Empatxats de pastilles
A Gran Bretanya, gairebé una quarta part de la població adulta pren un medicament psiquiàtric a l’any, una xifra que suposa un augment de més del 500% des del 1980. James Davies, professor d’Antropologia i Psicoteràpia a la Universitat de Roehampton (Regne Unit), critica al llibre Sedados (Capitán Swing) un sistema de salut mental que tendeix a la sobremedicalització. Davies sosté que hem adoptat un model mèdic que situa el problema únicament en la persona que el pateix i el seu cervell. Segons el psicoterapeuta, moltes de les persones a les quals se’ls prescriu medicació psiquiàtrica no pateixen problemes biològicament identificables, sinó que experimenten les conseqüències de les seves dificultats socioeconòmiques i vitals. Sedados analitza per què els Governs i les grans empreses han promogut aquesta errònia i perillosa visió individualista de la malaltia mental.
Millenials: la generació cremada
Cada vegada hi ha més ús d’antidepressius, més assistència a teràpia psicològica i més expressió autoinformada d’ansietat i tristesa en la generació millenial -persones que van néixer entre 1981 i 1995-. Al llibre No puedo más: Cómo se convirtieron los millennials en la generación quemada (Capitán Swing), Anne Helen Petersen fa una anàlisi de l’esgotament que pateix aquesta generació, la precarietat laboral i la inseguretat vital que l’envolta, els canvis socioculturals que provoquen aquest esgotament i les pressions que el sustenten. L’autora sosté que l’esgotament és una característica definitòria de la generació millennial, que neix de la desconfiança enfront de les institucions, les expectatives poc realistes del treball modern i un fort repunt d’ansietat i desesperança.
Una generació a l’ombra d’un capitalisme salvatge
Amb una temàtica similar, el filòsof Eudald Espluga dissecciona al llibre No seas tu mismo: Apuntes sobre una generación fatigada (Ediciones Paidós) la generació millenial en clau autobiogràfica i a través d’icones populars. L’autor convida al lector a qüestionar l’individualisme hiperproductiu i emprenedor a través d’uns apunts que retraten “la societat del cansament”, és a dir, un sistema en el qual l’autoexplotació de la nostra identitat ens condueix a l’anomenat “burnout col·lectiu”. Espluga fa una crida a l’organització i l’acció col·lectiva per respondre a l’esgotament generalitzat de la població, l’origen del qual es troba en un sistema econòmic profundament desigual i en la precarietat estructural que l’envolta.
Solidaritat en temps convulsos
L’editorial Tigre de Paper ha publicat recentment una traducció de Lourdes Bigorra del llibre Mutual Aid: Building Solidarity During This Crisis (2020) -en català, Suport mutu: Construir la solidaritat en temps de crisi– de l’advocat, escriptor i trans activista estatunidenc Dean Spade. En un context mundial que viu en una espiral de crisis successives del capitalisme (Covid-19, desigualtats socials, emergència climàtica, violència de gènere endèmica…), el llibre proposa el suport mutu com una eina per respondre col·lectivament des dels moviments socials a aquestes crisis. La publicació, a més de proporcionar una teoria de base sobre el suport mutu, descriu com aquest és una part fonamental dels moviments per la justícia social, i ofereix eines concretes per organitzar-se, així com mètodes per treballar en grup, afavorir el procés de presa de decisions col·lectiva i gestionar l’esgotament generalitzat de la població.
L’impacte del patriarcat sobre la salut mental
La psicòloga especialitzada en violència sexual Alba Alfageme és autora del llibre Quan cridem els nostres noms (Editorial Univers), una obra clara i directa sobre les conseqüències psicològiques que té el patriarcat en les dones. El llibre, que es basa en casos reals atesos per la mateixa autora, posa sobre la taula els biaixos masclistes que impregnen la societat i el poder transformador del feminisme des de tots els àmbits. Segons explicava en una entrevista al Diari de la Sanitat, no és que les dones tinguin més problemes de salut mental, sinó que “estem sotmeses a un sistema que ens pressiona molt més, ens sobrecarrega i ens situa davant de situacions de violència de forma estructural i, evidentment, això acaba tenint conseqüències en la nostra salut mental”.
Manual per combatre les violències masclistes
Carla Vall, advocada penalista i criminòloga especialista en prevenció de violències masclistes, ens porta amb el llibre Trenqueu en cas d’emergència: Manual per a víctimes i supervivents de violències masclistes (Editorial Univers) una anàlisi amena i comprensible sobre les violències masclistes i els elements, socials i individuals, que ens porten a ser potencials víctimes i agressors. L’autora ens parla de la recuperació i la reparació de les víctimes i dóna eines pràctiques per a fer front a aquest tipus de violències, tant per a una mateixa com per ajudar a terceres persones. Al final del llibre tracta els reptes pendents i les apostes de futur per combatre aquest mal endèmic que pateixen totes les societats.
