La pandèmia originada pel coronavirus SARS-CoV2 a Wuhan (Xina) està tenint una dispersió molt alta. Ha arribat ja a detectar-se en més de 190 països en el món. A més, està causant severs problemes sanitaris i econòmics en múltiples països, inclòs Espanya.
Els pacients infectats amb SARS-CoV2 desenvolupen la malaltia Covid-19 i presenten diferent simptomatologia clínica. La més severa és una pneumònia atípica, que a més cursa amb una alta mortaldat en pacients d’avançada edat.
Els Coronaviridae comprenen una família de virus d’ARN amb una organització genòmica i mecanismes funcionals comparables. Es denominen així per la corona característica que mostren en observar-los en microscòpia d’alta resolució.
El cicle de vida de la SARS-CoV2 no s’ha establert rigorosament, si bé se sap que s’uneix a les cèl·lules a través del mateix receptor que el SARS-CoV1, enzim convertidor d’angiotensina 2 (ACE2), després del qual s’internalitza.
Donada la importància farmacològica de l’angiotensina / ACE2 en la malaltia cardiovascular, ACE2 ha estat objecte de molta atenció i vigilància mèdica. Després de l’entrada en les cèl·lules, el genoma viral d’ARN comença a generar les seves proteïnes que permeten la seva replicació i posterior alliberament.
És important destacar que les diferències moleculars subjacents a la diferent simptomatologia clínica entre SARS-CoV2 i SARS-CoV1, com la latència prolongada, predisposició per a persones amb afeccions cardiovasculars preexistents i una predilecció per complicacions miocàrdiques, romanen encara sense aclarir.
Presentació clínica i progressió de la malaltia
En els primers estudis multicèntrics de pacients hospitalitzats a la Xina, els símptomes més comuns van ser febre fins en un 90%, seguit de tos, fatiga, producció d’esput i falta d’alè.
Els símptomes menys comuns inclouen mal de cap, miàlgies, mal de coll, nàusees, vòmits i diarrea. D’altra banda, el període mitjà d’incubació, o temps des de l’exposició probable fins al primer símptoma, és de 4 dies. Així mateix, el 99% dels pacients infectats desenvolupen símptomes dins dels primers 14 dies.
Pel que fa a l’evidència de lesió cardíaca i/o renal a l’ingrés, pot ser variable, però tendeix a estar absent després de l’hospitalització inicial. Moltes de les manifestacions més greus, com la síndrome respiratòria aguda, la lesió renal aguda i la lesió miocàrdica, tendeixen a ocórrer entre els 8 i 14 dies després de l’inici dels símptomes i presagien pitjors resultats.
Per últim, diversos estudis han identificat l’edat avançada i la presència d’altres patologies, com diabetis, hipertensió, malaltia coronària o malaltia pulmonar prèvia, com predictors d’una progressió més significativa de la malaltia, amb taxes més altes d’ingrés a l’UCI i mortalitat.
Manifestacions cardiovasculars
Nombrosos estudis han reportat la lesió cardíaca aguda com una manifestació important de Covid-19. Aquesta es caracteritza per una elevació de marcadors de dany miocàrdic aïllat o en conjunt amb anomalies en l’electrocardiograma i/o en ecocardiografia.
La taxa de lesió cardíaca varia entre el 7% i el 28% dels pacients hospitalitzats. De nou, els pacients amb evidència d’aquesta lesió tendeixen a ser majors i amb altres factors de risc cardiovascular. Entre ells, la hipertensió basal, diabetis, malaltia coronària i insuficiència cardíaca.
És important destacar que el mecanisme de la lesió cardíaca pot ser multifactorial. S’inclou, per exemple, la demanda d’isquèmia, la toxicitat de la lesió viral directa, l’estrès, la inflamació, la disfunció microvascular o el trencament de la placa.
A més de la lesió cardíaca aguda, també s’ha documentat un increment en la manifestació de processos aritmogènics. En els primers estudis realitzats, el 17% de 138 pacients va desenvolupar una arrítmia no especificada durant la seva hospitalització. Igualment, es van observar taxes més altes entre els pacients amb Covid-19 ingressats a UCI (44%).
Aquestes troballes són consistents amb les arrítmies documentades a la grip. D’aquestes se sap que causen disfunció del node atrioventricular i arrítmies ventriculars. No obstant això, no s’han pogut determinar actualment quins són els mecanismes específics d’acció.
A un costat, la insuficiència cardíaca i la disfunció miocàrdica també s’han descrit en pacients amb Covid-19 en múltiples estudis. Per exemple, la insuficiència cardíaca es va observar com una complicació en el 23% de tots els pacients i entre el 52% dels morts. També s’ha documentat xoc cardiogènic en el context de marcadors de dany miocàrdic elevats i alteracions en l’electrocardiograma.
Finalment, s’ha observat una reducció de la funció sistòlica del ventricle esquerre sense que hi hagués cap malaltia coronària obstructiva prèvia en pacients amb Covid-19, mentre que altres informes s’han descrit també processos de miocarditis.
Un camí per recórrer
En les primeres estimacions a la Xina, el dany miocàrdic o la insuficiència cardíaca van contribuir al 40% de les morts en general, i el 7% es va atribuir únicament a la insuficiència circulatòria sense insuficiència respiratòria.
En resum, la malaltia Covid-19, a més de cursar amb una insuficiència pulmonar severa, ho fa també en molts casos amb complicacions cardiovasculars, com ara lesió miocàrdica, insuficiència cardíaca, miocarditis o esdeveniments arritmogènics. Per tant, contribueix de forma significativa a l’increment d’esdeveniments fatals que resulten en la mort dels pacients afectats per SARS-CoV2. Actualment els mecanismes moleculars i cel·lulars d’aquests esdeveniments cardiovasculars estan poc aclarits.
Aquest és un article publicat originalment a The Conversation
