Reportatge

Sou Dou, la casa de la dona africana, un impuls d’acompanyament i autogestió entre la comunitat de dones subsaharianes a Catalunya

Quan vaig arribar a Espanya vaig estar molts anys sense treballar, sense fer res. Anava fent fills i ja està. Això em va aïllar. No tenia amigues, només coneixia al meu marit”. Adama és una dona de 37 anys de Guinea Bissau, però amb nacionalitat senegalesa, que viu a Barcelona. Quan recorda la seva experiència migratòria, del que més es penedeix és de no haver cregut que podia fer altres coses, conèixer altra gent. “Fins el 2014 no vaig començar a treballar i jo vaig arribar el 2004. Jo pensava, no tinc estudis, tinc nens, què faré? Sentia que no tenia res a oferir i a sobre no tenia permís de treball. A més de l’idioma, no parlava res quan vaig arribar aquí. Tot això m’ha anat aïllant, vaig estar a casa molt”.

Ara és una de les membres de Sou Dou (“casa” en fula, un dels principals idiomes de l’Àfrica Occidental), un projecte que té la intenció de fundar la casa de la dona africana a Barcelona per oferir suport legal, tallers, orientació laboral i, sobretot, xarxes i amistats a les dones africanes que viuen a Barcelona. “M’agradaria poder oferir aquesta opció a altres dones perquè quan arribin puguin compartir tot el que tenen dins. Perquè a mi m’hagués agradat tenir-la, no vull que cap altra dona se’n penedeixi d’haver estat aïllada tant de temps”.

La iniciativa la duen a terme al voltant de deu dones de diferents nacionalitats africanes, un nombre que fluctua segons el temps i implicació de cadascuna. Una altra de les veus que representa Sou Dou és la Fina, infermera geriàtrica a l’Hospital del Mar i especialitzada acadèmicament en la mutilació genital femenina (MGF). “La mutilació genital és una pràctica normalitzada a zones de l’Àfrica subsahariana com Mauritania o Guinea Bissau. Però també passa a Barcelona”.

La Fina, procedent de Guinea Equatorial, va decidir vincular-se a l’associació Achama (Asociación Humanitaria Contra la Ablación de la Mujer Africana), que ofereix suport a dones que han sofert aquesta pràctica, mentre feia el seu treball de fi de grau sobre aquesta temàtica: “És important que hi hagi una entitat africana en mig del protocol establert quan es detecta un cas per tal que la víctima no es senti jutjada i senti que pot comptar amb una dona com ella, que parla el seu idioma i entén la cultura.” Achama s’encarrega de la sensibilització i mediació amb les famílies de les nenes. Reivindiquen el no fer sentir que hi ha una part dolenta de la història, sinó intentar comprendre la problemàtica en profunditat. “És una pràctica molt comuna, a mi també m’ho van fer, però gràcies a déu el meu marit i jo vam estar d’acord en un principi que no ho faríem a les nostres filles, tot i la pressió de les nostres famílies”, explica Adama.

Tant per l’Adama com per la Fina, estar vinculades a associacions com Achama els ha servit per conscienciar-se i sentir-se orgulloses de ser dones africanes. “Ser dona, estrangera, sense papers i sense feina pot fer-te sentir molt minimitzada. Les xarxes com Achama t’ajuden a valorar-te més malgrat tots aquests factors, a tenir més clar el nostre rol com a dones a la societat, que no és dolent, sinó imprescindible”, afegeix la Fina.

Tot i així, es van adonar que Achama havia d’abastar molt més i treballar per oferir les xarxes de suport i d’acompanyament per les ja integrants de l’associació i les que vindran: “volem ser un espai on les dones migrants sentin que poden comptar amb un suport més enllà dels seus marits.” La idea va néixer ja el setembre de 2020, però la situació de la pandèmia l’ha alentit. Ara es troben en el punt de recerca d’espai. La voluntat és crear xarxa a tot Catalunya. Tot i així, la seu central serà a Barcelona i es formaran comissions per desplaçar-se allà on es necessiti.

A més de tallers amb perspectiva feminista, classes de cuina o sessions de ràdio, les membres del projecte tenen clar que el més important és oferir un espai on simplement estar, on poder acudir tant quan una dona necessiti una ajuda concreta com quan necessiti passar una estona acompanyada, fora de casa.

Tot i trobar-se en un estat embrionari, el projecte pot ser pioner a nivell estatal i marcar un precedent com a entitat d’enfocament feminista i decolonial autogestionat per dones africanes.