La majoria dels pacients amb Covid-19 lleu han hagut de romandre a casa intentant implementar una quarantena òptima. Un equip d’investigadors de l’Institut de Salut Carlos III (ISCIII) ha estudiat com aquestes persones van gestionar la malaltia a casa seva durant la primera onada de la Covid-19 a Espanya. L’estudi, que s’ha publicat a la revista British Medical Journal Open, s’ha centrat en les diferències per edats, així com en les diferències en coneixements, actituds i pràctiques preventives, comparades amb la població no infectada. Es tracta del primer estudi d’aquesta mena.
La investigació s’ha realitzat per mitjà d’una enquesta telemàtica a 3.398 persones amb 14 anys o més. La majoria dels casos de Covid-19 es van quedar a casa (un 84%), i només l’1,9% va ser hospitalitzat, principalment persones de més de 45 anys. Tots els pacients menors de 30 anys es van quedar a casa durant l’episodi de la malaltia, molts d’ells sense un diagnòstic confirmat. La mitjana de dies amb simptomatologia va ser de 16, sense diferències significatives per edat.
Els tractaments més prescrits a casa van ser el paracetamol (60,5%), els antibiòtics (14,8%) i la hidroxicloroquina (6,2%), amb diferències significatives per edat. En els casos més joves, d’entre 14 i 29 anys, el més freqüent va ser no tenir cap tractament, mentre que la hidroxicloroquina i els antibiòtics eren els tractaments més prescrits en pacients grans (majors de 60 anys). Quan se’ls va preguntar si se sentien completament curats, el 16% va dir que no se sentia recuperat encara, sense diferències significatives per edat.
El lloc de la infecció també va diferir per edat. La majoria dels casos d’entre 30 i 59 anys creien que es van infectar a la feina, mentre que els casos més joves van dir que es van infectar a casa i la gent gran no sabia on es va infectar. Un estudi de casos realitzat a Itàlia va mostrar una relació directa entre casos diaris i opcions de mobilitat: els treballadors que no podien teletreballar des de casa, molts d’ells fent treballs no qualificats, eren més propensos a exposar-se a un risc elevat durant la pandèmia.
Dificultats per dur a terme l’aïllament
Els casos de Covid-19 enregistrats van trobar dificultats per complir les condicions d’aïllament domèstic recomanades. Segons els resultats de l’estudi, la majoria dels casos es van aïllar en un dormitori, però van haver de compartir bany, augmentant el risc d’infectar a la resta de la família i augmentant l’estrès familiar en haver de desinfectar la majoria de les superfícies de la llar. A més, gairebé una quarta part dels pacients no van rebre cap ajuda per cuinar durant el transcurs de la malaltia.
La malaltia va tenir un impacte important en la dependència assistencial en pacients no hospitalitzats, que depenien majoritàriament de les seves famílies per rebre atenció. En aquest sentit, els investigadors assenyalen la necessitat de reforçar els serveis socials i de salut i “estar preparats per satisfer les necessitats d’atenció de les poblacions durant les diferents onades o en futures epidèmies. També és important desenvolupar una estratègia de comunicació dirigida a les persones que pateixen la malaltia mentre estan aïllades a casa per reduir el seu malestar”, diuen els experts.
Els serveis socials, especialment durant la primera onada de l’epidèmia de la Covid-19 a Espanya, s’han vist desbordats, i moltes entitats i associacions locals han hagut d’ajudar a satisfer les necessitats essencials i d’atenció domiciliària per garantir un nivell mínim de benestar a grans sectors de la població. Segons els investigadors de l’ISCIII, la pandèmia ha posat en relleu la necessitat de reforçar les administracions locals i de continuar proporcionant serveis i programes socials per atreure i donar suport als pacients, especialment als més vulnerables, com ara les persones grans. “Unes xarxes estables entre administracions locals i organitzacions comunitàries en la prestació de serveis socials essencials milloraria l’accés equitatiu a aquests serveis”, remarca l’equip investigador.
Més coneixement i consciència després de patir la Covid
Els resultats de la investigació mostren que els casos enquestats estaven millor informats sobre els símptomes i la transmissió de la Covid-19 i mostraven un comportament preventiu més alt que la població no infectada. Els enquestats van informar que sempre portaven mascareta quan marxaven de casa i rentaven la roba amb aigua calenta amb molta freqüència. A més, també portaven guants significativament més sovint que els que no havien passat la malaltia. El coneixement sobre la malaltia també podria haver provocat un millor comportament preventiu, així com la por i l’estrès que van patir els pacients de Covid.
I és que estar aïllats a casa seva, patint una nova malaltia, greu i desconeguda, i veient com augmentaven diàriament el nombre de casos i defuncions, ha afectat la salut mental dels pacients de Covid. La situació estressant de patir la malaltia podria explicar per què els pacients amb Covid-19 se sentien depressius més sovint que la població no infectada. Molts autors han estudiat l’impacte psicològic de la Covid-19, sent la depressió i l’angoixa algunes de les manifestacions més freqüents en els pacients amb Covid.
