Un estudi publicat a la revista New England Journal of Medicine identifica una estratègia per a l’eliminació del pian amb més eficàcia que la dissenyada per l’OMS per assolir l’erradicació de la malaltia, situant la comunitat internacional més a prop d’aquesta fita. L’article suposa un avenç en la ciència per a l’erradicació de les malalties infeccioses i demostra la importància de la col·laboració entre múltiples actors. L’estudi ha estat liderat per Oriol Mitjà, de l’Hospital Germans Trias i Pujol i FLSida, i Lucy John, de la Divisió de Salut Pública del Departament Nacional de Salut de Papua Nova Guinea (PNG).
L’any 2012, Mitjà i el seu equip van posar les bases científiques perquè l’OMS establís l’Estratègia Morges, orientada a assolir l’erradicació del pian mitjançant la implementació d’una ronda d’administració massiva d’azitromicina a totes les persones residents en àrees on s’hagin registrat casos. Tot i això, el 2018 es va veure que l’estratègia de l’OMS era insuficient per aturar la transmissió de la infecció.
L’article publicat ara recull els resultats d’un assaig clínic a nivell comunitari realitzat entre l’abril del 2018 i l’octubre del 2019 a la província de Nova Irlanda (PNG), i finançat per la Fundació “la Caixa”, la Diputació de Barcelona i la Fundació Barberà Solidària. A l’assaig es van comparar dues estratègies per al control de la malaltia: l’estratègia oficial (Morges), en base a la qual es realitza una ronda de distribució massiva d’azitromicina seguida pel tractament individualitzat dels casos persistents, i una estratègia experimental, consistent a fer tres rondes de distribució massiva amb sis mesos de separació.
A l’assaig hi van participar 57.000 habitants d’una zona d’alta prevalença de pian, ubicats aleatòriament a dos clústers d’intervenció. L’estudi estableix amb claredat els beneficis de l’estratègia experimental davant de l’oficial: als 18 mesos de l’inici de la intervenció, la prevalença de pian va ser quatre vegades menor al grup que va rebre tres rondes d’azitromicina (0,04%), comparat amb el grup que va rebre una única ronda (0,16%). Aquests resultats perfilen els passos que cal seguir per assolir l’erradicació efectiva de la malaltia.
La Dra G. Beiras, co-primera autora de l’article, explica que l’estudi “posa de manifest els beneficis d’apostar per la generació de coneixement per millorar el benestar dels habitants de països de renda baixa, i el que és més important, del paper de la capacitació d’investigadors en aquests països com a motor imprescindible per al desenvolupament econòmic i humà”.
Per la seva banda, Oriol Mitjà conclou que l’impacte de la investigació és d’abast global: “La Covid-19 ens ha mostrat que les malalties viatgen sense que hi hagi la possibilitat de limitar-les geogràficament. Tots tenim la responsabilitat de contribuir al control de les infeccions emergents i serà imprescindible establir una agència fortíssima especialitzada en la identificació d’amenaces infeccioses i les estratègies per a la contenció, que estigui interconnectada amb agències d’altres països”.
