirma que és salut, vida, alegria, solidaritat, que en aquests moments hem de tractar com un tresor.
El tancament d’instal·lacions esportives ha causat greu impacte al conjunt d’uns 4.000 treballadors del sector a la ciutat i ha estès el seu impacte a uns 25.000 de manera indirecta.
