La precarietat laboral causa accidents i mata. “Cada dia moren dues persones a Espanya per guanyar-se la vida i 1.037 pateixen un accident laboral”, ha assegurat Ana García de la Torre, secretaria de Salut Laboral d’UGT, amb motiu del Dia Mundial de la Seguretat i la Salut al Treball. La indústria és el segon sector amb una major sinistralitat, només superat per la construcció, i la majoria de malalties derivades del treball tenen lloc a les fàbriques.
Les malalties professionals declarades més habituals són les lesions musculoesquelètiques. “La sinistralitat física és fàcil de detectar, el repte és establir la relació entre les malalties professionals i els factors psicosocials”, indica Daniel Gutiérrez, secretari de Salut Laboral del Sindical Metal·lúrgic CGT de Barcelona. El sindicalista apunta que els ritmes de treball causen estrès entre els treballadors i això provoca “un gran augment de malalties cardiovasculars com les angines de pit o els ictus”. El metall exigeix mantenir la producció 24 hores els 365 dies de l’any per al sector de l’automòbil. Els horaris i els canvis de jornada afecten als assalariats. “Hi ha molta gent que pateix el risc de doble permanència, que no pot conciliar la vida personal i pateix ansietat”, explica Gutiérrez, per a qui “la prevenció de riscos laborals és molt precària”.
Respecte als accidents laborals, els més freqüents a la indústria són els cops, els atrapaments i les caigudes. Mariano Sanz, secretari confederal de Salut Laboral de CCOO, fica l’accent en les màquines perquè “cal tenir la garantia que estan certificades i tenen una correcta instal·lació”. També és vital respectar els ritmes i temps de producció dels aparells. “En molts accidents ens trobem que una màquina ha estat manipulada perquè pugui tenir una major producció”, assevera. Els sindicats radiografien les causes dels incidents laborals amb l’objectiu de ficar fil a l’agulla i reclamar mesures efectives que redueixin unes estadístiques congelades en el temps. Un informe de CCOO sosté que els accidents laborals són una qüestió de classe, essent més freqüents en aquells col·lectius que perceben menys ingressos i en les contractacions temporals. De fet, el risc de patir un accident a la feina augmenta un 75% quan els treballadors no són indefinits. Això provoca una major incidència entre les persones migrades. En el cas dels treballadors que provenen de l’Equador, Guinea Bissau o el Marroc, per exemple, la sinistralitat dobla a la mitjana.
La invisibilitat de la salut mental
La incertesa minva la salut mental dels treballadors. A l’empresa on treballa Daniel Gutiérrez tenia 319 treballadors l’any 2019, i actualment en són 209 “amb l’excusa de la pandèmia”. “Hi ha por a perdre la feina o acabar amb un ERTO i passar gana”, afirma l’afiliat al Sindicat del Metall, per a qui la situació és alarmant: “És difícil demostrar que és pel treball, però hi ha una pujada de les depressions i els suïcidis entre els treballadors”.
“L’ansietat afecta especialment als joves que comencen perquè els costa arribar a una estabilitat laboral; també als majors de 50 anys, als quals sembla que el mercat els rebutja si es queden sense feina”, declara Xavier Montero, expert en psicologia del treball del Col·legi Oficial de Psicologia de Catalunya. Per a Gutiérrez el problema més greu és “el maltractament psicològic”. “Hi ha un biaix de gènere perquè les dones sovint fan una feina bruta que no volen fer els homes”, afegeix. Es tracta de problemàtiques invisibles, que sovint no estan contemplades al quadre de malalties professionals. L’any passat només es van comunicar 72 parts d’accidents de treball per trastorns mentals, segons CCOO.
La xacra del càncer laboral
Els treballadors de la fàbrica d’armes de Trubia, una filial de Santa Bárbara Sistemas, situada a Oviedo, fa anys que lluiten per aconseguir més protecció. Després de dues denúncies, la inspecció de treball ha signat una resolució en la qual reconeix que els empleats que operen com a soldadors i calderers en els tallers d’armat treballen exposats a agents cancerígens com el crom, el níquel o el manganès. “Aquesta resolució obliga a l’empresa a dotar-nos de més protecció”, manifesta Pablo Coto, president del comitè d’empresa. El treballador exposa que fabriquen tancs de combat i la robotització en la soldadura “ha provocat un augment de producció i de fums”. Els angoixa que això repercuteixi a la seva salut, ja que “a alguns companys ja els han sortit nivells alts a les analítiques”.
Els sindicats estimen que cada any es diagnostiquen 10.000 càncers d’origen professional a Espanya. “Un estudi elaborat recentment per experts sanitaris vinculats al Ministeri de Sanitat afirma que es produeixen 8.300 morts anuals acausa de càncers adquirits a la feina”, assenyala Sanz. No obstant, l’any 2021només es van comunicar 51 casos de malalties per contacte amb agentscancerígens al treball. “Cal accentuar que els procediments preventius vinculats amb la identificació dels productes químics i la repercussió en els treballadors”, adverteix el sindicalista de CCOO. La Llei de Riscos Laborals emplaça als metges de l’atenció primària a dur a terme una tasca de vigilància de les patologies que arriben a la seva consulta i la seva vinculació a la feina.
El reconeixement a Trubia del contacte amb agents nocius també ha propiciat la prohibició de tenir operaris d’una empresa de treball temporal (ETT) als llocs de feina de més risc. Coto adverteix que hi ha empleats que fa 10 anys que entren i surten de l’empresa amb contractes temporals. Es cobreixen el 80% de les places a la línia de producció amb ETT, amb gent que “té una amenaça constant de ser acomiadat”. “És una vergonya i més en una empresa que es nodreix de diners públics”, exclama Coto. La temporalitat també precaritza el sector del metall. “Els treballadors d’ETT traguen amb tot fins que rebenten”, opina Daniel Gutiérrez.
Mariano Sanz destaca la importància de la lluita col·lectiva per millorar les condicions del treball i la salut dels assalariats. “A una mateixa fàbrica conviuen moltes empreses, conviu l’empresa principal amb les subcontractades i els autònoms. Potser a l’empresa gran hi ha una bona prevenció i no a la resta.”, apunta. Això es tradueix en “una externalització del risc laboral“, les activitats més perilloses són assumides pels treballadors més vulnerables. Per al secretari confederal de Salut Laboral CCOO és fonamental que hi hagi recursos interns destinats a la prevenció. Daniel Gutiérrez lamenta que hi hagi empresaris que “no veuen al treballador com una inversió, sinó com una despesa” i no apostin en la seva formació i el seu benestar. Això si, els sindicats tenen esperança en què la nova reforma laboral escurci la temporalitat i, per tant, la precarietat.
