Les crisis econòmica i sanitària provocades per la pandèmia de COVID-19 han situat els governants en la difícil tessitura d’equilibrar les restriccions a la mobilitat amb la garantia de l’accés a serveis bàsics. I encara que el món no s’ha enfrontat a una gran escassetat d’aliments, sí que s’han produït pertorbacions en la seguretat alimentària internacional.
Aquesta és la principal conclusió a què ha arribat un grup d’investigadors de l’International Food Policy Research Institute (IFPRI), que publiquen les seves inquietuds a la revista Science. “Com més temps duri la crisi, més es complicarà la situació. La pregunta és: quant més podrà aguantar el sistema?”, es qüestiona Rob Vos, director de Mercats, Comerç i institucions de l’IFPRI i un dels autors de l’article, titulat How Global Responses to COVID-19 Threaten Global Food Security.
Segons detalla aquest investigador a SINC, de moment no s’està produint un gran desproveïment alimentari. “El que sí estem percebent és un augment significatiu de la inseguretat alimentària”, assenyala. Un exemple clar d’aquesta tendència es pot observar en països desenvolupats, on augmenten les cues de persones sense recursos que acudeixen als bancs d’aliments i menjadors socials. Les famílies afectades es veuen forçades a modificar les seves dietes, optant per productes bàsics, més assequibles, però també menys nutritius. “La disminució dels ingressos posa en risc l’accés als aliments”, s’afirma en la publicació.
Efectes en els països més pobres
Per als investigadors de l’IFPRI, la pandèmia està afectant a quatre pilars de la seguretat alimentària: l’accés als aliments, la seva disponibilitat, el seu ús i la seva estabilitat.
En el seu pronòstic més recent, el Fons Monetari Internacional vaticina una caiguda del 5% de l’economia mundial per a aquest any. Tot i que les seves conseqüències econòmiques colpegen més fort als epicentres de la pandèmia (Xina, Europa i els Estats Units), també afecten indirectament els països amb ingressos més baixos mitjançant la disminució del comerç, l’exportació de petroli i altres productes bàsics.
Segons l’article, més de 90 milions de persones podrien caure en la pobresa extrema. “La gent en extrema pobresa no té prou recursos per comprar els aliments que es necessiten per evitar la fam i la desnutrició”, descriu la publicació. Els investigadors també afirmen que les llars pobres destinen el 70% dels seus ingressos a l’alimentació, la qual cosa provoca que la seva seguretat alimentària sigui “especialment vulnerable” davant les pertorbacions en els ingressos.
“Molta gent caurà en la pobresa i no podrà comprar aliments. Abans, les causes que més agreujaven aquest problema eren els conflictes armats o els problemes climatològics. Ara és la COVID-19 “, sentencia aquest responsable.
Els canvis en els hàbits alimentaris provocats per la manca d’ingressos i de poder adquisitiu són els que més preocupen als investigadors de l’IFPRI. “Hem vist que aliments com fruites, verdures i carns s’han encarit, portant a la gent amb menys recursos a decantar-se per aliments més bàsics, com el blat, el blat de moro o la soja, que proveeixen de calories, però de menys nutrients”, explica Rob Vos. “Si les persones només consumeixen aquest tipus d’aliments, augmenta el risc de patir conseqüències adverses per a la salut, així com el de contraure la COVID-19”.
Segons una anàlisi efectuada per aquest institut a 300.000 llars, les persones pobres inverteixen més d’una quarta part dels seus ingressos totals en aliments bàsics, mentre que les llars no pobres només gasten el 14%.
Major risc en fruites i verdures
Un altre dels problemes que ha generat la pandèmia és la disminució de la producció i de la disponibilitat dels aliments. “En gairebé tots els grans països productors, com els Estats Units, Rússia o els de Sud-amèrica, les explotacions de productes bàsics estan mecanitzades i hi ha un gran distanciament social. En aquests casos, l’impacte de la COVID-19 no és tan gran”, explica Vos.
“Els problemes -continua- han sorgit on hi ha hagut més densitat laboral, en zones on es treballa sense distància de seguretat, principalment en cultius de fruites i verdures”, detalla l’investigador. És en centres de producció en els quals es requereixen mans humanes on s’han concentrat un nombre més gran de brots. Precisament, aquest factor ha incidit en la falta de disponibilitat i la pujada del preu dels seus productes.
Segons l’article, més de 30.000 treballadors en plantes processadores d’aliments han contret la COVID-19 només a Europa i als Estats Units, pertorbant greument les cadenes de subministrament.
Les restriccions a la mobilitat, presents en gairebé tots els països, també han provocat un efecte negatiu sobre l’alimentació. Tot i que els governs van reaccionar ràpidament donant una prioritat alta a garantir la producció i l’aprovisionament d’aliments bàsics, les cadenes de valor alimentàries tradicionals s’han vist superades. Un dels majors mals que ha generat ha estat el malbaratament d’aliments.
“En moltes zones d’Àfrica, on no disposen ni de sistemes d’emmagatzematge ni de transport refrigerat, solien fer els transports a les nits, per no malmetre els aliments. Aquests mesos, amb tocs de queda, no els ha quedat altre remei que efectuar-los de dia, provocant que es desaprofités una gran quantitat de menjar”, exemplifica l’investigador a aquest mitjà.
La por a obrir les fronteres
El tancament de les fronteres comercials també ha generat desestabilitzacions en el preu dels aliments. Mentre que a Espanya, segons dades de l’IPC, gairebé únicament ha pujat el preu de fruites, verdures i hortalisses, en els mercats internacionals productes com l’arròs van augmentar el seu preu al voltant d’un 20% durant els quatre primers mesos de l’any. Aquest efecte, encara que en ocasions pot beneficiar els agricultors, “tendeix a perjudicar a tots, perquè indueix a la incertesa en el subministrament, eliminant les inversions que puguin millorar la productivitat o la qualitat dels aliments”, explica l’informe.
A l’igual que passa a Espanya, molts cultius es mantenen gràcies a la mà d’obra procedent d’altres països. Mentre que en el nostre cas ho fan des del nord d’Àfrica o Sud-amèrica, Als Estats Units ho fan des de Mèxic i altres països de centre d’Amèrica.
“En arribar la COVID-19, 40 milions de persones van perdre els seus treballs als Estats Units, però no es van oferir per treballar en els camps. Els pagesos, que estaven desesperats, van pressionar molt perquè els treballadors de l’Amèrica Central poguessin accedir a país. Aquests treballadors no tenen bones condicions laborals i, per això, s’estan infectant”, narra Vos. “Quan hi ha una recessió econòmica, és típic que hi hagi queixes sobre la població immigrant. Varia poc de país en país”, considera.
Per pal·liar aquests problemes, els investigadors de l’IFPRI coincideixen que les solucions passen per assegurar la producció i distribució d’aliments garantint la seguretat dels treballadors. El compliment d’aquestes mesures depèn de recursos econòmics. “Serà important que els països d’alts ingressos i les organitzacions internacionals contribueixin tant com puguin per donar suport als països pobres amb necessitats financeres”, asseguren.
