La tardor, que ja ens torna a cobrir els peus a la gran majoria de persones, propicia l’aparició de fongs i callositats. Sabates tancades i mitges i mitjons condicionen l’aireig i soltesa de la base del nostre cos. Certes zones dels peus, amb frecs continuats del calçat i racons on hi roman humitat poden anar causant en la pell callositats i fongs que, de no ser atesos, acaben modificant la petjada i poden derivar en una lesió als genolls.
La infecció fúngica, causada per un fong, és la irrupció d’un microorganisme que creix en un lloc determinat. Normalment s’agafa en un ambient de molta humitat i petites concentracions d’aigua a terra, com passa en piscines i els vestuaris dels gimnasos. Precisament, quatre de les recomanacions del Col·legi Oficial de Podòlegs de Catalunya per millorar la salut dels nostres peus són adients per evitar infeccions per fongs, entre altres patologies:
- Utilitzar mitjons de fibres naturals per afavorir la transpiració natural del peu i evitar la humitat.
- Eixugar bé els peus després de rentar-los, sobretot els espais entre els dits, per evitar infeccions a la pell.
- Protegir els peus amb xancletes o peücs, sobretot en llocs públics com gimnasos, vestuaris, hotels o piscines, amb la finalitat d’evitar la transmissió de berrugues i fongs.
- Per evitat malalties transmissibles, les sabates, mitjons i l’instrumental de tall emprat pels peus han de ser personals i intransferibles.
Fongs
Els fongs, que es poden contagiar fàcilment, es desenvolupen a la pell de la planta i entre els dits, o a les ungles dels peus. El peu d’atleta és com es coneix una de les infeccions per fongs més comuns. Dona pas a uns puntets vermells entre els dits i a la planta, que també –tal com assenyala el podòleg Víctor Alfaro- “es poden confondre amb la hiperhidrosi que desenvolupen persones a qui els suen en excés els peus, donant lloc a un quadre semblant al dels fongs, o micosi”. Quan la part afectada pel fong són les ungles, parlem d’onicomicosi.
De fongs n’hi ha diversos i cadascun dona uns símptomes diferents, i en el cas de les ungles tenen en comú que aquestes apareixen van fent-se cada cop més gruixudes, amb taques blanques i, quan es poleixen, s’escamen deixant anar una pols com les serradures.
Segons apunta Alfaro, un bon diagnòstic sempre requereix un cultiu. “S’agafa un tros d’ungla i en el laboratori es determina si hi ha fong o no i de quin fong es tracta, per saber, així, amb quin medicament s’ha de tractar”, diu el metge especialista en podologia. Perquè els canvis en la pell dels peus també podrien ser la reacció a algun teixit i no una micosi, i també es podria tractar de berrugues plantars o papil·loma, on la causa és un virus i requereix un altre tractament.
Callositats
Quan es produeix un cúmul de pell dura en alguna zona del peu, originada per una pressió mantinguda en aquell lloc, parlem d’hiperqueratosi, coneguda popularment com a durícia o callositat. La mateixa pell va fent pell més dura i al final fa mal. “Les callositats acostumen a fer-se al tors dels dits, allà on es pugui topar amb la sabata, i a la planta, que aleshores vol dir que no estem trepitjant bé perquè s’està generant un frec que no hauria de donar-se”, explica Víctor Alfaro, que es el podòleg que va començar la seva carrera obrint una modesta clínica de podologia a Osca i avui compta amb més d’un centenar de clíniques a Espanya, Portugal, Mèxic i Itàlia, de la seva firma Podoactiva, una d’elles a Barcelona. Adreçar-se tan aviat com es pugui a un especialista en podologia quan es detecten fongs o callositats pot deslliurar de moltes futures complicacions amb efectes a la resta del cos, per petita que sembli l’afectació en una zona del peu.
En el cas de les callositats, “el tractament immediat és treure amb el bisturí les capes de pell superposades, al mateix temps que es corregeix el calçat que provoca el frec o la causa de la trepitjada errònia. En aquest últim cas, cal observar per què surt la callositat i modificar el necessari perquè no torni a sortir o trigui molt a fer-ho”. Per això es fa un estudi de la petjada que permet localitzar el punt conflictiu de suport del peu i establir la correcció necessària amb l’ajut d’una plantilla.
Les callositats que tenen a veure amb el dors dels dits el que requereixen és modificar el calçat, perquè la sabata frega més del compte. El Dr. Víctor Alfaro suggereix que “no hauríem d’utilitzar mai callicides, àcids que es poden comprar a la farmàcia i estan pensats perquè la pell dura es desfaci, perquè el que es genera molts cops amb la seva aplicació és una cremada de segon grau en la pell sana del voltant, que pot ser molt lesiva, sobretot per a pacients grans, que siguin diabètics o que tinguin mala circulació”.
Repercussió més enllà dels peus
Per poca cosa que semblin, de vegades, les afectacions per fongs o callositats, no s’ha de subestimar la seva atenció. “Si tens una callositat que et fa mal al peu, el cap, per no patir, et farà trepitjar d’una altra manera, i això pot fer que es lesioni un genoll, perquè es modifica la marxa que seria correcta”, precisa Alfaro. I també explica que, tot i no existir cap vincle genètic en els que pateixen les callositats d’una mateixa família, la forma de trepitjar que tenim sí té una part que és hereditària i això –ja ho hem vist- sí que pot originar callositats.
La tria del calçat importa. Com detalla el podòleg de Podoactiva i autor del llibre Todo comienza por un paso (Alienta editorial), “si l’entallament i l’estabilitat són adequats i correctes, no es donarà el frec del peu amb la sabata”. També ha de ser un calçat transpirable i que els mitjons i mitges siguin de teixits com el cotó o de fibres pensades perquè la humitat no s’acumuli al peu i pugui ser expulsada cap a fora. Així mateix cal triar la talla perfecta de mitjons, perquè una arruga pot donar lloc a una callositat.
En el cas dels fongs, a més, cal mantenir sempre una correcta higiene dels peus, no caminar descalç i practicar un bon eixugat després de la dutxa, perquè és la humitat el bressol dels fongs.
Tractament
Per al tractament dels fongs, la clau és saber quin és el fong que està afectant el peu, perquè molts cops pot ser que s’apliqui un antifúngic, genèric, però és important que el tractament sigui per al fong precís que es té. Per això –com indicava el Dr. Alfaro- es fa un cultiu i es veu si serà suficient una crema tòpica o si serà necessari també prescriure un medicament oral o, fins i tot, el tractament amb llum làser, és a dir calor molt localitzada en la zona. I és molt habitual que es facin tractaments combinats.
Tenir els peus plans o buits (en castellà, cavos), no determina res sobre el contagi dels fongs, però sí de desenvolupar més o menys callositats. En el cas del peu buit, que és el que té molt de pont, com que només recolza contra el terra a la zona del taló i al davant, i al mig no, i els dits fan garra, és molt fàcil fer callositats a sota dels dits perquè topen amb el dors de la sabata, allà on el peu rep la màxima càrrega.
Callositats o fongs, quan apareix alguna cosa que no és normal al peu, cal anar al podòleg, sobretot si es repeteix.
