Som una Fundació que exercim el periodisme en obert, sense murs de pagament. Però no ho podem fer sols, com expliquem en aquest editorial.
Clica aquí i ajuda'ns!
«Durant el mes de març vaig començar a tenir molèsties a la gola i dècimes de febre. Amb el pas dels dies, la febre va anar augmentant, tenia tos i em sentia molt cansada. Vaig trucar al 061 i em van dir que em quedés a casa, que podia ser coronavirus. Jo comptava que serien 15 dies, com li havia passat a molta altra gent. L’onzè dia de tenir símptomes ja no tenia febre i vaig pensar: ‘bé, això ja està’. Però això no estava».
És el testimoni de la Raquel, una de les moltes persones que, mesos després de patir simptomatologia de COVID-19, segueixen tenint símptomes persistents de la malaltia. «Anaven passant els dies i quan sortia d’una cosa en venia una altra. Tenia unes cefalees molt fortes i continuades, dolors d’oïda, marejos, mal d’estòmac, diarrees, vòmits… i, sobretot, molta fatiga i incapacitat física. No tenia forces ni per parlar», relata. Al cap de tres mesos de patir aquests símptomes es va poder fer la PCR i la prova serològica; ambdues van sortir negatives. «No entenia res. No entenia què m’estava passant. El meu cos i la meva vida eren absolutament diferents fins al mes de març».
Segons explica, cada matí és com una prova. «Quan t’aixeques veus com estàs. Hi ha dies millors i pitjors, dies que m’aixeco amb més energia i altres que continuo igual de fatigada i amb dolors articulars». A poc a poc es va recuperant però, diu, sempre amb limitacions. «No puc fer activitats que superin les quatre o cinc hores diàries ni fer cap pla, perquè no sé com estaré l’endemà. Vaig fent al dia a dia», explica.
En la mateixa situació es troba la Kira. Ella es va començar a trobar malament també el mes de març, quan va començar a tenir tos i a sentir una opressió molt forta al pit. La seva empresa li va pagar la prova PCR i va donar positiu en coronavirus. Al cap de 15 dies es va tornar a fer la prova i aquest cop va donar negatiu. Però els símptomes persistien. «És com un cicle. Hi ha dies que estic relativament bé, que penso que ja estic bé, però després torno a sentir un esgotament i una fatiga exagerada i aquesta forta opressió al pit. També pateixo taquicàrdies». Davant la persistència dels símptomes es va visitar amb una pneumòloga, però després de fer-li una exploració i diverses proves, els resultats indicaven que estava tot correcte.
La Kira fa un mes que ha començat a anar a rehabilitació a l’Institut Guttmann. «La rehabilitació i l’exercici físic m’han anat molt bé per millorar les dificultats pulmonars», explica. A més, també fa una rehabilitació cognitiva, ja que després de patir la malaltia ha tingut lapsus de memòria i falta de concentració. També ha entrat a formar part d’una recerca de l’Hospital Germans Trias i Pujol que estudia els pacients post COVID-19 amb simptomatologia cardíaca.
L’impacte psicològic
Viure aquesta situació durant tants mesos ha afectat també a la salut mental dels pacients. L’Álvaro, un altre pacient amb símptomes persistents de coronavirus, afirma que és una experiència molt dura emocionalment. «Veies tot el que estava passant al món, pacients molt greus, molts morts… i tu, continuaves amb un malestar que no marxava. És molt angoixant i et deixa marca», explica.
En el seu cas, els seus símptomes han sigut més aviat estomacals. Va començar a patir els primers símptomes el mes de març. Primer va perdre el sentit del gust i l’olfacte i va començar a tenir molt mal de panxa i diarrees. Més endavant, van venir símptomes nous. «Una nit vaig sentir una forta cremor a l’esòfag, tenia taquicàrdies i vaig començar a convulsionar. Vaig anar a urgències a les 3 de la matinada. Em van fer proves, però la inflamació que tenia no era tan greu com per quedar-me ingressat, ja que els hospitals estaven col·lapsats», relata.
Ara, cinc mesos després d’haver patit els primers símptomes, continua amb dolor estomacal, fatiga, cefalees i, a més, li han sortit uns bonys a les cames, que podrien ser conseqüència d’haver patit la malaltia. Tot i tenir aquests símptomes relacionats amb el coronavirus, no té certesa d’haver patit la COVID-19, ja que la prova PCR i serològica, que li van fer mesos després dels primers símptomes, van sortir negatives.
Durant aquests mesos, ha patit d’insomni i ansietat, un fet molt habitual entre persones que pateixen símptomes i seqüeles del coronavirus. «Hi ha persones que han vist capgirat el son i no descansen igual de bé, per la intranquil·litat, ansietat i nerviosisme que els ha provocat passar per aquesta situació», afirmava Francisco Cegri, coordinador del Grup de Gent Gran de l’Associació d’Infermeria Familiar i Comunitària de Catalunya (AIFiCC), en una entrevista a aquest diari. Per això, afegia, «és important reduir l’estrès i reflexionar sobre les causes que ens el provoquen, també amb l’ajuda d’exercicis de relaxació per cuidar la qualitat del nostre son, fonamental per sentir-nos millor durant el dia».
La Kira també ha patit ansietat durant aquests mesos. «Tenia por a col·lapsar-me, por a empitjorar, por al desconegut. Psicològicament ha sigut molt dur, hi havia una època que només feia que plorar», explica. Ara, diu, ha pogut superar moltes de les pors que tenia, ja surt al carrer i fa activitats que durant molt de temps no s’atrevia a fer. «Imaginar-me portant el meu fill a la piscina era impensable, però ara ja he perdut aquesta por. Intento fer vida normal, però sempre amb molta precaució», diu.
Les tres persones entrevistades afirmen haver-se sentit molt més reconfortades en conèixer altres pacients que també pateixen símptomes persistents compatibles amb el coronavirus. «En veure que hi havia persones que passaven per la mateixa situació que jo, em vaig relaxar. Al final, qui més t’entén és la gent que ho està patint com tu», assenyala l’Álvaro.
Posar el focus en el coneixement
A mitjans de maig es va començar a gestar el ‘Col·lectiu d’Afectades i Afectats Persistents per la COVID-19’, un grup que ja aplega més de 600 persones a Catalunya, totes elles amb simptomatologia diversa compatible amb la COVID-19 que els impossibilita fer vida normal. Aquest col·lectiu reclama uns protocols específics perquè a cada pacient se l’atengui d’una manera més homogènia i d’acord amb un protocol estàndard aplicat de manera igualitària en cada centre sanitari.
La Sociedad Espanyola de Médicos Generales i de Família (SEMG) ha iniciat un projecte de col·laboració amb els col·lectius autonòmics de ‘COVID-19 persistent’ d’Andalusia, Catalunya, Madrid, País Basc i València amb l’objectiu «d’aportar llum sobre la seva situació i millorar l’atenció d’aquest tipus de pacients que, després de mesos d’haver estat contagiats per la malaltia per coronavirus, continuen presentant símptomes de la malaltia COVID-19». Una de les línies de treball consisteix en l’elaboració d’un projecte de recerca, amb seguiment de pacients durant almenys dos anys, per obtenir evidència científica clara sobre el que els hi passa als afectats per ‘COVID-19 persistent’. En aquest sentit, i per una major concreció de la problemàtica que pateixen aquestes persones, la SEMG ha elaborat una infografia i un ampli document que inclou els símptomes més habituals d’aquests pacients amb COVID-19 persistent.
Malgrat que cada vegada hi ha més coneixement sobre el coronavirus, la seva simptomatologia i les seqüeles que provoca a través del seguiment dels pacients un cop han passat la malaltia, encara queden molts interrogants per resoldre. “Amb una malaltia nova com el coronavirus els especialistes hem de tenir la ment molt oberta a què puguin sorgir nous símptomes i noves seqüeles”, assenyalava el doctor Manuel Cervantes, cap de malalties infeccioses de l’Hospital Parc Taulí de Sabadell en una entrevista a aquest diari. Ara per ara, els pacients l’únic que poden fer és assistir a rehabilitació, fer els exercicis recomanats pels professionals i seguir les indicacions dels metges de capçalera i especialistes per una millor i més ràpida recuperació.
