Sota el lema ‘Contra les violències masclistes: Acusem i actuem! Ocupem juntes els carrers’, el moviment feminista fa una crida a mobilitzar-se aquest divendres 25 de novembre, amb motiu del Dia internacional per a l’eliminació de la violència contra les dones, que té com a acte central una manifestació massiva a Barcelona que comença a les 18:30 hores al passeig de Gràcia amb l’avinguda Diagonal.
Les entitats feministes catalanes, encapçalades per Ca la Dona, han elaborat un manifest en el qual denuncien les nombroses formes de violències masclistes: “Els assassinats i les violències a l’àmbit de la parella o ex-parella, la violència vicària, l’assetjament sexual o per raó de sexe als àmbits laborals, acadèmics i culturals i en altres espais de relacions socials, la violència econòmica i institucional, les agressions sexuals, la violència digital, la violència obstètrica, la violència climàtica i ecològica, i un llarg etcètera”.
Amb l’objectiu que ningú quedi fora de la convocatòria, el moviment feminista fa una menció explícita a les dones amb diversitat funcional, sensorial i intel·lectual, i remarca: “Som migrades i racialitzades, gitanes i paies. Som cuidadores, treballadores per compte propi, assalariades, cooperativistes, pageses, ramaderes, estudiants, treballadores sexuals. Som precàries. Som de totes les edats i ens sabem lesbianes, transgèneres, bisexuals, inter, queer, hetero, asexuals i persones no binàries. Som les assassinades, som les preses, som les que s’han quedat atrapades i mortes als conflictes armats, a les fronteres, a la mar Mediterrània i a totes les mars”.
El feminisme demana actuar per aconseguir una justícia en condicions d’igualtat i llibertat que pari atenció a la violència institucional que agreuja les violències masclistes. Aquest any posa el focus en dos temes: “la violència vicària i l’assetjament sexual i per raó de sexe a l’àmbit laboral: dues violències masclistes força invisibilitzades”.
En aquest sentit, reclama crear i reforçar les xarxes de suport i cura de les associacions de mares protectores tot donant veu a les seves demandes i acompanyant-les en els seus processos. També exigeix que totes les empreses estiguin obligades a publicar mitjançant un registre públic els seus protocols de prevenció i abordatge dels assetjaments.
Tots els dies són 25N
Més enllà de la jornada reivindicativa, la lluita contra les violències masclistes pertany a entitats, institucions, empreses, col·lectius i persones tots els dies de l’any. Des del món de la sanitat, els i les professionals alerten que la violència masclista i sexual és un factor de risc per a la salut que afavoreix l’aparició de malalties i les empitjora. Així ho explica la Teresa Echeverría, infermera i coordinadora assistencial d’Urgències de nit de l’Hospital Clínic.
Sovint, les treballadores dels serveis socials i sanitaris denuncien la falta de recursos i eines per atendre les persones en situació de violència masclista, com és el cas del Servei d’Atenció, Recuperació i Acollida (SARA), que demana poder oferir un acompanyament de qualitat i garantir els drets econòmics de les persones ateses per facilitar el procediment de reparació integral.
La infància és sovint la gran desprotegida, i és que les criatures que han patit maltractament durant la seva infància presenten alteracions en el desenvolupament cerebral que els fa ser molt més sensibles a la por i viuen en un estat permanent d’estrès, tal com alerten persones expertes en violència contra la infància, prevenció i reparació.
L’àmbit laboral, un tema pendent
El treball és un dels àmbits on les dones pateixen més desigualtat i violència. Una enquesta de la Unió Europea assenyalava que l’any 2013 el 32% de les dones va patir violència sexual en l’àmbit laboral. Tanmateix, molts cops també es desenvolupa amb actes discriminatoris indirectes com estancar-les professionalment perquè exerceixin feines de cures, per la difícil conciliació o amb infantilització.
En un estudi d’aquest any de la Delegació del Govern contra la violència de gènere, vuit de cada deu dones afirmen haver-se sentit discriminades o assetjades al seu lloc de treball només per ser dones i en un 47,4% de les ocasions, pels seus superiors. La estadística també indica que set de cada deu víctimes de conductes masclistes no ho posen en coneixement de l’empresa o la Representació Legal de les Treballadores. A més, només un 10% dels convenis qualifiquen l’assetjament sexual com una pràctica greu o molt greu. Un context així, només ajuda a la normalització de la violència contra les dones amb una normativa insuficient i una falta de mecanismes per a identificar-la.
Els sindicats demanen acabar amb totes les violències masclistes, inclús les normalitzades. Des de la bretxa salarial, la violència institucional, quan es qüestiona el testimoni de les dones que s’atreveixen a denunciar o la violència obstètrica. Posen el focus en el baix nombre de denúncies en l’àmbit laboral quan hi ha molts casos, tal com demostren les enquestes i en la necessitat d’establir plans d’igualtat a les empreses per donar eines efectives a les dones.
Dades de la violència masclista
A un mes d’acabar el 2022, consten 37 feminicidis segons la Delegació del Govern contra la Violència de Gènere. Les dades més recents, del segon trimestre del 2022, mostren que 7.183 dones tenen protecció policial, segons el Consejo General del Poder Judicial. En la línia, s’apunta a l’increment de les trucades al 016, i és que al juny, equador de l’any, es van registrar 9.395 trucades (quasi un 4% més que l’any anterior).
Els delictes contra la llibertat sexual també han vist reflectit estadísticament un augment, i és que la primera meitat del 2022 registra 9.389 delictes d’aquesta tipologia, un 19,1% més que el mateix període del 2021. A Espanya hi ha una mitjana de 18,4% de víctimes de violència de gènere cada 10000 dones
