L’Alzheimer és una malaltia neurodegenerativa caracteritzada per la pèrdua i mort de neurones, el que produeix un deteriorament persistent de les funcions cognitives, que altera la capacitat funcional i condiciona discapacitat i dependència de manera gradual i progressiva. Es tracta de la principal causa de demència (més del 60% dels casos de demència diagnosticats al món), i cada any es diagnostiquen uns 10 milions de nous pacients. Segons l’Organització Mundial de la Salut (OMS) és ja una de les 10 principals causes de discapacitat, dependència i mortalitat a tot el món. La Societat Espanyola de Neurologia (SEN) calcula que a Espanya hi ha unes 800.000 persones que pateixen aquesta malaltia, 86.000 a Catalunya.
“En els últims anys la prevalença de l’Alzheimer ha augmentat considerablement, en paral·lel a l’increment de l’expectativa de vida i envelliment de la població. L’edat és el principal factor de risc per patir la malaltia. Afecta entre un 5 i un 10% dels adults majors de 65 anys, unes xifres que es dupliquen cada cinc anys fins a arribar a una prevalença d’aproximadament el 50% en la població major de 85 anys”, explica el Dr. Juan Fortea, Coordinador del Grup d’Estudi de Conducta i Demències de la Societat Espanyola de Neurologia.
Però l’edat no és l’únic factor. L’Alzheimer és una patologia d’origen multifactorial, condicionada per factors genètics i ambientals, en la qual també influeixen altres com la hipertensió arterial, la hipercolesterolèmia, l’obesitat, el sedentarisme, el tabaquisme o la diabetis. “Molts d’aquests factors són modificables, per la qual cosa practicar exercici físic de forma regular, no fumar, evitar l’abús de l’alcohol, controlar el pes corporal, seguir una dieta sana i mantenir la pressió arterial, el sucre en sang i el colesterol en nivells adequats redueix el risc de patir aquesta malaltia”, assenyala Fortea.
Es calcula que una reducció d’almenys un 25% en aquests factors de risc modificables podrien ajudar a prevenir entre 1 i 3 milions de casos d’Alzheimer al món. No obstant això, un estudi publicat recentment a la Revista Neurologia assenyala que menys d’un 50% de la població espanyola té coneixement sobre els factors de risc de la malaltia. Per tant, augmentar el grau de coneixement de la malaltia d’Alzheimer és fonamental perquè la població pugui adoptar mesures que puguin ajudar a prevenir el deteriorament cognitiu. “Això és un importantíssim, perquè estimem que a Espanya més del 50% dels casos que encara són lleus estan sense diagnosticar. A més, detectar la malaltia precoçment permet una millor planificació de les cures i una millor qualitat de vida”, remarca el Dr. Juan Fortea.
La importància de la detecció precoç
Sota el lema “Zero omissions. Zero Alzheimer”, la Confederació Espanyola d’Alzheimer planteja les seves reivindicacions i propostes amb motiu del Dia Mundial de l’Alzheimer 2021, que s’estendrà fins al mes de novembre, amb la celebració del IX Congrés Nacional d’Alzheimer, que tindrà lloc a Vitòria entre els dies 10 i el 13 d’aquest mes.
L’eix central d’aquestes reivindicacions se centra en la importància del diagnòstic precoç, com a punt de partida bàsic i imprescindible per arribar a temps no només en la detecció de casos, sinó, sobretot, per poder posar en marxa els necessaris processos d’intervenció terapèutica dirigits al conjunt de la família afectada per l’Alzheimer o un altre tipus de demència.
La Societat Espanyola de Neurologia insisteix en la necessitat de dissenyar un Pla d’Alzheimer amb un finançament adequat que permeti disposar dels recursos necessaris per oferir diagnòstics primerencs amb certesa, així com perquè es pugui accedir als tractaments per aquesta malaltia amb equitat a tota Espanya.
Avenços en el diagnòstic i el tractament
En les últimes dues dècades s’han realitzat enormes avenços en el coneixement de la fisiopatologia i del desenvolupament de biomarcadors per ajudar en el diagnòstic de la malaltia. “Hem de destacar el desenvolupament en els darrers cinc anys de marcadors plasmàtics, marcadors que revolucionaran la manera com diagnostiquem la malaltia, ja que permetran cribratges massius de la població i un diagnòstic molt més precoç de la malaltia”, destaca Fortea.
Pel que fa al tractament de l’Alzheimer, els fàrmacs disponibles actualment no aconsegueixen alentir la progressió de la malaltia, tot i que sí que milloren els símptomes. Però aquest escenari canviarà en els pròxims anys. En l’actualitat, molts dels nous enfocaments de teràpies farmacològiques contra l’Alzheimer es basen en l’ús d’anticossos monoclonals. “Aquest any ha estat aprovat als Estats Units el primer d’ells, que si bé s’ha aprovat tot i tenir una evidència controvertida respecte als seus beneficis clínics, és la primera mostra que ja possible modificar processos fisiopatològics clau de la malaltia. A més, actualment, s’estan realitzant estudis de fase 3 amb altres dos fàrmacs de característiques molt similars i dels que s’espera tenir resultats a la fi de 2023 i 2024 respectivament”, comenta Fortea.
