Quan parlem de moviment lliure, ens referim al fet de deixar que l’infant es mogui independentment, sense que l’adult hi intervingui. A través del moviment, que sorgeix d’una manera autònoma i espontània, els nens i les nenes descobreixen les possibilitats del seu propi cos i de l’entorn que els envolta.
Quan naixem, passem d’un medi aquàtic a un medi on la força de la gravetat suposa un gran repte per l’equilibri, i és per aquest motiu que ens hem de plantejar com ajudar als nens i nenes a què se sentin bé amb el seu cos i adquireixin un bon domini d’aquest.
Per facilitar aquest aprenentatge, l’adult no ha de forçar cap posició o moviment de l’infant, com donar-li la volta o asseure’l, si no hi ha arribat per si mateix. Si fem això, aquest és incapaç de canviar de postura ell sol, ja que la posició dels seus músculs no és natural i aquest fet pot interferir en el seu desenvolupament motor, comprometent etapes com les de reptar o gatejar. Per tant, empènyer-lo a una postura per a la qual no està preparat, respon més a una preocupació de l’adult que a una necessitat, pel fet que cada criatura té el seu procés maduratiu. Començar per respectar aquestes postures, és el primer pas per fer-ho amb tot el que vindrà després.
Empènyer l’infant a una postura per a la qual no està preparat respon més a una preocupació de l’adult que a una necessitat; cada criatura té el seu procés maduratiu
Per tal d’afavorir que assoleixi per si mateix les diferents posicions li hem de facilitar un espai prou gran i segur perquè pugui, de mica en mica, estar boca amunt, fer el volteig, posar-se de bocaterrosa, gatejar i asseure’s. Més endavant, es podran col·locar materials i estructures que promoguin el desenvolupament de noves posicions i desplaçaments, com el moment de posar-se dempeus, donant el valor a l’activitat autònoma basada en la iniciativa, l’interès i la satisfacció. De la mateixa manera, és recomanable evitar l’ús de trones, gandules ni d’altres objectes que puguin limitar el moviment.
En aquest sentit, no es pot parlar de moviment lliure sense parlar de la pediatra hongaresa Emmi Pikler. Nascuda l’any 1902, es va convertir en la referent del desenvolupament del moviment lliure, basat en la no-intervenció de l’adult en el procés motriu i en el tracte respectuós cap a l’infant. Emmi Pikler va començar a treballar com a pediatra de família i després a una llar de Budapest on els infants no tenien pares o aquests no se’n podien fer càrrec. Va crear un manual d’aspectes de la criança i de la vida quotidiana dels nens i les nenes, de com oferir-los relacions de qualitat i de com acompanyar-los mitjançant l’observació, així com formes d’interactuar amb mobiliaris específics, utensilis per menjar o peces de roba.
Per tal de garantir una relació de qualitat amb l’adult cal respectar la seva activitat autònoma i els seus ritmes individuals. A més, esdevé de gran importància com li parlem, com el toquem, els nostres gestos i la nostra mirada. La manera com ens hi relacionem constitueix un model educatiu de referència i és clau tant pel seu desenvolupament global com per a aconseguir una bona coordinació i harmonia de moviment. Establir una relació de confiança amb l’infant crea el vincle necessari perquè pugui explorar l’entorn amb seguretat.
