La pandèmia de la Covid ha amplificat les carències estructurals dels serveis i ha posat en estat crític l’exercici professional de les treballadores de l’IMSS i l’atenció a la ciutadania, desbordant les previsions de demanda de recursos bàsics de la població, a causa de l’aturada econòmica i laboral en molts sectors i la manca de les respostes àgils de les administracions.
Aquestes són les primeres paraules ben contundents del manifest conjunt amb els motius i reivindicacions que han dut a convocar una vaga a l’Institut Municipal de Serveis Socials (IMSS) de l’Ajuntament de Barcelona. Després que divendres 28 de maig els dos centres de serveis socials del Raval convoquessin també una jornada de vaga, ahir dilluns 7 de juny aquesta es va fer extensiva a tota la ciutat. Aleshores el moviment popular del Raval demana la “unitat de classe” i la “unió de les lluites” i recordava que serveis socials no hauria de “gestionar la misèria” sinó “confrontar el sistema d’explotació”. Ahir, en la mateixa tònica, la plantilla demanava primerament un canvi de model d’atenció social a l’IMSS cap a un model preventiu i no assistencial.
Fins a 300 treballadors es van concentrar al llarg del matí en aquest sentit a plaça Sant Jaume. La convocatòria ha estat ideada per l’Assemblea de Treballadors i Treballadores de l’IMSS de l’Ajuntament de Barcelona amb el suport de tots els sindicats de la Junta de Personal del consistori: CCOO, UGT, CGT i Intersindical-CSC.
L’Assemblea demana canvis, que l’Ajuntament els escolti i els tingui en compte a l’hora de prendre decisions sobre l’orientació del servei i que es trenqui l’acord amb justícia pel qual se’ls obliga a acompanyar les comitives judicials als desnonaments.
Encarna Roldan, treballadora al centre de serveis socials Franja Besòs, un centre d’alta complexitat, apuntava que els treballadors han arribat al límit i no s’estan donant respostes. «Tots els serveis de benestar de treball i de la seguretat social van abaixar les persianes. Entenem que això passés en el moment de confinament i que la resposta de les administracions fos assistencialista perquè ens va agafar desprevinguts a tots. Però no podem entendre que un any després seguim igual», denuncia Roldan. «Som professionals amb vocació i hem vist que estàvem venent fum», assenyala Roldan, que segueix: «creiem fermament que hi havia un estat del benestar, però quan més s’ha necessitat s’ha partit per la meitat. Molts dels sistemes de benestar s’han tancat en si mateixos i a hores d’ara no estan oberts i això es molt difícil poder-ho justificar davant la gent».
Israel Ureña, treballador social i delegat sindical de la CGT, afirma que serveis socials «ja estaven malament abans de la pandèmia, ja teníem pocs recursos i problemes, però aquesta ha fet col·lapsar el sistema». A banda de ser de les poques administracions que ha estat oberta des del principi de la pandèmia, Ureña denuncia que ho van fer sense mesures de protecció les primeres setmanes. «L’Ajuntament en lloc de reconèixer la feina i comprometre’s a fer canvis, no està gestionant res bé», assenyala i afegeix que, de fet, encara no els han vacunat com col·lectiu essencial.
Els tractes, com a molts serveis, a més no són iguals per a tothom. Durant tota la jornada una de les denúncies ha estat el tracte cap a la Unitat de Gestió Administrativa (UGA). Aquests treballadors són els que es troben a les portes dels centres de serveis socials que fan la primera atenció i el primer acompanyament. Apunten que es troben davant una sobrecàrrega professional important, sense tasques definides ni formació adequada. Sovint, hi ha centres que només compten amb una UGA i davant d’això demanen que s’incrementi el personal fins a tres. Ara, això s’està donant cada cop més per diverses baixes que s’estan donant i no s’estan cobrint.
Anàlisi i canvi de model per uns serveis socials dignes
I si bé és cert que fa dues setmanes l’Ajuntament anunciava la incorporació de 100 treballadores socials als serveis i això és motiu de celebració entre el personal, diuen que no és suficient. Feina hi ha per tothom, diu Roldan, però assenyala que «no és útil que aquestes persones s’incorporin per a seguir fent informes per la Seguretat Social o pel SEPE» perquè aquests organismes els hi diguin als usuaris que «els hi falta un paper». I amb aquesta dinàmica que cada cop, comenta, s’està donant més, «la gent no va amb confiança a serveis socials, va a què li facin un paper».
Davant d’això, el col·lectiu defensa que hi ha molts debats sobre la taula. Roldan explica que molts d’ells estan a favor de les polítiques de renda bàsica perquè veuen que el mercat laboral no pot donar resposta als drets de les persones.
Una altra de les motivacions i reivindicacions de la vaga és l’exigència de deixar d’acompanyar les comitives judicials en els desnonaments i que l’Ajuntament trenqui l’acord signat amb justícia l’any 2013. El personal creu que la vinculació amb els desnonaments els ha col·locat al costat que no els pertoca. Aquí, a més, Roldan va més enllà i afegeix: «nosaltres acompanyem a les persones, no estem per donar resposta a una legalitat que és injusta i tot perquè es beneficiïn els fons voltors… No es beneficia la societat, empreses s’estan embutxacant diners i això ho estan patint les veïnes». En la mateixa línia, apunta que tot plegat «és un debat de les institucions, però també és un debat social perquè cada vegada l’engranatge públic està més afeblit i la riquesa s’està concentrant en mans que no sabem ni quina cara tenen».
Parlant del posicionament davant haver de participar en els desnonaments, Laura Urrea, secretària d’acció sindical de la secció de CCOO a l’IMSS, demana que es canviï el protocol pel qual les treballadores socials vagin als desnonaments. Creu que en tot cas aquesta seria tasca de treballadors de les oficines d’habitatge: «no ens agrada, però si no ho fan elles, la mateixa persona que està buscant una solució per una persona, després va amb la comitiva judicial i no quadra i es passa a viure agressions», diu Urrea. Així i tot especifica que «per descomptat que el moviment de serveis socials no està criminalitzant a les veïnes» i apunta que el problema que tenim és que «la posició política de l’Ajuntament no és clara tampoc».
Una Taula de Diàleg entre Ajuntament i veïns
L’assemblea de treballadores demana la creació d’una Taula de Diàleg entre l’Ajuntament i els moviments socials perquè els veïns coneguin què es gestiona des de serveis socials. Alhora demanen poder seure amb l’Ajuntament perquè aquests els hi preguntin sobre com avançar en matèria de polítiques i lleis socials. Roldan creu que els treballadors tenen molts elements per poder aportar, «però ningú ens truca, només s’envolten de tècnics amb molts màsters que no saben què està passant als carrers, que està havent-hi una fractura social important de gent que ja no confia en l’estat del benestar». Que qui piloti la situació sigui aquesta gent, fa que les converses sempre es traslladin als números: «diuen que les llistes d’espera no són tan llargues, però nosaltres estem donant resposta a una sèrie de recursos que després en el dia a dia no arriben». I així, «les bosses de pobresa estan creixent en aquesta ciutat»
I davant la pobresa sempre hi ha respostes. La plantilla considera en el manifest que els incidents produïts a alguns centres de serveis socials són conseqüència d’una mala gestió política i d’un desemparament de la ciutadania per part de l’administració, que mai ha tingut en compte la posició tècnica i el rol que volen i han de tenir, per exemple, en els desnonaments. En el text apunten que «no és admissible ni desitjable que moviments socials i treballadores estiguin en conflicte».
Ureña, de la CGT, apunta que l’Ajuntament no vol assumir a nivell polític un trencament amb justícia i per això busca excuses. En aquest sentit, Miquel Rubio, delegat sindical de la UGT, denuncia que el consistori els hagi dit en alguna ocasió que han enviat propostes a jutjats per frenar-ho, «però després ens diuen que si ens tornen a reclamar, haurem d’anar. Això és com quedar-nos en res», diu Rubio. Així, des de la UGT creuen que és fonamental un canvi en la relació que té l’Ajuntament amb la part sindical, que se’ls escolti i que assumeixin: «el tema estrella són els desnonaments i diuen que no poden fer res, però si poden perquè el parc públic d’habitatge és seu i qui podria col·laborar i treballar amb les famílies també són ells», segueix Rubio.
Trobada amb els sindicats el pròxim 14 de juny
Amb tot això, l’Ajuntament de Barcelona ha convocat als sindicats de l’IMSS a reunir-se en una mesa tècnica el pròxim 14 de juny. Davant aquesta convocatòria, Rubio espera de l’Ajuntament «humilitat» i un «diàleg de tu a tu» per arribar a un acord, ja que està convençut que les reivindicacions que es fan des de la plantilla s’haurien d’assumir.
En aquesta línia, des de la Intersindical-CSC no tenen massa esperances que res canviï ràpid, però Joan Pérez, delegat sindical, apunta que «sempre és una bona notícia que hi hagi una reunió i com a mínim poder expressar el que estem vivint i patint cada dia per falta de personal i altres mancances».
De manera similar, Urrea de CCOO assenyala que cal començar-se a reunir perquè fa mesos que ho demanen, però l’Ajuntament no para de posar excuses. Després del 14, explica, es tornarà a fer Assemblea per decidir com es procedeix, però també valora que «les vagues han de ser efectives, no per desgastar el col·lectiu».
Per la seva banda, Ureña, de la CGT, apunta que «si l’Ajuntament no s’asseu a negociar i només fa reunions que no serveix de res, doncs tornarem a mobilitzar-nos».
Tot i no poder participar com treballadora, per acabar, Roldan assenyala que els treballadors volen respostes, volem uns serveis socials de qualitat, que els treballadors socials no siguin la bossa residual dels altres sistemes i que se’ls escolti.
