Opinió

L’Atenció Primària, cabana de palla del sistema sanitari públic

Han passat deu mesos ja des de l’inici de la crisi de la Covid-19, que ha permès a la Conselleria i als gestors sanitaris, en el nostre cas la Mútua de Terrassa, justificar el desmantellament total de l’Atenció Primària (AP).

I deu anys de retallades contínues que han afeblit de forma contundent el sistema sanitari; el llop ha bufat fort, però tampoc calia. La sanitat pública s’anava ensorrant progressivament i l’AP era la cabana de palla del sistema. La pandèmia l’ha col·lapsat totalment; l’atenció hospitalària ha aguantat, mai sabrem fins a quin punt (s’ha sobrepassat la seva capacitat de resolució?), ni a quin preu emocional per les treballadores, però l’AP, arraconada des d’un principi, ha sucumbit. Atemorits pels contagis que s’anaven produint, no podent protegir a les seves professionals ni a la ciutadania, els grans gestors van decidir que la millor opció era convertir els CAP en búnquers.

L’AP ha perdut els seus 2 gran pilars: la longitudinalitat i l’accessibilitat. Sembla que s’està aprofitant l’ocasió per fer un canvi de model, però en sentit contrari al que la ciutadania reclama: s’opta per la privatització sempre que es té l’oportunitat (Ferrovial, llits d’UCI a Hospitals privats, externalització de serveis…). Si des de sempre es demana una millor accessibilitat telefònica, lleugeresa en els tràmits i privacitat en les consultes, s’ofereix la via telefònica i telemàtica com a única forma d’accedir als centres, s’interroga al carrer a plena veu als valents que s’acosten als centres, malgrat les prohibicions, i qualsevol tràmit es converteix en un malson. Es vol consultar amb els professionals de referència? Doncs mai és la primera opció i si, finalment, és possible, el primer contacte telefònic es produeix passats uns dies i la visita, si decideixen que és procedent, passades unes setmanes.

Sospitem que, si no hi ha una resposta ciutadana i professional potent, aquest model telemàtic/ telefònic que infravalora les visites presencials i el lligam que metgesses i infermeres han establert amb les pacients, s’anirà instal·lant, i ens oblidarem del que havia estat l’Atenció Primària al nostre país.

En el discurs des del CatSalut hi ha l’acusació velada a la ciutadania d’haver abusat dels diferents serveis fins que la pandèmia ha vingut per demostrar que podíem sobreviure sense una atenció de proximitat, que anàvem al CAP sense criteri, que la longitudinalitat estava sobrevalorada i que les visites virtuals no només poden substituir les consultes presencials, sinó que les milloren. Creiem que els nostres professionals majoritàriament voldrien treballar d’una altra manera, que estan emmalaltint de no poder fer la seva feina com voldrien, de generar frustració, de no saber si hi ha comprensió a l’altra punta del fil… de participar de forma involuntària en l’aplicació de la llei de cures inverses, que significa cuidar més al que menys ho necessita, que és qui se sap moure al sistema, amb les noves tecnologies, i es deixa a la vorera als realment necessitats, que en aquesta situació es queden desvalguts, indefensos.

Arribades al punt en què ens trobem de la tercera onada, amb una situació a l’AP massa semblant al punt àlgid de la primera, volem centrar les nostres reivindicacions en la informació, la transparència i la participació ciutadana. Ningú ens ha explicat on ens trobem, ni com s’ha organitzat l’atenció sanitària als nostres municipis en el context de la pandèmia. No sabem si als nostres CAP hi ha més o menys professionals sanitaris i administratius que fa uns mesos. No sabem si s’ha incorporat el nombre de professionals que ens tocaven segons “les 30 mesures per enfortir el sistema sanitari“, ni on són els que havien de donar suport a l’atenció davant el coronavirus, a les residències i a les escoles, o els gestors Covid per l’AP. No sabem com s’estan programant les visites. No sabem quan ni com es reprogramaran les proves i visites ajornades, ni quan serà fàcilment accessible la nostra infermera i la nostra metgessa, les que ens coneixen, les que ens han anat acompanyant al llarg de la nostra vida, les que donen nom propi a la longitudinalitat. No sabem com estan les llistes d’espera, en general.

Tampoc sabem com estan les professionals, com es troben anímicament, com es senten en aquesta nova organització. Ni com se sent la població. Alguna cosa ens arriba, però poca. No estem avesats a posar queixes i, en aquesta circumstància pandèmica, s’afegeix el factor por i desconcert. Hi ha un risc real de desatenció, que el patiment i les morts paral·lels a la Covid pesin més que les mateixes víctimes de la pandèmia. Això, deixant de banda el patiment socioeconòmic que no tocarem a aquest escrit, malgrat que és un factor cabdal en la pèrdua de salut.

Exigim respostes a tots aquests interrogants. Volem formar part de la solució a aquest despropòsit en què s’ha convertit l’AP, tant per l’atenció Covid com per la patologia no Covid, que és la que era, o pitjor, i no millorarà ni amb les tres M, ni amb la vacuna. També volem que tot el personal dels Equips d’Atenció Primària (EAP) tingui unes condicions dignes de treball i fer-los arribar el nostre reconeixement. I volem els consultoris dignament oberts. I que es creï urgentment, però per quedar-se, una forma de participació estable de la ciutadania per tot el que fa a la salut, on ens puguem trobar amb el CatSalut, els diferents gestors d’uns serveis sanitaris que són nostres, els professionals sanitaris, les diferents regidories de l’Ajuntament, altres entitats ciutadanes…

Totes aquestes qüestions s’han d’abordar amb caràcter urgent. No fent-ho, posem en risc la nostra salut i la d’una atenció primària que, o surt reforçada d’aquesta crisi (ja!) o no surt, es mor. Passa a ser un muntatge pels pobres, pels que, com dèiem, s’estan quedant a la vorera, pels que no es poden pagar una mútua privada.

Hem d’aprofitar la proximitat de les eleccions al Parlament de Catalunya per exigir un posicionament clar de totes les formacions polítiques respecte a la Salut i la Sanitat Pública, al futur de la gestió privada i concertada i a la centralitat de l’AP dins el sistema Sanitari Públic. Aquest posicionament ha d’ocupar un paper primordial quan valorem el nostre vot.