Amb l’inici de la pandèmia de la Covid-19 es va observar un descens històric dels nivells de contaminació de l’aire, especialment durant el període de 30 de març a 14 d’abril, quan el confinament va ser total i es va reduir dràsticament la mobilitat i les grans indústries van cessar pràcticament tota la seva activitat. Un estudi liderat per l’Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal), centre impulsat per la Fundació “la Caixa”, juntament amb el Barcelona Supercomputing Center – Centre Nacional de Supercomputació (BSC-CNS), estima que aquesta millora de la qualitat de l’aire va evitar al voltant de 150 morts prematures en 47 ciutats espanyoles.
L’estudi, publicat a la revista Environmental Pollution, va avaluar els canvis en els nivells de contaminació atmosfèrica –diòxid de nitrogen (NO2) i ozó (O3)– durant els períodes de confinament i desconfinament de la primera onada de la Covid entre el març i el juny del 2020.
Els resultats de la investigació mostren que les emissions de NO2, la major part de les quals procedeix dels vehicles, especialment els de dièsel, es van reduir en un 51% i un 36% durant el confinament i el desconfinament, respectivament. “Els confinaments per la Covid-19 han portat a reduccions sense precedents a les concentracions de NO2, especialment quan es van aplicar les mesures més estrictes per reduir la transmissió de virus, arribant fins a un 65% en algunes de les ciutats estudiades”, explica Hervé Petetin, investigador del BSC-CNS i responsable de l’aplicació de les tècniques d’aprenentatge automàtic.
En aquest sentit, respecte a l’impacte de la disminució del NO2 sobre la mortalitat prematura, l’estudi ha estimat que es van evitar al voltant de 170 morts prematures -120 durant el confinament i unes 50 morts durant el desconfinament-. “Estimem que amb aquesta reducció del diòxid de nitrogen s’han evitat 28 morts a Barcelona”, explica Hicham Achebak, primer autor de l’estudi i investigador d’ISGlobal i del Centre d’Estudis Demogràfics (CED).
L’ozó, en canvi, es va reduir molt menys, en un 1,1% i un 0,6%, respectivament, encara que va augmentar en algunes de les ciutats més poblades. De fet, s’estima que la mortalitat prematura es va incrementar en aproximadament 20 morts en relació amb aquest contaminant durant el període estudiat.
Carlos Pérez García-Pando, professor ICREA i AXA i cap del grup de composició atmosfèrica del BSC- CNS que ha participat a l’estudi, explica que això passa perquè “l’ozó és un contaminant secundari que pot augmentar quan es redueixen els òxids de nitrogen en entorns saturats d’aquest contaminant, com en les grans àrees urbanes”. Per això, en el moment d’avaluar els impactes de les exposicions ambientals a la salut, s’han de tenir en compte les possibles compensacions entre múltiples contaminants.
“Aquestes troballes evidencien els grans beneficis per a la salut que suposa la reducció de la contaminació atmosfèrica a curt termini i, amb reduccions permanents de les emissions, els efectes positius podrien ser molt més grans”, diu l’investigador d’ISGlobal que ha coordinat l’estudi, Joan Ballester.
A més de disminuir la mortalitat prematura, els investigadors argumenten que la millora de la qualitat de l’aire “podria reduir la càrrega de malaltia d’epidèmies que causen infeccions respiratòries com la Covid-19, ja que les malalties causades per l’exposició a llarg termini a la contaminació de l’aire són, al seu torn, factors de risc de gravetat i mortalitat del Covid-19″.
Segons un altre estudi liderat també per ISGlobal, si les ciutats europees fossin capaces de complir amb els nivells de partícules en suspensió inferiors a 2,5 micres (PM2,5) i NO2 recomanats per l’OMS, es podrien evitar 51.000 i 900 morts prematures cada any, respectivament.
Grans ciutats com París, Madrid, Barcelona, Milà, Brussel·les i Anvers encapçalen el rànquing de morts associades al diòxid de nitrogen, així com ciutats més petites situades en les seves proximitats amb un possible augment de l’ús de l’automòbil per desplaçar-se a les grans ciutats, com Mollet del Vallès, que se situa en la setena posició del rànquing, per darrere de Barcelona.
