“Avisa quan arribis a casa”. És la frase amb què habitualment la Leyre s’acomiada de les seves amigues quan surten a la nit. “És una vergonya que encara ara estiguem així, que abans d’anar a dormir miris el mòbil per saber si ha arribat bé o no”, comenta amb la Julia en la manifestació al centre de Barcelona contra les violències masclistes. La Julia porta un adhesiu a la jaqueta que diu: “No vull fer veure que parlo per telèfon quan torno sola a casa”, i explica per què ha escollit aquesta reivindicació: “Fer veure que estàs parlant per telèfon és un recurs que tenim, que demostra que no ens sentim segures”, remarca la Julia.
Totes dues coincideixen que aquest 25 de novembre, Dia internacional per a l’eliminació de la violència contra les dones, hi ha molts motius per sortir al carrer, igual que tots els dies de l’any, però en una jornada internacional esperen que les demandes ciutadanes s’escoltin a les altes esferes, ja que si no hi ha lleis i governs que facin justícia, asseguren, el que hi ha és violència institucional.
Milers de persones, unes 3.000 segons la Guàrdia Urbana i 50.000 segons l’organització, s’han manifestat des del passeig de Gràcia cantonada amb Diagonal i han anat baixant fins a arribar a la Gran Via al crit de “Dona, vida, llibertat”, “Visca, visca, visca, la lluita feminista”, “Ni víctimes ni passives, dones combatives”, “No nos mires, únete”, “Obreras y estudiantes, unidas y adelante”, “Somos esenciales, con sueldos miserables”.
La Maria Antònia, l’Elena, la Isabel i la Xedes fa dècades que són assídues a aquest tipus de marxes. Creuen que, un cop més, és important acudir a aquesta manifestació “perquè encara hi ha molta feina a fer i perquè es vegi que hi som. La victòria serà el dia que no calgui que vinguem”, assegura la Maria Antònia. Tenen opinions diferents sobre si ha canviat molt o poc el feminisme d’uns anys ençà, però en una cosa sí estan d’acord: “S’ha trencat el silenci”, més enllà que hi hagi més caps homes que dones i de les terribles xifres oficials sobre feminicidis.
L’Alba, el Javi, l’Albert i el Joan Carles militen en les joventuts d’un partit polític. Quan se’ls pregunta per què hi són, l’Alba contesta ràpidament: “Els casos de violència masclista no fan més que augmentar i no volem més invisibilització”. Afirmen que des de la política s’ha de col·laborar a fer millors lleis per protegir les dones i que, en general, s’ha de crear més consciència social també des de les escoles, la família, els amics, les xarxes socials i els mitjans de comunicació.
El Salah i la Rosa són parella des de fa anys. Coincideixen que totes les violències són rebutjables, però si a sobre són contra persones en situació de vulnerabilitat, “encara ho són més”, diu ell. “Hi ha falta de respecte i de consideració”, subratlla ella.
Els cartells reivindicatius durant la manifestació han estat d’allò més variats, tot recordant que no hi ha una violència, sinó moltes, tal com assenyala el manifest que aquest any han preparat les entitats de Novembre Feminista, un espai de confluència de Ca la Dona. Des d’assassinats i assetjament sexual fins a violència obstetrícia, vicària i laboral.
Darrere la pancarta principal, “Ocupem juntes els carrers. Contra les violències masclistes”, s’han llegit nombrosos missatges: “Prou feminicidis, ni una menys”, “Llei d’estrangeria. Violència masclista”, “La infància també és víctima de la violència masclista”, “No més morts”, “Ni una menys”, “Si toques a una, responem totes”, “El silenci no et protegirà”, “No vull ser valent, vull ser lliure”, “No vaig néixer dona per morir per ser-ho” o “Contra el terrorisme masclista autodefensa feminista”.
Abans d’acabar la mobilització, cinc dones d’entitats diferents han llegit el manifest, que reclama actuar per aconseguir una justícia feminista: “Acusem el sistema patriarcal en el seu conjunt, unes relacions comunitàries basades en estructures de poder establertes socialment, que sostenen situacions de desigualtats i que legitimen totes aquestes violències patriarcals vers les dones. Acusem les institucions públiques que, lluny de fer una atenció integral feminista que garanteixi la prevenció, protecció i reparació, exerceixen violència institucional i mantenen i agreugen les violències masclistes”.
“Actuem per aconseguir la construcció d’unes relacions socials més justes i equitatives entre les persones i la reparació simbòlica de les dones que pateixen violències. Enguany hem abordat dos temes: la violència vicària i l’assetjament sexual i per raó de sexe a l’àmbit laboral: dues violències masclistes força invisibilitzades. Continuarem amb aquest compromís com a objectiu”, afegeix el text, que finalitza amb un missatge d’unitat contra les violències masclistes “celebrem les nostres aliances, per sobre de les nostres diferències, per la vida, per la llibertat, per la comunitat, amb sororitat, perquè volem seguir existint”.
