Un diagnòstic de càncer és un esdeveniment de gran impacte a la vida de les persones. Confronta els pacients amb la vulnerabilitat i produeix l’aparició de pors i incerteses, circumstàncies que poden generar diversos graus d’estrès i malestar emocional. En aquest sentit, els hospitals, cada vegada més sovint, impulsen polítiques d’humanització amb models d’atenció integral que vetllen pel benestar emocional dels pacients i que van més enllà del tractament mèdic.
Una d’aquestes estratègies per millorar la qualitat de vida dels pacients de càncer és l’artteràpia. L’artteràpia és una disciplina que proposa un espai de trobada amb un mateix, on poder dialogar amb diferents llenguatges artístics, amb la finalitat de facilitar al pacient un canal de comunicació i d’expressió de les seves emocions. Ja sigui a través de la pintura, la ceràmica, l’escriptura o la música, el pacient pot connectar amb emocions que potser no ha sigut capaç d’expressar verbalment.
«El diagnòstic de càncer representa un abans i un després en la vida del pacient. De cop i volta, tot canvia, i s’enfronten a una malaltia que porta acompanyat l’estigma de la mort. En aquest moment, necessiten ressituar la seva vida. L’artteràpia dona peu a treballar aspectes emocionals o vivencials a partir de les arts plàstiques o altres manifestacions artístiques i és una eina que pot ser molt potent i beneficiosa pels pacients durant tot el procés oncològic», considera la Dra Begoña Mellado, oncòloga de l’Hospital Clínic de Barcelona.
Un estudi multicèntric
L’Hospital Clínic fa anys que ofereix als seus pacients aquest tipus de teràpia i, des de l’any passat, participa, juntament amb altres hospitals, a ATANDEC, un estudi multicèntric impulsat amb l’objectiu d’avaluar si l’artteràpia és una intervenció efectiva per ajudar les persones amb càncer a disminuir els nivells d’ansietat i depressió, així com millorar la seva qualitat de vida. L’estudi està impulsat per la Fundació Nous Cims i, a banda del Clínic, compta amb la participació d’altres centres com la Fundació Kālida Sant Pau, la Fundació Althaia, el Consorci Sanitari de Terrassa i tres centres de l’Institut Català d’Oncologia (l’Institut ICO Hospitalet, ICO Badalona i ICO Girona).
Iolanda Pujol, artterapeuta i coordinadora de l’estudi, explica que l’artteràpia és un «acompanyament molt respectuós i lliure que proposa al pacient identificar, a través de diversos materials i expressions artístiques, allò que li està passant en aquell moment». «És un espai de recerca i d’investigació on els pacients exploren la seva capacitat creadora i fan un recorregut personal per les seves vivències», afegeix.
La mostra de pacients que participa en l’estudi està dividida en dos grups: un grup format per usuaris que reben l’atenció habitual prevista al seguiment de les persones amb càncer, i que se’ls oferirà participar en els tallers un cop finalitzin la seva col·laboració; i un grup que participa en les dotze sessions d’artteràpia guiades per especialistes. D’aquesta manera, es poden analitzar els resultats de cada grup d’usuaris i valorar l’efectivitat d’aquesta teràpia.
Les sessions d’artteràpia estan dividides en tres etapes. Es comença per un primer contacte, en què es parla de les inquietuds dels participants. A continuació, es duu a terme una proposta encaminada a la producció artística, ja siguin arts plàstiques, expressió escrita, música, expressió corporal o teatralització. La darrera part de la sessió es dedica a la reflexió, en la qual es posen en comú les vivències que s’han experimentat, posant paraules, dialogant amb l’artterapeuta i trobant nous significats a les emocions sentides.
Una experiència compartida
Víctor Duran és un dels 432 pacients de càncer de tot Catalunya que ha participat en aquest estudi. Va ser diagnosticat de càncer de pròstata a finals del 2017 i, malgrat que després d’un tractament de radioteràpia aparentment estava curat, a finals del 2020, en un dels controls rutinaris, li van detectar metàstasi al pulmó. «Quan em van donar la notícia, va ser molt dur. Fins llavors el tractament havia anat bé, fins i tot m’havia reincorporat a la feina. Tenia seqüeles de la radioteràpia, però estava bé. Però quan em van dir que havia fet metàstasi pulmonar… les coses es veuen d’una altra manera», relata. Després d’un primer tractament de quimioteràpia, que no va funcionar, aquest mes de gener n’ha iniciat un altre.
Davant aquest dur diagnòstic, en Víctor va acudir a la Fundació Kālida, un centre de suport per a persones amb càncer situat al recinte de l’Hospital de la Sant Creu i Sant Pau. «Vaig pensar que m’aniria bé tenir contacte amb altres pacients i comptar amb un suport extern que millorés la meva situació anímica per tal d’afrontar millor la meva malaltia», diu.
Després de fer ús de diversos serveis de la Fundació, va decidir participar en les sessions d’artteràpia que ofereix l’entitat. «Al principi no sabia ben bé on em ficava, però ha sigut molt interessant. M’ha ajudat a estar millor anímicament. Quan estàs buscant una expressió artística i dels teus sentiments, estàs apartant del teu cap tota la problemàtica que comporta la malaltia, i això m’ha servit per evadir-me i desconnectar», explica. «A més -afegeix-, he pogut aprendre molt dels companys i companyes i he gaudit molt d’aquest acompanyament».
La Fundació Kālida ofereix sessions puntuals d’artteràpia i, a més, el taller en format curs que dura tres mesos, amb un total de dotze sessions on hi participen grups d’entre sis i vuit persones. A causa de la pandèmia, s’ha passat al format online, per tal de minimitzar riscos en un col·lectiu que és especialment vulnerable davant la infecció per coronavirus.
«El feedback que rebem dels pacients de càncer és molt positiu», explica Ana González, psicoòncologa de la Fundació. «És molt interessant que sigui en grup perquè, tot i que cadascú fa un treball individual, hi ha ressonàncies personals entre uns i altres. Gairebé totes les activitats que fem són grupals, ja que compartir l’espai amb altres pacients que estan passant pel mateix procés i reconèixer-se, els ajuda molt. Els fa normalitzar la seva situació i acceptar els seus sentiments», afirma.
