La Sònia Anglada va ser diagnosticada d’un limfoma no Hodgkin el desembre de l’any passat. Després de sis sessions de quimioteràpia ja està curada, però combatre la malaltia ha sigut un procés dur emocionalment. «En el moment del diagnòstic no t’ho creus. Però em va tocar i s’havia de resoldre», expressa amb to optimista. Diu que quan s’ha fet més conscient de tot el procés ha sigut més endavant, després de la quimioteràpia. «En aquell moment es tractava de curar-me i ja està».
A banda de la quimioteràpia, la Sònia ha seguit teràpies complementàries al tractament convencional per tal de dur millor la malaltia, així com els efectes secundaris del tractament. Així, un dels aspectes que ha canviat de la seva vida ha estat l’alimentació. «Després de la quimioteràpia em sentia malament de l’estómac. M’ajudava molt seguir una alimentació que requerís poca digestió».
La nutrició és un dels aspectes que té en compte l’oncologia integrativa, una disciplina que combina el tractament convencional del pacient de càncer amb altres pràctiques mèdiques complementàries que han demostrat ser efectives científicament per tal de millorar la qualitat de vida del pacient, proporcionant una atenció integral del pacient oncològic. Dins d’aquesta disciplina també s’inclou, per exemple, l’exercici físic o la gestió de les emocions.
«La idea és que la salut no és només tractar una malaltia, sinó que és tractar la persona amb totes les seves dimensions, física, emocional, social, espiritual…i també el seu entorn», explica la doctora Natalia Eres, metgessa especialista en oncologia integrativa i fundadora de l’Institut de Salut, Medicina i Oncologia Holística (IMOHE). Segons explica, l’oncologia integrativa parteix de la idea que el mateix pacient té recursos que pot mobilitzar perquè el tractament global sigui millor.
«Les persones poden fer més del que es pensen. Quan la persona té aquesta força per mobilitzar-se i buscar nous recursos, en lloc de quedar-se encallada en la por i el bloqueig, viu millor la malaltia», explica l’oncòloga. A més, diu, els pacients desenvolupen una gran resiliència. «El sentiment de tenir un mínim control i participar activament en la malaltia és molt empoderador pel pacient».
Acompanyar un pacient amb càncer
«El càncer és una malaltia que segueix molt associada a la mort. Quan et diagnostiquen un càncer sembla que ja hagis de morir, tot i que ja no és així. La por dels pacients en el moment del diagnòstic és un sentiment transversal, independentment de l’esperança de vida que tinguin», explica la Míriam Algueró, presidenta de l’Associació d’Oncologia Integrativa. Ella ha viscut el càncer de ben a prop, ja que el seu pare va morir d’un càncer limfàtic. Tres anys després, a la seva mare li van diagnosticar un tumor cerebral terminal, i va morir al cap de cinc mesos.
Arran de la seva experiència personal, Algueró va decidir fundar l’associació Avívate, una entitat que pretén acompanyar les persones amb càncer durant la seva malaltia per mitjà de l’oncologia integrativa. La fundació posa a la disposició dels pacients oncòlegs, psicooncòlegs i nutricionistes per ajudar-los durant el seu procés personal i assessorar-los en la seva salut, dotant-los de recomanacions específiques per minimitzar els efectes secundaris dels tractaments o d’un acompanyament psicològic.
Segons explica la doctora Natàlia Eres, una de les expertes de l’entitat, per acompanyar correctament a una persona amb càncer es necessiten eines de comunicació i empatia emocional. «En general, hi ha molta por a comunicar-se des de la vulnerabilitat, i per això calen eines per fer-ho, per tal que les persones es puguin expressar sense pors, rebuigs ni negacions», assenyala. En la mateixa línia s’expressa Algueró, qui assenyala que s’ha de deixar que el pacient parli i s’expressi i «acceptar que la vida del pacient és seva i que s’han de respectar les seves decisions».
La psicooncòloga Concha León explica que cal ajudar al pacient que afronti la seva malaltia de la manera més proactiva possible i treballar estratègies que té al seu abast o creant-ne de noves per tenir més capacitat per afrontar-la. «Primer cal ajudar-lo que accepti que és normal sentir una gran variabilitat d’emocions, sigui por, ràbia o tristesa i, a partir d’aquí, es tracta de recompondre la situació i veure quines estratègies cal desenvolupar per viure la malaltia de la millor manera possible», destaca.
El càncer, com qualsevol altra malaltia, també genera molt patiment al grup familiar. «Quan entra la malaltia en una casa afecta tots els membres de la família», diu León. «Els acompanyants es troben amb el dilema que tenen una quantitat d’emocions i moltes vegades no es permeten expressar-les, perquè no són ells els que estan malalts», afegeix.
En ser una situació nova per la família, en moltes ocasions no saben com actuar. «Com que no saben què fer de vegades solen sobreprotegir al pacient, i això a molts encara els fa sentir pitjor», explica León. Per això, diu, és important també ajudar als acompanyants i familiars a afrontar les seves emocions.
L’oncologia integrativa, encara residual a l’estat espanyol
Les dades apunten que més d’un 50% de les persones amb càncer combinen el tractament oncològic convencional amb algun tipus de medicina complementària. De fet, segons un informe elaborat per l’Associació Espanyola Contra el Càncer (Aecc) el 2017, un 64% dels pacients de càncer catalans demana accés a serveis complementaris relacionats amb el benestar, com l’estètica, l’exercici físic, la fisioteràpia i la nutrició. L’estudi assenyala que un 72% dels pacients troba a faltar informació sobre aquest tipus de teràpies complementàries al tractament convencional.
Als Estats Units ja fa anys que existeixen instituts especialitzats en oncologia integrativa en hospitals de renom com el Memorial Sloan Kettering Cancer Center (MSK) de Nova York o el Dana–Farber/Harvard Cancer Center a Boston. També als Estats Units hi ha el National Center for Complementary and Integrative Health – NCCIH, que promou la investigació científica de teràpies de medicina complementària, en valora la utilitat i guia en la presa de decisions sobre quines poden ser beneficioses pels pacients.
A l’estat espanyol, però, aquest tipus de medicina complementària encara és molt residual i, malgrat que se celebren congressos i trobades, tenen poc impacte. «Aquí les iniciatives d’oncologia integrativa són privades. El sistema sanitari públic viu una crisi de recursos des de fa anys», assenyala Eres. Segons ella, «falten recursos formatius pels oncòlegs en aquest aspecte, però els professionals estan molt sobrecarregats de feina i pateixen un estrès considerable».
El 2016 el Consorci Sanitari de Terrassa (CST) va obrir una consulta de medicina integrativa, convertint-se en el primer hospital públic de l’estat espanyol que ofereix aquest servei. Els pacients, derivats pel seu oncòleg, tenen la possibilitat d’accedir a sessions d’acupuntura, nutrició o teràpies energètiques per part de professionals del centre. Aquest servei, però, ha hagut de tancar temporalment a causa de la pandèmia de la Covid-19.
