Fa una dècada, els nord-americans Bill Ludwig i Doug Olson lluitaven contra un greu càncer de sang anomenat leucèmia limfocítica crònica (LLC). Tots dos havien rebut nombrosos tractaments i, en escassejar altres opcions, es van oferir com a voluntaris per convertir-se en els primers participants en un assaig clínic d’una teràpia experimental en curs al Centre Oncològic Abramson i la Facultat de Medicina Perelman de la Universitat de Pennsilvània (UPenn).
La teràpia dissenyada en aquest assaig per erradicar aquestes leucèmies en fase terminal es basa en les anomenades cèl·lules T receptores d’antígens quimèrics (CAR). Aquestes cèl·lules modificades genèticament per atacar els tumors són un medicament viu fabricat per a cada pacient a partir de les seves pròpies cèl·lules.
L’anàlisi d’aquests dos pacients publicada a la revista Nature pels investigadors de la UPenn i els seus col·legues de l’Hospital Infantil de Filadèlfia mostra la persistència més gran de la teràpia amb cèl·lules T CAR registrada fins avui contra la leucèmia.
L’anàlisi d’aquests dos pacients mostra la persistència més gran de la teràpia amb cèl·lules T CAR registrada fins a la data contra la leucèmia.
“Les cèl·lules T CAR han continuat sent detectables almenys una dècada després de la infusió, amb remissió sostinguda en ambdós pacients”, ha assenyalat Jan Joseph Melenhorst, primer autor de l’article i investigador de la UPenn, en una roda de premsa telemàtica organitzada per la revista.
Medicament ‘viu’ contra les cèl·lules canceroses
“Aquesta remissió a llarg termini és notable, i ser testimoni que els pacients viuen lliures de càncer és una prova del gran potencial d’aquest fàrmac ‘viu’ que funciona eficaçment contra les cèl·lules canceroses”, ha afegit Melenhorst.
La leucèmia limfocítica crònica, que és el primer càncer en què es van estudiar i van utilitzar les cèl·lules T CAR a la universitat nord-americana, és el tipus més comú de leucèmia en adults. Tot i que el tractament de la malaltia ha millorat, continua sent incurable amb els enfocaments estàndard. Amb el temps, els pacients es poden tornar resistents a la majoria de les teràpies, i molts segueixen morint, assenyala el centre en un comunicat.
Aquesta remissió a llarg termini és notable, i ser testimoni que els pacients viuen lliures de càncer és una prova del gran potencial d’aquest fàrmac ‘viu’. – Jan Joseph Melenhorst, UPenn
Doug Olson va ser diagnosticat d’aquesta malaltia el 1996, segons ha comentat ell mateix a la roda de premsa de Nature, i Bill Ludwig el 2000. El 2010, els seus càncers havien mutat i ja no responien al tractament estàndard. Però com a pioners en l’ús de cèl·lules T CAR, tots dos van aconseguir una remissió completa aquest any.
Olson, un investigador del sector farmacèutic retirat, encara segueix corrent i ha completat sis mitges maratons. També recapta fons per a la Societat de Leucèmia i Limfoma i ajuda els pacients recent diagnosticats.
Per part seva, després del seu tractament, Ludwig, un funcionari penitenciari jubilat, va recórrer els EUA amb la seva dona en una autocaravana i va celebrar esdeveniments amb la seva família, fins i tot l’arribada de nous néts. Però, malauradament, a principis del 2021, va morir a causa de les complicacions de la Covid-19.
El potencial de les cèl·lules T CAR
Els autors assenyalen que fins ara se sabia poc sobre el potencial i l’estabilitat a llarg termini de les cèl·lules infoses. En aquesta anàlisi, els investigadors van observar una evolució de les cèl·lules T CAR al llarg del temps, amb l’aparició d’una població de cèl·lules CD4+ altament activades que es va convertir en dominant en tots dos pacients.
Els investigadors van observar una evolució de les cèl·lules T CAR al llarg del temps, amb l’aparició d’una població de cèl·lules CD4+ altament activades.
Les dades indiquen dues etapes diferents de les respostes de la teràpia amb cèl·lules T CAR en aquests pacients, amb una fase inicial dominada per les cèl·lules T assassines i una remissió a llarg termini controlada per les cèl·lules T CD4+.
En els anys següents, aquestes cèl·lules CD4+ van continuar demostrant característiques de destrucció de cèl·lules tumorals i una proliferació contínua, cosa que constitueix un segell distintiu de l’eficàcia de les cèl·lules T CAR contra el càncer: la seva intensa capacitat per sobreviure i prosperar dins de l’organisme, expliquen els autors.
Per la seva banda, David L. Porter, director de Teràpia Cel·lular i Trasplantament a UPenn i coautor del treball, comenta que “la teràpia amb cèl·lules T CAR ha estat extremadament eficaç per a leucèmies i limfomes específics. Esperem continuar treballant en aquests càncers, alhora que també investiguem el seu impacte en els tumors sòlids, la qual cosa podria traduir-se en un desenvolupament més gran en aquest àmbit en els propers anys”.
Porter subratlla que sempre s’aprèn una mica de cada pacient tractat. “Tant Bill com Doug ens han donat moltes pistes que ens mantenen centrats en la propera generació de teràpies personalitzades”, conclou.
Referència:
J. Joseph Melenhorst, David Porter, Carl June et al. “Decade-long leukemia remissions with persistence of CD4+ CAR T-cells”. Nature (2 febrer, 2022)
Aquest és un article traduït de l’Agència SINC
