Actualitat

Es necessiten donants de plasma

Milers de pacients de Catalunya necessiten actualment tractaments de derivats del plasma per sobreviure, i es calcula que amb les donacions actuals es cobreix només un 39% de les necessitats de plasma al nostre país; el 61% restant s’ha d’importar d’altres països. D’altra banda, el nombre de malalties que es poden tractar amb plasma és cada vegada més gran, i en la majoria de casos, els malalts dependran d’aquests derivats del plasma tota la vida.

Amb l’objectiu de disminuir aquesta dependència d’altres països pel tractament d’aquestes malalties, i coincidint amb la celebració de la Setmana Mundial de la Donació de Plasma (del 2 al 8 d’octubre), s’han impulsat diverses campanyes de donació de plasma per tot el país a banda de les donacions habituals que es poden realitzar en els 13 centres habituals i fixes de donació de sang dels hospitals. Aquest any, el repte és  caminar cap a l’autosuficiència i assolir 50.000 donacions l’any 2025. 

I és que cada vegada hi ha més malalties que necessiten un ‘medicament’ que no es pot fabricar i que tenim circulant dins del plasma, que és la part líquida de la nostra sang. Aquests medicaments, anomenats hemoderivats, es fan a partir de proteïnes extretes del plasma, i són vitals per a alguns malalts. Ho són essencialment les immunoglobulines (IgG), que són les defenses que serveixen com a eina al sistema immunitari per defensar-se de virus o infeccions, per exemple.

Tanmateix, del plasma no només se’n fan hemoderivats: el 15% es transfon a persones que han perdut molt líquid de cop perquè han patit un accident, els grans cremats o per recuperar-se després d’un trasplantament o un tractament de càncer. L’any 2022 van ser transfosos un total de 3.980 pacients.

Tots les propietats del plasma

Des de l’any 2010, l’ús de les immunoglobulines s’ha doblat. Actualment, es fan servir cada vegada més per un grup de patologies que està creixent. El 50% del seu ús es dedica als tractaments per a les immunodeficiències primàries, malalties congènites minoritàries en les quals els pacients tenen problemes amb la fabricació de defenses per combatre les infeccions. Aquest medicament és per a molts d’ells l’única alternativa de tractament, ja que els dota de les defenses que no tenen. A Catalunya, es calcula que més de 5.000 persones estan afectades per aquestes malalties, i actualment, n’hi ha2.000que requereixen tractament de per vida.

L’ús de les immunoglobulines s’ha estès també a altres àrees per les seves propietats immunomoduladores i antiinflamatòries. Així, són per al tractament de malalties neurològiques, com és el cas de la síndrome de Guillain-Barré o la miastènia gravis i altres polineuropaties; per a immunodeficiències per malalties hematològiques com el mieloma, alguns tipus de leucèmies o la púrpura trombocitopènica immunitària; per a les trombopènies autoimmunes i les anèmies hemolítiques autoimmunes, però també per a altres malalties que tenen símptomes inflamatoris, com malalties infeccioses o hematològiques, alguns trasplantaments o algunes patologies dermatològiques, i un llarg etcètera.

D’entre la resta de medicaments que provenen del plasma hi ha els factors de la coagulació com el FVIII i FIX. Quan falten aquests factors, es produeixen sagnats i malalties conegudes com l’hemofília. Actualment, a Catalunya hi ha uns 500 malalts en tractament amb aquests factors de coagulació.

Un altre medicament fet de les proteïnes del plasma és l’alfa-1-antitripsina (AAT), que fa la funció de protegir el teixit pulmonar de les inflamacions i les infeccions. El dèficit d’aquesta proteïna és una malaltia minoritària i provoca afectacions pulmonars greus. A Catalunya, afecta uns 80 malalts.

En darrer lloc, hi ha l’albúmina, que s’usa com a tractament secundari a la malnutrició o la malaltia renal o hepàtica.

A Catalunya es calcula que hi ha més de 3.000 persones que necessiten aquests medicaments de per vida, i més de 4.000 persones que reben transfusions de plasma anualment. No obstant això, actualment, només hi ha donants de plasma per obtenir el 39% de les immunoglobulines necessàries: s’haurien de triplicar les donacions de plasma per a poder cobrir aquesta demanda.

Una mica d’informació general

• Què és el plasma?

El plasma és un líquid transparent i lleugerament groguenc que representa el 55% del volum total de sang. En el plasma hi ha suspeses les cèl·lules sanguínies: glòbuls vermells, glòbuls blancs i plaquetes.

Està format per aigua (90%), sals minerals i una gran quantitat de proteïnes que vetllen pel bon funcionament del nostre cos, entre les quals destaquen les següents:

• Les immunoglobulines, defenses que ens protegeixen de les infeccions.
• Els factors de coagulació, que són responsables, juntament amb les plaquetes, d’aturar el sagnat quan ens tallem.
• L’albúmina, una proteïna que transporta hormones i fàrmacs cap als teixits.

Dels 5 litres de sang que té de mitjana una persona de 70 quilos, uns 3 litres són de plasma.

• En què consisteix la donació de plasma?

La donació només de plasma o “plasmafèresi” consisteix a extreure sang, separar-ne les cèl·lules sanguínies mitjançant un separador cel·lular, retenir el plasma i retornar la resta al donant per la mateixa via. La donació dura uns 45 minuts. Com que el plasma és majoritàriament aigua, la recuperació del donant és molt ràpida i les donacions poden ser més freqüents. Es pot donar plasma cada 15 dies.

• Qui pot donar plasma?

Per donar plasma s’han de complir els mateixos requisits que per ser donant de sang. Cal tenir entre 18 i 70 anys, pesar més de 50 quilos, trobar-se bé de salut i, en el cas de les dones, no estar embarassada.A més, si has donat sang, has d’esperar sempre un mes per a la teva propera donació. Tots els grups sanguinis són vàlids, tot i que el grup AB és el donant de plasma universal, compatible amb tots els receptors. Malauradament, només 3 de cada 100 persones a Catalunya són d’aquest grup.

• Per a què es fa servir el plasma?

Cada dia, malalts de tot Catalunya necessiten plasma per als seus tractaments. N’hi ha que pateixen grans cremades o accidents greus i la transfusió de plasma els ajuda a aturar les hemorràgies i recuperar el volum sanguini. D’altres només precisen alguna de les proteïnes que conté el plasma. En aquests casos, s’extreuen les proteïnes del plasma i s’elaboren medicaments, anomenats “hemoderivats”, que només es poden obtenir de la sang d’altres persones. Els hemofílics, per exemple, poden patir grans hemorràgies perquè els falta una proteïna que serveix per coagular la sang.