L’ONU data que durant la pandèmia 7 de cada 10 llocs de treball sanitàries i de neteja van ser ocupats per dones. La feminització del sector de la neteja és una història inherent al mateix ofici: a Espanya, el 76% d’empleades de la neteja són dones, segons l’Estudi Grans Xifres del Sector Neteja 2022 elaborat per IFMA i ASPEL.
Si bé són les dones les que sustenten la higiene i les cures de la societat, és un dels sectors més precaritzats i invisibilitzats. L’Associació Espanyola de Serveis Personals i Domèstics (AESPD) recull que és un mercat que genera uns 6000 milions d’euros, un 80% del volum dels quals es troba en l’economia submergida.
La pandèmia, allà on les dones ocupaven llocs base imprescindibles per sostenir la crisi sanitària, va ser on van sortir a la superfície tots els dimonis classistes: com que no eren considerades personal sanitari, les dones de la neteja dels hospitals no van ser gratificades amb les “pagues covid”. Això sí, eren personal essencial obligat a assistir al seu lloc de treball en un moment d’alt risc. No va ser fins dos anys després, després de múltiples bloquejos parlamentaris a les ajudes i les reivindicacions de les afectades, que el Consell Executiu va aprovar la paga extra per a les treballadores de la neteja que, com diuen, entraven a netejar les habitacions abans que hi entressin els metges. Aquesta retribució, concebuda per traduir a escala econòmica l’agraïment que s’expressava a les vuit del vespre als balcons, arribava per a les netejadores un any més tard que per a la resta. De mitjana van cobrar 336’7 euros, un pagament fins a quatre vegades inferior al que van percebre infermers i metges.
Un pagament fins a quatre vegades inferior al que van percebre infermers i metges
El 2019, ja abans de la pandèmia, dades del Ministeri de Treball i Afers Socials apuntaven que les malalties relacionades amb “paràlisi dels nervis a causa de la pressió” prevalien el doble en les dones. Aquestes malalties són dins dels trastorns musculoesquelètics (TME) —que implica ossos, músculs, articulacions, tendons, lligaments, nervis i vasos sanguinis—, i són precisament les patologies més recurrents entre les netejadores. Dins d’aquestes neuropaties, hi ha una de les més famoses entre les netejadores: la síndrome de túnel carpià.
Germanes de sang, d’ofici i de ferides
“Tinc una cicatriu de la intervenció, però va sortir molt bé. Quan em van donar l’alta, vaig donar la mà al metge i va fer broma que tenia molta força” explica Emilia García, que ha estat dues dècades al sector de la neteja. La van operar del túnel carpià després d’anys de moviments repetitius i força manual. Amb aquesta síndrome, la mà perd mobilitat i força, a més de sentir dolor, entumiment i formigueig. L’American Academy of Orthopaedic Surgeons explica que “l’afecció es presenta quan un dels nervis principals de la mà, el nervi mitjà, es pinça o comprimeix quan passa pel canell”.
La mà perd mobilitat i força, a més de sentir dolor, entumiment i formigueig
El motxo no perdona, i és que la seva germana Juana, que fa quinze anys que és al món de la neteja, ha passat per la mateixa intervenció. Tot i que Emilia va gaudir de la corresponent baixa per estar contractada de manera regular, Juana va haver de calcular el seu temps de recuperació sense retribució per la malaltia laboral. “No tinc bé l’olfacte, gairebé no en tinc”, comenta Juana, “és pels productes químics que he fet servir per netejar”, afegeix. Aquest trastorn és conegut com a hipòsmia, un dels efectes secundaris menys coneguts de la tasca de neteja. L’exposició perllongada als químics pot afectar la percepció de les olors i sabors, o fins i tot bloquejar-la per complet, trastorn que és conegut com a anòsmia.
No tinc bé l’olfacte pels productes químics que he fet servir per netejar
A més de l’olfactiu, la Juana té brots d’asma produïts per aquesta mateixa inhalació d’agents tòxics. Rosa García és una altra de les germanes que es dedica a la neteja, després de 30 anys al sector, ha desenvolupat problemes a la pell: “el lleixiu em fa al·lèrgia, això ha estat amb el pas dels anys, perquè abans no em passava. Em surt com una mena de granellada”. La patologia a què es refereix Rosa és la dermatitis de contacte, que Medline defineix com una afecció per la qual la pell resulta “envermellida, dolorida o inflamada després del contacte directe amb una substància”. Una altra de les conseqüències que pateix arran d’aquest trastorn són unes esquerdes cròniques als palmells de les mans.
Classisme i raons de gènere com a eixos de discriminació laboral
A finals del 2022, la Sala Quarta del Tribunal Suprem reconeixia a una treballadora de la neteja la malaltia professional després d’haver trencat el maneguet rotador de l’espatlla. Al Reial decret 1299/2006, els oficis que apareixen com a susceptibles de malaltia laboral són majoritàriament de sectors masculinitzats: mineria, construcció… però per a les netejadores no hi ha una menció específica malgrat el seu treball exposat a químics, moviments pesants i repetitius o alta exposició a riscos laborals.
L’Alt Tribunal va sentenciar que la netejadora estava incapacitada laboralment fruit de malaltia professional, aplicant la perspectiva de gènere a través de la LO 3/2007 per a la igualtat efectiva de dones i homes. Sota aquesta premissa la sentència esmentava que el RD 1299/2006 no contempla les netejadores com a “professió susceptible de generar una determinada malaltia professional, malgrat les fortes exigències físiques que comporta, especialment moviments repetitius”. Així aquesta decisió judicial intenta pal·liar el biaix històric sobre el nul reconeixement de les professionals de la neteja.
La netejadora estava incapacitada laboralment fruit de malaltia professional
El Conveni 189 (Conveni sobre el treball decent per a les treballadores i els treballadors domèstics) existeix des del 2011, però la seva ratificació i aplicació ha estat una tasca que ha quedat pendent. No va ser fins a l’any passat que es va activar la ratificació després d’una sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea que reconeixia la “discriminació” de la legislació espanyola per “raons de gènere” a les treballadores de la llar. A més, es va establir la nova llei per la qual les treballadores de la llar tenen dret a atur i s’acaba amb l’acomiadament sense causa. Ara bé, l’ombra de la precarització i les dones netejadores sotmeses als desitjos de l’economia submergida continuen assolant el sector feminitzat.
