Comencem consultant les dades sobre llistes d’espera a Catalunya que ofereix el Ministeri de Sanitat. Pel que fa les operacions quirúrgiques, tenim una mitjana de 156 dies d’espera (5,2 mesos) i un 69% que espera menys de 60 dies. Això vol dir que algunes persones de l’altre 30% poden acabar esperant més d’un any. Només Aragó està pitjor que Catalunya. Respecte a la visita d’un especialista, tenim una mitjana de 71 dies d’espera (2,3 mesos), i també un 69% espera menys de 60 dies, el que vol dir també que part del 30% restant pot esperar més de sis mesos. No es donen dades d’espera de proves diagnòstiques ni tampoc d’espera per visitar-se a l’atenció primària.
Consultant les dades del Departament de Salut de Catalunya del març de 2022, en els tres procediments quirúrgics més freqüents, com són les cataractes, les pròtesis de maluc i les pròtesis de genoll, s’observa una gran variabilitat entre territoris i entre centres hospitalaris:
- En cataractes, la mitjana de temps més llarga en dies d’espera és Tarragona, Girona i Lleida (uns 180 dies). Després tenim la Catalunya Central i l’Àrea Metropolitana, amb uns 90 dies d’espera, i Barcelona ciutat (uns 38 dies).
- En pròtesis de maluc s’observen les mateixes tendències, destacant Tarragona (184 dies d’espera), Hospital Broggi (197 dies) i Hospital Universitari Sagrat Cor (288 dies).
- En pròtesi de genoll: a Tarragona hi ha una espera de 236 dies i a Lleida de 203. Destaquem l’Hospital Broggi (amb 282 dies d’espera), l’Hospital Sagrat Cor (amb 283 dies) i l’Hospital Universitari Vall d’Hebron (132 dies).
Recordem que els temps de garantia per aquestes intervencions és de menys de sis mesos (180 dies). El febrer del 2022, hi havia apuntades a la llista per intervencions quirúrgiques a Catalunya 171.409 persones, per proves diagnòstiques163.600 persones i per consulta a l’especialista 406.000 persones, que esperen una mitjana de 98 dies (més de tres mesos), variant molt entre centres i especialitats. Pel que fa a la demora per visita presencial no urgent amb el metge o metgessa de capçalera (si te la donen), trobem una demora mitjana de sis dies, quan en altres comunitats autònomes tenen una mitjana de 48 hores.
Què es pot fer amb el drama, l’angoixa i el dolor que provoquen a molta gent les llistes d’espera
Ja ho dèiem fa temps en aquest diari: les causes són multifactorials i, de vegades, complexes, de manera que hem de prendre-les molt seriosament i tenir voluntat política per millorar-les. És cert que falten recursos (el 25% del pressupost de salut per l’atenció primària, per exemple), però, sobretot, cal gastar-los bé (atenció amb la ineficiència, els negocis privats, la corrupció). Això vol dir prioritzar en salut, que vol dir més inversió en atenció primària i comunitària, en salut pública i en cures i vigilar aspectes com la medicalització innecessària, entre altres.
Pel que fa als recursos públics i els drets dels ciutadans, cal inspeccionar i rescindir concertacions privades de mala qualitat, cal més bon lideratge clínic, és a dir, més gestió clínica de bons professionals. Cal prioritzar eficaçment (i vigilar) en la prescripció, la indicació de procediments (amb bona evidència científica, i no per opinions d’eminències o interessos personals).
Per tot això i més, com també escríviem fa temps en aquest diari, cal revisar i posar al dia, seguint els valors de la salut i les cures, les lleis de sanitat, que ja porten més de 30 anys en funcionament (i els temps, els coneixements i els riscos de la salut han canviat molt): la Llei General de Sanitat, a l’Estat, i la Llei d’ordenació sanitària de Catalunya (LOSC), a Catalunya. Comencem per l’atenció primària, que corre molta pressa.
La ciutadania, conscient i organitzada, els bons professionals de la salut, els partits polítics, sindicats i ajuntaments que realment defensin els drets dels ciutadans i la lluita contra les desigualtats, s’han d’implicar també i comprometre’s en la millora d’aquest problema de salut. Recordem els 52.000.000 de visites i consultes en un any a Catalunya a l’atenció primària, segons la memòria de l’any 2020 del Servei Català de la Salut.
