Reportatge

Després de l’explosió, familiars, treballadors i col·lectius s’uneixen per salvar les residències

Fatima Bouzalim és treballadora d’una residència geriàtrica des de fa quinze anys. En veure les situacions que es vivien en aquestes, va decidir començar a denunciar-ho. Per la seva activitat la van suspendre de sou i feina durant un temps.

Azahara és familiar de dues persones que van estar internes en residències els últims anys de la seva vida. Van morir allà i diverses regularitats i tracte rebut van fer que s’activarà per veure les problemàtiques que hi ha a les residències.

Roberto Martínez és un dels impulsors de la plataforma d’afectats per l’empresa BBServeis. La seva dona Maria José, treballadora en una de les residències gestionades pel grup, va ser acomiadada després d’estar mesos sense cobrar. Quan això va passar, van veure que no havia estat cotitzant correctament i que tampoc hi havia un ens a qui denunciar. BBServeis era un entramat d’empreses, la majoria amb seu a Suïssa, que es dedicaven a generar diners aprofitant les contractacions públiques. Els judicis que van derivar d’una querella criminal que es va posar contra l’empresa encara no s’han realitzat, però alguns dels responsables de l’estafa ja estan morts o desapareguts.

Aquestes tres persones, cadascuna partint des d’un punt diferent, però amb una mateixa motivació, són tres de les persones que han creat el Moviment de Residències de Catalunya. Aquest es va presentar de manera oficial a mitjans de juny i busca la dignitat en el tercer sector. Amb aquest acte, la plataforma buscava passar de la reclamació a les xarxes a les protestes al carrer. Són diversos els col·lectius i marees que s’han sumat a la iniciativa i la clau de tot és la unió de treballadors, familiars i població en general.

Sense condicions laborals apropiades, no hi ha dignitat per als usuaris

Fátima Bouzalim treballant en una residència portava molts anys denunciant el tracte dels residents i ja havia contactat amb diverses associacions i moviments per veure què es podia fer. Ella mateixa explica que es va quedar en res perquè moltes d’aquestes associacions no tenen en compte els treballadors. A partir d’aquí va començar a buscar i va trobar la Marea de Residències a Madrid. Ells estaven treballant coordinadament amb les treballadores i li van explicar que aquí a Catalunya algunes famílies també s’estaven començant a moure. Aquí, diu Bouzalim, “va començar l’aventura sense ser preparada”. I és que sense tenir molt coneixement, diu, una vegada posats en contacte ràpidament va néixer el Moviment de Residències de Catalunya.

Bouzalim treballa a la mateixa empresa des de fa 15 anys i ja des d’un principi va veure coses que no acabaven d’encaixar. Al principi, quan era nova, li van dir que les coses s’arreglarien en dos o tres anys. “Amb tota la paciència del món jo m’ho vaig creure, però quan vaig veure que no hi havia canvis, que només eren enganys, vaig dir fins aquí hem arribat”, explica. Va ser llavors quan va començar a formar-se i veure què es podia fer. Va recórrer a sindicats, però aquests li explicaven que sense denúncies fermes de familiars no podien fer molt. Es va posar ella a fer denúncies com a treballadora i per molt que algunes van arribar a Inspecció de Treball, no va anar a més. També algunes denúncies de famílies es resolien en donar-los una solució financera, afegeix.

Denúncia així que “la gent no s’adona que per tenir un servei decent calen mans. Per donar un got d’aigua o canviar un bolquer es necessiten mans, sense elles no es pot fer la feina”. A més, considera que sense elles també hi ha maltractament: “encara que diguin el contrari, si algú es treu el seu bolquer dissecat i pixat és maltractament, si ningú li ha acostat aigua és maltractament”.

Després de moltes experiències negatives amb la seva empresa, el març de 2020 va arribar la pandèmia de coronavirus i Bouzalim va haver d’enfrontar-se una vegada més als seus caps per falta de material. La situació els va portar a haver de treballar 13 hores diàries i ella va acceptar pel bé dels residents. Apunta que no es podien negar perquè es necessitava gent per atendre’ls, però també per cobrir les necessitats que es generaven per no veure els seus familiars i estar aïllats. Quan es va començar a sortir del confinament, van tornar al seu horari normal, però es va trobar que estava sola amb 30 persones demandants, que necessiten atenció constant i, per tant, impossible fer-ho tot en set hores i mitja. Es va negar a fer tot allò que es podia negar a fer com donar la medicació, ja que no entra dins de les seves competències. Davant daixò, l’empresa la va sancionar un mes i mig. Un temps que, feliç diu, va dedicar a fer néixer el Moviment de Residències.

Per Bouzalim fer entendre a la gent que necessiten a les treballadores en condicions perquè tot depèn d’elles és molt important. Però la realitat no és aquesta: “les treballadores del sector de geriatria estan totes malaltes”, afirma Bouzalim, “prenen medicaments per depressions, per dolors físics …”. I és que per Bouzalim, les empreses que gestionen aquest sector “utilitzen la nostra feblesa perquè saben que estimem la nostra feina i ens sentim responsables. Durant anys m’he sentit responsable de totes aquestes persones com si fossin familiars meus”.

Familiars i treballadors units contra la gestió privada

Azahara és una d’aquelles persones que ha vist com funcionen les residències i com es troben les seves treballadores. La seva mare va morir fa tres anys i el seu pare durant la pandèmia el novembre de 2020. Després de moure’s “a la desesperada” va trobar diverses persones en la seva mateixa línia i va néixer el Moviment de Residències de Catalunya. Celebra que agrupi diversos col·lectius, famílies i treballadores i cita la cèlebre frase “la unió fa la força”. Azahara apunta que tots reivindiquen una llei de residències i que l’explotació de les treballadores pari. Denuncia que això passa perquè la gestió de les residències públiques està en mans d’empreses privades: “es fa una concessió i sempre hi ha una entitat gestora, que és una empresa privada que mira la seva pròpia butxaca i benefici… Hi ha una explotació de les treballadores i per tant un servei súper precari per als residents, els usuaris”.

També denuncien així la qualitat dels serveis, ja que diuen que no està centrada. A més, volen recordar que tot això està en guàrdia per la pandèmia, però ja estava malament de moltíssim abans, “la pandèmia només ho ha revelat”. D’aquest esclat, però, Azahara celebra que del dolent hagi sortit alguna cosa bona com és la unió de treballadors, familiars i usuaris. Així, junts des del Moviment de Residències es pot fer molta feina. Azahara opina que darrere de cada número, de cada història, de cada mesura que pren la Generalitat com seria la limitació de les visites, hi ha un drama personal que seria per exemple com afecta això a l’usuari, a les relacions familiars, psicològicament… “El meu pare va deixar de parlar quan li van tallar el contacte i, al final, el problema és que cada història on hi ha un drama, qui surt perdent és l’usuari”, explica Azahara que espera que amb la plataforma es pugui millorar en la mesura del possible la situació “pels que queden i pels que vindran”.

El cas de BB Serveis, un judici pendent per estafa empresarial a treballadors i usuaris de residències

Dins el Moviment de Residències també es troba gent com Roberto Martínez. Ell és un dels fundadors de la Plataforma d’afectats per BB Serveis.

L’any 2011 Roberto Martínez i la seva dona, María José Alarcón, treballadora en una residència de BB Serveis, van ser desnonats, ell es va quedar sense feina i a ella li van deixar de pagar. Va ser llavors quan van veure que a la Maria José no li estaven pagant ni la seguretat social ni la mútua. Arran d’això, de començar a investigar i de coincidir amb altres persones es van adonar que no era un tema personal seu, sinó que anava més enllà i que hi havia treballadores en situacions molt pitjors.

“La sorpresa va ser quan vam veure que tot anava més enllà de la zona de Barcelona, ​​que hi havia uns 90 llocs a Espanya”, diu Roberto Martínez. “El que vam fer va ser investigar de forma rudimentària amb el que teníem a mà: amb les nòmines veient el NIF i els telèfons, tot ens anava donant pistes fins que ens trobem amb una trama de societats, algunes fora d’Espanya, amb diners a Suïssa… “, segueix. I va ser amb això davant que el 8 de gener de 2013 van decidir posar una querella criminal contra BB Serveis. Durant any i mig no van saber res, el cas no avançava, i Martínez creu que es van posar traves des de la Generalitat.

Finalment la querella va arribar a la Guàrdia Civil a la fi de 2015 i el febrer de 2016 es van detenir cinc persones per presumptes delictes de pertinença a organització criminal, apropiació indeguda, alçament de béns i contra el dret dels treballadors. Des de llavors, gran part del temps, el cas ha estat sota secret de sumari i poc se sap de quan serà el judici contra els responsables de BB Serveis. Un judici que no serà fàcil, ja que a banda de què el jutge està esperant documents de Suïssa i Andorra, sembla que dues de les persones imputades han mort.

Martínez assenyala que una de les dues morts, la de Jesús Puyoles, qui es considera cap de la trama, “no està registrada en cap tanatori de Catalunya, no hi ha una esquela, ni apareix en el llistat de morts oficials”. A més, afegeix, “el certificat de defunció el van presentar a l’octubre-novembre i en teoria aquest home mor un 15 d’agost…”. També és destacable el fet que dos dels imputats, Ismael Soriano i Diego Parra, segueixen coordinant dues residències: una a la Roca i una altra a Granollers. “Per a mi això és el més vergonyós, que estiguin campant al seu aire”, es queixa Martínez nomenant la impunitat que tenen els detinguts que segueixen en el sector o expandint empreses d’altres tipus mentre esperen el judici.

Així, amb aquesta situació en l’aire, Martínez i la Plataforma d’Afectados per BB Serveis han decidit sumar-se també al Moviment de Residències. Arran del que va passar a partir de març de 2020 a les residències amb l’arribada del coronavirus, algun membre de la plataforma va rebre trucades de molta gent preocupada amb el que passava dins dels centres. “Sense respostes a aquesta situació tan complicada recorrien a nosaltres entenent que podríem donar-los alguna solució per ser una plataforma que porta anys denunciant el de les residències”, apunta Martínez. A més, va ser des de la Marea de Residències de Madrid que aquestes diferents persones es van poder posar en contacte. “S’ha creat un vincle força interessant i bastant maco”, explica Martínez, que afegeix que mentre arriba el judici nostre, així aprofiten per ensenyar a la gent el que han descobert, ja que creu que la gent no és conscient.

Una nova llei per regular les residències

Cada dos o tres mesos, el Moviment de Residències solen anar a través de l’aliança de moviments a reunir-se amb els diferents grups parlamentaris catalans. Fatima Bouzalim apunta que abans es podia justificar que la societat no sabés el que passava dins de les residències, però “ara sí i ningú es pot desresponsabilitzar, ni polítics ni familiars poden dir que no ho saben”.

Així, per Bouzalim, és molt important la unió entre plataformes de treballadors i de familiars i creu que el suport d’aquests és impressionant. Un exemple és el de l’Azahara. Ella apunta que el Departament d’Afers Socials i Famílies “no han fet canvis significatius” Defensa que s’hauria d’escoltar a familiars i residents i no tant a les patronals, ja que “ells van en benefici de l’empresa i no vetllen pel benestar de l’usuari”. “Estem bastant descontents amb la gestió que s’està fent i la voluntat de millorar deixa molt a desitjar”, acusa Azahara.

Tot i el panorama, el Moviment de Residències de Catalunya fa mesos que camina i ara amb la seva presentació pública vol dir que des de tots els fronts pensa aconseguir una nova llei que acabi amb la xacra.