Som una Fundació que exercim el periodisme en obert, sense murs de pagament. Però no ho podem fer sols, com expliquem en aquest editorial.
Clica aquí i ajuda'ns!
La Síndrome X Fràgil (SXF) és la primera causa de dèficit de la capacitat intel·lectual hereditària deguda a una afectació genètica. El seu origen s’explica per la mutació d’un gen, l’FMR1, que es troba en el cromosoma X. Aquest gen és el que aporta les instruccions per fabricar la proteïna encarregada de crear i mantenir connexions entre cèl·lules del cervell i el sistema nerviós –coneguda amb el nom FMRP-.
Donat que aquesta mutació genètica es produeix en el cromosoma X, que el gènere femení té duplicat (XX), les dones són afectades en menor mesura (1 de cada 8.000), perquè si una de les X té la mutació, la disminució de la proteïna FMRP es pot veure compensada per la fabricació de manera correcta en l’altra X. En el gènere masculí, en canvi, determinat per una sola X i una Y, la manca del gen localitzat en el cromosoma X, en cas d’afectació, no pot ser compensada. Per això entre els homes, aquesta síndrome es dona en 1 de cada 4.000 dels casos. Per la seva baixa prevalença, és considerada una malaltia minoritària.
La síndrome X fràgil sempre s’hereta d’una mare portadora de la premutació en el gen FMR1, que, no obstant això, no desenvoluparà mai els símptomes. Parlem de premutació perquè en la mare el gen funciona correctament, però aquest té el risc de bloquejar la seva funcionalitat en ser heretat pels seus fills, deixant de produir-se en ells la proteïna FMRP. Quan això passa, parlem ja de mutació completa del gen i, per tant, de malaltia. Les evidències més notables d’aquesta poden ser la discapacitat intel·lectual, variable de lleu a moderada o greu en alguns casos; la presència de característiques del Trastorn de l’Espectre Autista (TEA); dificultats d’atenció i necessitat de moviment (TDAH); problemes d’aprenentatge; predisposició al desenvolupament de trastorns d’ansietat (especialment en l’àmbit social); dificultats lingüístiques i alteracions del comportament. I les mares amb algun fill o filla afectats per la malaltia tenen una probabilitat del 50% de tenir més fills malalts.
És el cas de l’Àngels, una mare de Girona que no va saber què era la síndrome de l’X Fràgil de la qual ella era portadora de la premutació fins que el seu segon fill, que ara té 5 anys, no va començar a mostrar un important retard en el seu desenvolupament. Tot just començava a caminar als 17 mesos. “El portàvem a un CDIAP (Centre de Desenvolupament i Atenció Precoç), perquè es veia clar que tenia un endarreriment general, però ningú no ens sabia dir a què era degut, fins que li vam fer les proves genètiques i van descobrir la mutació del gen FMR1”, explica la mare. També li varen fer les proves a la filla gran, ara de 8 anys, i també li va ser detectada la mutació, “però en el cas de la nostra filla, el retard en el desenvolupment no va ser mai tan evident com en el seu germà, per això no ens havia preocupat”. Ara bé, en voler tenir un tercer fill, la parella va optar per seguir un diagnòstic preimplantacional, per garantir l’absència de la mutació genètica en l’embrió abans de ser-li implantat a la mare. I ara tenen un tercer fill que ni és portador ni està afectat per la malaltia.
Per als altres dos fills, van creure oportú i agraeixen molt l’acompanyament de l’Associació Catalana Síndrome X Fràgil, creada l’any 1995 per tractar de donar resposta a les famílies amb fills i filles afectats per la malaltia, també per difondre i sensibilitzar la societat en general sobre l’abast d’aquesta síndrome. “Compartim un Whatsaap de mares i pares i veus que tots passen pel mateix, i tenir-los com a referent i consulta reconforta molt”, diu l’Àngels.
Estudi genètic i diagnòstic prenatal
En el seu cas l’Àngels va ser portadora de la premutació, però en ella no es va desenvolupar cap símptoma. En altres persones portadores, tot i no desenvolupar-se la malaltia, l’afectació del gen pot produir conseqüències importants, com és ara, en el cas de les dones portadores, l’avançament de la menopausa i el dèficit ovàric. En homes i dones portadors de la premutació també pot donar lloc a manifestacions neurològiques com tremolors, problemes de la marxa i de memòria, manca d’equilibri (ataxia) i trastorn de l’estat d’ànim en persones grans. Mentre que en dones portadores de la premutació, només en un 16% arriben a desenvolupar símptomes, en el cas dels homes, n’arriben a tenir el 50% dels que són portadors de la premutació.
Un dels grans problemes als quals s’enfronta la comunitat mèdica és la detecció i diagnòstic, que sol ser molt tard, ja que en alguns casos fins als 2 o 3 anys els nens no comencen a presentar símptomes clars, i de vegades aquests es confonen amb altres trastorns. A més, en ser un problema genètic i hereditari, en algunes famílies, quan es produeix el diagnòstic ja s’ha estès a altres membres. Des de la Unitat de Reproducció Humana Assistida i del Servei de Bioquímica i Genètica Molecular de l’Hospital Clínic, s’organitzen sessions clíniques, com la que va tenir lloc el passat mes d’octubre, per “cridar l’atenció sobre les dones portadores de la síndrome X fràgil i la insuficiència ovàrica primària (POI), que sol ser comú en un 20% d’elles. Aquest problema els fa recórrer a diferents tècniques de reproducció assistida com a forma de resoldre la seva dificultat reproductiva”, expliquen des de l’organització. I des de la Unitat de reproducció del Clínic també avancen en “línies de col·laboració mútua en benefici de les famílies que acudeixen a l’associació afectada per la síndrome i que exigeixen orientació sobre els diferents mètodes de reproducció assistida i selecció embrionària, així com de possibles dones portadores de la síndrome que desconeixen aquesta situació i acudeixen als centres de reproducció”.
Investigació genètica en marxa
L’any 2018, la Unitat de Reproducció Humana Assistida conjuntament amb el Servei de Bioquímica i Genètica Molecular de l’Hospital Clínic va engegar un estudi en el qual encara avui s’hi treballa, amb l’objectiu de trobar “possibles marcadors analítics, bioquímics que ens ajudin a saber quina pacient, sabent que és premutada, està en risc de desenvolupar un fallo ovàric prematur (abans conegut com a menopausa precoç),”, argumenta la Inés Agustí, ginecòloga de l’equip investigador. Ella s’encarrega del reclutament de les pacients i el seguiment del seu estudi. Les participants o candidates a l’estudi són dones joves (menors de 35 anys) amb un diagnòstic de la premutació, al qual s’hi ha arribat perquè tenen antecedents familiars, baixa reserva d’ovòcits o fallo ovàric.
En l’àmbit de l’assistència primària, Agustí considera que convindria “estar molt alerta de les pacients joves amb baixa reserva ovàrica, que s’haurien de fer estudis genètics per descartar la possibilitat de ser portadores de la premutació del X Fràgil.
“En el moment en què hi ha una sospita clínica d’això, els diferents especialistes (pediatres, neuròlegs, ginecòlegs, etc.) demanen una confirmació al laboratori. És el moment en què els genetistes intervenim, interpretant els resultats obtinguts en la prova diagnòstica, que ens permet comprendre la causa de la malaltia”, detalla la genetista Laia Rodríguez-Revenga, del Servei de Bioquímica i genètica Molecular de l’Hospital Clínic de Barcelona. “Mitjançant una metodologia establerta i generalment unànime, es pretén arribar al diagnòstic etiològic de la malaltia. Això permet establir el pronòstic i oferir un consell genètic”, exposa la genetista. “La investigació ens permet -afegeix- anar més enllà i conèixer aspectes no entesos de la malaltia, com per exemple per què aquesta només es manifesta en algunes persones quan totes són portadores de la mateixa afectació genètica. El nostre principal objectiu amb aquest estudi és descobrir nous marcadors que ens permetin, des d’un punt de vista reproductiu, assessorar millor a les portadores de la premutació en el gen FMR1. Si s’identifiquen les dones portadores abans d’un embaràs, se les pot acompanyar en alternatives com ara l’ovodonació”.
Aquest dissabte, les dues especialistes en genètica reproductiva del Clínic participaran en un webinar dirigit a dones portadores de la premutació en el gen FMR1, a les quals explicaran com es mesura la reserva ovàrica i quines maneres hi ha d’esquivar la transmissió del gen mutat als seus fills en cas de voler ser mares. La congelació d’òvuls, el diagnòstic prenatal en cas de quedar embarassada i el diagnòstic preimplantacional són algunes de les opcions possibles. Hi participaran altres professionals sanitaris, així com pacients i membres de l’associació de familiars amb fills afectats per la síndrome de tot l’Estat.
