El consum de drogues canvia la forma en la que es connecten les neurones (morfològiques i funcionals) i perdura en el temps. “Les drogues saquegen el sistema, fent creure al cervell que el seu consum es necessari per a la seva supervivència”, ha explicat Lucia Hipólito, farmacòloga i investigadora a la Universitat de València, durant la segona jornada del XV Congrés de l’Associació d’Infermeria Familiar i Comunitària de Catalunya (AIFiCC). Ara bé, no tothom que consumeix drogues desenvoluparà una addicció: es calcula que només entre un 15 i un 20% dels consumidors de drogues desenvoluparan un comportament additiu.
Entre un 40 i un 60% de les persones que presenten addicció a les drogues tenen un important component genètic. També influeixen el context psicosocial i, per descomptat, el tipus de drogues que es consumeixen, la via d’administració i el moment de la vida en que s’inicia el consum. “Un estudi fet a Austràlia mostra que si es consumeix droga durant adolescència hi ha major probabilitat de ser addicte d’adult, especialment en el cas de la marihuana que també afecta el coeficient intel·lectual reduint-lo, mentre que si es comença a consumir a partir dels 20 o 21 anys, el coeficient intel·lectual no es veu afectat”, ha assenyalat Hipólito.
Segons explica aquesta farmacòloga valenciana, “el problema més gran dels addictes són les recaigudes, i s’ha comprovat que el risc de recaiguda és més alt en les dones que en els homes”. Sobre quins tractaments hi ha actualment per deixar de consumir, Hipólito s’ha mostrat contundent: “No existeix cap fàrmac que sigui 100% eficaç en tots els casos, però en determinats pacients son molt positius els seus efectes en combinació amb la psicoteràpia, especialment en el cas de l’addicció a opiacis on la medicació ha mostrat ser molt efectiva.”
El consum de cànnabis, un problema creixent entre els adolescents
Un consum precoç i elevat de cànnabis pot augmentar per cinc el risc de patir psicosis al llarg de la vida. “El consum de cànnabis entre els joves ens ha de preocupar. El consum del cànnabis provoca alteracions permanents en el funcionament normal del cervell i sabem que el 33% dels joves reconeix haver consumit cànnabis o derivats, almenys un cop a la vida, amb una tendència a l’alça des de 2016 i amb un major increment a partir de la pandèmia”, ha explicat Aïda Romero, infermera especialista en Salut Mental, durant la seva intervenció al XV Congrés de l’AIFiCC.
Com a droga que és, el cànnabis o marihuana, produeix addicció que pot arribar al 10% de les persones que en algun moment de la seva vida l’han consumit. I malgrat el seu perill, els adolescents la veuen com una droga poc perillosa per els mites i creences que hi ha actualment. “Poden arribar a considerar que és un producte inofensiu per la salut, ja que s’extreu d’un producte natural i que té efectes terapèutics, però si ho comparem amb el tabac, el cànnabis conté molts més carcinògens i mutàgens que el tabac i en major quantitat (fins 50% més), A més a més, la seva forma de consumir-ho (fumada, sense filtre i amb inhalacions profundes), augmenta el riscs de patir càncer” explica la infermera especialista en salut mental.
El consum de cànnabis pot provocar danys immediats com la distorsió de la percepció, dificultats d’atenció, reacció, coordinació i concentració, i dany cerebral. A mig termini pot provocar dependència (en el 7-10% dels casos), i trastorns mentals com ansietat, depressió, trastorns de personalitat, psicosis i esquizofrènia, i malalties orgàniques bronco-pulmonars i alguns tipus de càncer, entre d’altres. Quan es pateix dependència s’observen conductes d’irritabilitat, agressivitat, inquietud, nerviosisme, hiporèxia, insomni/hipersòmnia i conductes d’aïllament.
En aquest context, Romero ha destacat el paper fonamental i principal de la infermera comunitària pel que fa a la promoció i prevenció de l’abús dels tòxics, detecció precoç del consum, intervenció específica i vinculació als serveis especialitzats.
