El barri del Besòs i el Maresme de Barcelona s’ha bolcat per a organitzar l’acte d’homenatge col·lectiu a les víctimes de la COVID-19, celebrat el 20 de juny. Entitats locals i veïns s’han unit per a honrar a les persones que han perdut i per a poder expressar els seus sentiments i sofriments que continuen per la pandèmia.
Els residents manifestaven dia rere dia el seu malestar per no haver-se pogut acomiadar dels seus éssers estimats com cal durant l’epidèmia. Ramón Tur, vicepresident de l’Associació de Veïns i Veïnes del Maresme (AVV Maresme), anava rebent els comentaris de les seves veïnes i veïns quan se’ls trobava pel barri: “Es van emportar a la meva dona a l’hospital malalta per la COVID, i ja no la vaig tornar a veure… No vaig poder acomiadar-me”, li va expressar un d’ells. Ramón va pensar a fer algun acte commemoratiu, com podria ser un mural multicultural en el qual sortissin representades totes les cultures de la zona, sota la idea que tots som iguals. Ho va plantejar a la seva associació i a la Coordinadora d’entitats del barri i va ser acceptat. No sols això, sinó que es van afegir altres activitats, com la realització d’un esdeveniment que permetés acomiadar a aquestes persones com correspon i fossin recordades.
El barri es mou: preparatius
La cohesió mostrada entre els diversos grups reflecteix el teixit associatiu del barri. En el grup impulsor de la iniciativa, a més de l’AVV Maresme van prendre part: el Casal del Barri, el Pla de Desenvolupament Comunitari i el Centre Cívic del Besòs. A més van col·laborar: l’Associació de Veïns del Besòs, la Parròquia Sant Paulí de Nola i el Centre d’Atenció Primària, entre d’altres.
El diumenge anterior a l’homenatge, l’artista Camil Escruela va dibuixar a “La Placeta” el mural exterior i es va convidar a tot el veïnat a acolorir-lo. Va haver-hi molts col·laboradors, des dels més petits fins a persones de tercera edat. La frase que encapçala el mural va sorgir del text creat per un dels veïns. Paral·lelament els joves monitors van establir un taller participatiu d’escriptura de versos sobre les vivències de la pandèmia, escrits què han format part en l’esdeveniment, muntats en forma d’arbre.
També es va mobilitzar la Parròquia de Sant Paulí de Nola. El seu capellà, Jordi Espí, va proposar al grup de joves si volien participar en l’acte commemoratiu. També als alumnes d’origen senegalès que reben classes de català allà. Així, una part de l’assignatura es va dedicar a redactar un text conjunt sobre la seva experiència durant la pandèmia. La Fundació FICAT, que treballa per a afavorir la defensa dels drets de les persones i dels col·lectius que es troben en risc o en situació d’exclusió social, forma a aquestes persones no regularitzades que estan intentant aconseguir l’arrelament després de tres anys d’empadronament.
Mentrestant, els joves del grup de teatre van crear una obra musical per a l’esdeveniment. Formats al Centre Cívic del Besòs, aquests joves van participar en el programa “Tu sí que vals” i el van guanyar. Es tracta d’un concurs que es fa cada any perquè talents del barri surtin a l’escenari a cantar, recitar, tocar música o a fer alguna representació. Aquesta ha estat la seva col·laboració altruista amb una adaptació de la seva composició dedicada a les pèrdues humanes per la pandèmia.
Va arribar el dia de l’homenatge
El sentiment del barri es va manifestar aquest diumenge a “la Placeta”. Ho va acompanyar el mural que representa a les persones que han sofert i també a les quals han lluitat en aquesta crisi de la pandèmia, l’únic d’aquestes característiques a Barcelona i Catalunya.
Els participants van donar el seu testimoniatge, des d’escrits en record a la pèrdua de éssers estimats, reflexions de la realitat de la pandèmia, fins a interpretació de cançons i música. No van faltar els agraïments a les entitats que han fet costat a les persones d’aquí i als nouvinguts.
Des del personal sanitari van exposar la sensació d’haver donat el millor de cadascun, i haver après que remant tots en la mateixa direcció podem ser molt fortes com a equip i com a comunitat. Els joves de la parròquia van declarar que no hem de rendir-nos, ni perdre l’esperança, encara que com a joves els preocupa el seu futur. Baye, en veu dels venedors ambulants senegalesos sense regularització va declarar: “La llei d’estrangeria actual és molt dura. Alguns de nosaltres portem més de cinc anys sense regularització. Amb la pandèmia ens quedem sense feina. Ens agradaria tenir drets com tots i poder treballar dignament”.
L’Imant del barri va expressar que el virus ha deshumanitzat part de les nostres formes de vida, traient-nos l’acostament o suport que teníem els uns amb els altres en els moments difícils. A continuació un representant de la comunitat pakistanesa ens va delectar amb el cant sufí que provenia de l’estil de poesia centenària de les seves terres. Així com la cançó composta pels joves de teatre musical, procedents de Sud-amèrica.
Mentre s’escoltaven les veus en l’escenari de persones de diversos orígens que conviuen al barri, l’artista Iván Lozano va expressar en una cartolina el que li transmetia l’actuació. El seu resultat formarà part d’una futura exposició dedicada al tema de la pandèmia.
Representants polítics del Districte de Sant Martí es van dirigir als familiars de les víctimes i veïns per a transmetre’ls el seu suport, i van agrair al personal sanitari la seva gran labor durant la pandèmia. També van ser presents tècnics del mateix districte i del barri. No van faltar emotives frases en els seus discursos: “Somriure, obrir els ulls, estimar, i seguir. Sobretot seguir, seguim llavors amb tot l’après d’ells i honrem la seva memòria”; “Fa falta, malgrat tot, continuar celebrant, la vida”.
Els testimoniatges dels veïns i veïnes en acabar la cerimònia van denotar l’agraïment als organitzadors i es van alegrar de l’experiència. “M’ha encantat. I en escoltar els joves migrants, m’ha recordat com de malament ho vam passar a la meva infància quan vam arribar de Ciudad Real en els anys 50; m’he identificat amb ells. Vam estar dues vegades vivint al carrer, nou membres de família. No teníem res”, comenta Isidora. Ángeles conclou: “Ha estat molt emocionant, bonic, i hi ha hagut molta unió i afecte; sento que estem tots units”.
Col·laborador: Ramón Tur
Sobre el barri del Besòs i el Maresme: va tenir el seu origen en la construcció urgent i massiva d’habitatges per a donar resposta al gran dèficit que hi havia en els anys cinquanta i seixanta. Es van assentar majoritàriament persones que van migrar des de regions del Sud d’Espanya. En els últims anys han arribat persones d’orígens diversos, des d’Àsia, Sud Amèrica i Àfrica, originant un barri de gran riquesa cultural. L’urbanisme d’aquesta zona reflecteix l’últim mig segle de transformació urbana, social i política. Avui, aquest barri segueix amb transformacions, derivades de la revitalització de tot l’entorn del Fòrum de les Cultures 2004 i pel seu veïnatge a un dels dos grans sectors del 22@. En aquesta zona continuen edificant-se noves implantacions residencials i d’equipaments.
