Els professionals de l’Atenció Primària a Catalunya han dit prou. Després de compartir el focus de la crisi sanitària amb els hospitals, els ambulatoris adverteixen que la seva càrrega de treball, que des de fa anys consideren excessiva, s’ha disparat durant la desescalada. A les ja addicionals tasques assistencials en residències de gent gran s’han sumat les de detecció de casos de COVID-19. Tot això ha incrementat la pressió sobre metges de família i infermeres sense que s’hagin incorporat els reforços necessaris, segons els professionals de sector. I d’aquí el seu malestar.
Des dels sindicats, entre ells el majoritari Metges de Catalunya, fins a col·lectius de professionals com Rebel·lió Atenció Primària o el Fòrum Català d’Atenció Primària (FoCAP) han denunciat la precarietat creixent en els sanitaris d’aquest sector.
L’espurna que va encendre la seva indignació va ser l’externalització del rastreig de casos de COVID-19 a l’empresa Ferrovial, amb un contracte de fins a 17 milions -que el departament de Salut s’ha compromès a revertir-, però la seva llista d’exigències va més enllà: des de la recuperació del 5% de l’salari perdut durant l’anterior crisi a la incorporació de nous professionals, passant per la reducció dels contractes temporals o la descàrrega de la gestió de les baixes laborals per COVID-19.
“A part de la nostra feina habitual i de tots els pacients amb patologies cròniques que no hem pogut atendre durant mesos, ara se li sumen els test PCR i totes les cites a qualsevol pacient amb simptomatologia de COVID-19”, apunta Marta Trencs, metgessa de família a l’ambulatori Passeig Sant Joan de Barcelona. “També ens estem encarregant de l’estudi de contactes d’aquests pacients amb coronavirus, la veritat és que anem desbordats”.
Fins a la data, l’únic que saben els gairebé 20.000 sanitaris d’Atenció Primària de l’Institut Català de la Salut (l’ens públic que gestiona més del 80% dels equipaments) és que la consellera, Alba Vergés, va anunciar 430 incorporacions de cara a l’estiu. Sobretot, per fer front a l’augment de pacients al litoral català i a les residències. Fonts de la conselleria no aclareixen de moment si ja s’ha contractat a algú.
Tampoc no els serà fàcil. Un dels problemes que ha tingut la Generalitat en els últims anys ha estat el de trobar nous metges de família amb els quals alleujar la càrrega assistencial dels actuals. Després de la vaga de finals de 2018, l’ICS es va comprometre a incorporar 250 facultatius. A la fi van ser només 173 (Metges de Catalunya el rebaixa fins i tot més), que es van compensar amb altres 720 ja contractats que van acceptar augmentar el seu horari setmanal en dues hores i mitja. En total, l’administració estima un augment de l’equivalent a 307 professionals.
“La sensació majoritària és que ens sentim sols i defraudats amb les institucions”, explica Javier O’Farrill, responsable de Sector primari de Metges de Catalunya, a partir d’una enquesta que estan elaborant aquests dies sobre com han viscut els facultatius la gestió de l’epidèmia.
“Estem cansats que ens diguin que ens compensaran econòmicament quan tenim retallades pendents de revertir des de fa una dècada”, resumeix aquest metge. El seu sindicat, així com CCOO i UGT, s’han oposat a la decisió de la Generalitat de gratificar el seu sobreesforç amb entre 350 i 1.350 euros, una paga que consideren, a més, injusta perquè estableix un major reconeixement als facultatius que a infermeres o auxiliars. Segons les taules salarials de 2019, un metge de família cobra un sou base de 1.179 euros que amb els complements ascendeix a 3.120 euros i una infermera, una base de 1.020 que puja a un mínim de 1.928 euros en total.
En un manifest, que compta ja amb més de 1.000 adhesions, el col·lectiu Rebel·lió Atenció Primària adverteix l’endèmica manca d’inversió. “S’ha fet evident una dècada de retallades en recursos i en personal, i la persistència en polítiques de gestió sanitària fetes des d’una visió centrada a l’hospital i el benefici econòmic”, assenyalen. Tres de cada cinc euros retallats de la sanitat catalana durant l’anterior crisi van sortir de la Primària, que suposa en aquests moments el 18% del pressupost total de sanitat, malgrat que els experts assenyalen que hauria de ser el 25%.
El col·lectiu Rebel·lió Atenció Primària sosté en aquest sentit que la càrrega assistencial dels metges i infermeres és “incompatible” amb una “atenció de qualitat” als pacients. Meritxell Sánchez, presidenta de FoCAP i metge de família al CAP Besòs de Barcelona, considera que les plantilles estan “infradotades”, i lamenta que sempre es descarreguin tasques sobre aquests centres sense pensar en recursos addicionals. Si és el cas, per exemple, dediquen una metge de família a detecció de COVID-19 sense que ningú la substitueixi. I tenen la fortuna, afegeix, que al seu CAP no li correspon la supervisió de cap geriàtric.
Rebel·lió Atenció Primària també fa referència a l’assistència prestada a les residències des que el departament de Salut va assumir la gestió dels geriàtrics davant l’elevada xifra de morts i contagis entre la gent gran. Sobre aquest aspecte, el col·lectiu comparteix una carta enviada a la Generalitat i que signen també el Fòrum Català d’Atenció Primària (FoCAP) i una vintena d’entitats socials i veïnals en la qual es reclama un canvi de model dels geriàtrics.
Aquests sanitaris exigeixen que els responsables de l’atenció sanitària quedin d’ara en endavant en mans dels equips d’Atenció Primària en comptes de les mútues privades. Per als professionals el traspàs de competències ha d’anar acompanyat dels recursos econòmics i de personal suficients per cobrir unes necessitats que també tenen a veure amb les cures pal·liatives i l’atenció psicològica i social de la gent gran. I demanen abandonar el model basat en la concertació amb entitats privades, que consideren que ha “mostrat clarament les seves insuficiències i negligències”.
Protestes per les males instal·lacions
Al descontentament en els Centres d’Atenció Primària (CAP) s’ha sumat la necessitat de disposar de més sales per mantenir la distància de seguretat, un element que ha servit per recuperar una petició que ve de lluny: es necessita més espai en els ambulatoris. Segons l’anomenat pacte de ciutat signat el 2008 entre l’Ajuntament de Barcelona i la Generalitat, vuit dels CAP de la capital catalana requerien una nova ubicació.
Després de la pandèmia, de moment ja són dos els ambulatoris de la ciutat que han iniciat protestes i exigeixen un canvi d’ubicació o l’ampliació de les actuals dependències, tal com els han promès durant els últims anys. El far d’aquests centres que lluiten per tenir més espai és el CAP Raval Nord, que recentment va aconseguir que li assignessin un nou recinte després de gairebé dos anys de lluita conjunta dels professionals i usuaris.
Els usuaris i treballadors del CAP Passeig Sant Joan, al barri de Fort Pienc, han constituït una plataforma per reclamar el nou espai que els van prometre i des del dilluns tallen el trànsit cada dia a les 14 h. per visibilitzar la seva protesta.
Els professionals es queixen que molts facultatius no tenen ni una consulta i han d’atendre per telèfon als pacients des d’algun despatx. Quan algun requereix una visita presencial, van a un company perquè els deixi la consulta per realitzar-la. “Quan tots tornin de vacances, alguns no tindran ni tan sols un lloc on seure amb un telèfon i un ordinador”, explica Marta Trencs, metgessa de família de l’ambulatori Passeig Sant Joan. “Si hi ha un rebrot a l’octubre o novembre, sincerament no sabem com ho afrontarem”.
També al CAP Gòtic han alçat la veu perquè l’administració compleixi amb el seu compromís de dotar aquests equipaments de l’espai necessari. Segons explicava fa uns dies Oriol Rebagliato, adjunt a la direcció d’aquest CAP, es necessita el triple d’espai de què disposen actualment per poder atendre amb garanties a tots els pacients. Mentre no es trobi una opció definitiva, els seus treballadors demanen que s’instal·lin mòduls provisionals a la plaça que queda enfront de l’ambulatori, una solució que també plantegen els empleats del CAP Passeig Sant Joan.
