El Sistema Nacional de Salut britànic (NHS per les sigles en anglès) penja d’un fil després d’una nova setmana de vagues i mobilitzacions del personal sanitari, en un any en què infermeres, ambulanciers, residents, especialistes i radiòlegs han secundat nombroses vagues a Escòcia, Gal·les, Irlanda del Nord i Anglaterra. D’acord als caps d’hospitals del Sistema Nacional de Salut, dos milions de visites han estat cancel·lades com a resultat de les vagues a tot el Regne Unit, segons informa The Guardian.
Cadascun dels col·lectius professionals té demandes específiques pròpies, però comparteixen motius de protesta pels salaris insuficients davant la inflació rampant, el subfinançament del sistema sanitari públic i la falta de personal que provoca excés de treball i saturació del servei, en el context de la dura crisi del cost de la vida del Regne Unit. Reclamacions amb una cadència familiar als i les professionals sanitàries catalanes.
Segons l’anàlisi de les dades de l’NHS fet per l’Associació Mèdica Britànica (BMA), les llistes d’espera per rebre tractament van arribar al rècord de 7.68 milions de persones a finals del juliol, la xifra més alta des que els recomptes van començar. La pandèmia va agreujar la situació, però les llargues esperes per als tractaments no són noves. Segos BMA, al febrer de 2020 ja hi havia 4,43 milions de persones a la llista d’espera per a l’atenció, i diversos analistes apunten a les polítiques d’austeritat aplicades pels consecutius governs conservadors des de la crisi de 2008 com el principal culpable de la degradació de l’NHS, mentre que hi ha estudis que xifren l’impacte de les retallades en un increment de la taxa de mortalitat addicional.
Davant d’aquesta situació, els i les sanitàries es pregunten “qui cuidarà si tots i totes marxem?”, tal i com es podia llegir en algunes de les pancartes de la manifestació de dimarts a Manchester. Una pregunta existencial que dirigeixen a l’executiu conservador i que els sorgeix cada cop que senten casos d’especialistes que marxen a Austràlia, Nova Zelanda o Dubai cercant millors sous i condicions laborals, o quan senten com joves decideixen que no val la pena dedicar-se a ser infermera per patir sobresaturació de feina i no poder ni arribar a final de mes, segons explica al Diari de la Sanitat l’infermera de Brighton Olivia Anderson.
Les demandes de metges i infermeres en un any farcit d’aturades històriques
A Anglaterra, aquesta setmana s’ha produït una vaga simultània sense precedents que ha unit “consultants” -metges especialistes d’hospital – i “junior doctors”, l’equivalent als i les residents, en el darrer capítol de les protestes en demanda d’una pujada de salaris molt més alta que la que el govern va anunciar recentment i que no va convèncer als sindicats. A més, dimarts radiòlegs es van unir a la protesta, que va portar a especialistes i residents a protestar davant de la conferència dels Tories (Partit Conservador) a Manchester central, on el Primer Ministre Rishi Sunak exposava el seu full de ruta pel país.
“Estem aquí literalment a la porta de la conferència: si [els Tories] volen parlar amb nosaltres poden venir i començarem negociacions avui o demà. D’aquesta manera esperem poder posar pressió al govern per a resoldre aquesta disputa”, declarava la resident, sindicalista i vicepresidenta del consell de l’Associació Mèdica Britànica (BMA) Emma Runswick en unes declaracions a Skynews difoses per la pròpia BMA dimarts a Manchester central.
Durant l’any 2022, l’Associació Mèdica Britànica (BMA) va exigir augments salarials per als residents per recuperar la paga al nivell de l’any 2008. Segons el sindicat, les repetides congelacions i els increments inferiors a la inflació havien causat una disminució real dels salaris del 30% des del 2008. Al febrer, més del 98% dels membres van votar a favor d’anar a la vaga. La primera va començar el 13 de març del 2023, i va ser de 72 hores. Després de la vaga, les reunions amb el govern no van donar lloc a una resolució de les disputes, i la BMA va anunciar una vaga addicional de 96 hores a partir de l’11 d’abril. Les aturades van continuar durant l’estiu, quan els especialistes de l’NHS a Anglaterra van fer vaga per les condicions salarials els dies 20 i 21 de juliol.
Les infermeres també porten un any ple de mobilitzacions. Les protestes laborals van iniciar-se el 6 d’octubre de 2022, quan els i les membres de la Royal College of Nursing (RCN) van votar fer una acció industrial per primera vegada en els seus 106 anys d’història, en una disputa sobre una proposta del govern d’increment salarial del 5%. Un increment inferior al defensat pel sindicat, que sosté que els infermers haurien de rebre un augment del 5% per sobre de la inflació, que llavors era del 10,1%. Les protestes es van estendre durant la tardor i l’hivern, fins a la vaga del 6 i el 7 de febrer de 2023, quan els i les conductores d’ambulàncies també es van unir a les mobilitzacions a Anglaterra i Gal·les, causant la vaga més gran dins de l’NHS fins el moment, segons va informar la BBC. El servei ha arribat a punts de saturació en què la ciutadania havia d’esperar fins a una hora i mitja per rebre una ambulància.
Olivia Anderson és una de les infermeres que va votar anar a la vaga per demanar una pujada de sou i la millora de les condicions als hospitals britànics. Té 27 anys i fa 5 anys que treballa per l’NHS, els dos darrers ja com a infermera qualificada. Avui dia treballa a l’àrea d’oncologia del Royal Sussex County Hospital a Brighton. La primera onada de protestes, al gener de 2022 va coincidir amb els seus dies lliures, però igualment va unir-se als piquets i va participar activament de l’aturada a la segona onada de vagues, que van començar al febrer.
En declaracions al Diari de la Sanitat, Anderson explica els motius que la van portar a fer vaga. “El problema principal és que amb la crisi del cost de la vida, amb els sous actuals les meves companyes que són mares no es poden permetre viure. El sou que rebem no és suficient, i ni de bon tros compensa el treball dur i la pressió assistencial que patim dia a dia. A més, aquestes pobres condicions laborals fan que cada cop menys gent vulgui ser infermera, i aquest fet encara empitjora més el greu problema que tenim de falta de personal i sobresaturació de feina”.
“Aquesta experiència angoixant i frustrant de falta de mans era un sentiment àmpliament compartit entre les companyes”, recorda Anderson, assenyalant que un dels càntics principals als piquets era “No more corridors [No més passadissos]”. Una clara referència a “la impossibilitat de tenir cura dels i les pacients als passadissos” i la preocupació pel seu benestar, segons la infermera, que apunta que la sobrecàrrega de treball és un sentiment també comú entre els i les residents i doctores i un dels principals motius de les protestes actuals, més enllà del salari.
“La major part dels debats que vam tenir a l’hora d’anar o no a la vaga giraven entorn al benestar i la seguretat dels i les pacients, ja que patíem per no poder proveir el servei necessari, però precisament també per això anem a la vaga”, conclou Anderson, que lamenta que alguns sectors estiguin culpant als sanitaris de les deficiències de l’NHS però destaca la gran solidaritat que ha sentit que es creava entre diferents col·lectius sanitaris i per bona part de la població.
Protestes internacionals amb ressonàncies a Catalunya
Els i les treballadores sanitàries s’estan mobilitzant notablement en els darrers anys a nivell internacional, amb fites com la vaga sanitària més gran de la història dels Estats Units, quan més de 75.000 treballadors sanitaris del proveïdor sanitari Kaiser Permanente faran vaga a centenars d’instal·lacions de Califòrnia, Oregon i Colorado, entre altres estats.
A Catalunya, el 2023 també va començar amb protestes laborals sanitàries de rècord del sindicat majoritari Metges de Catalunya. Les millores del preu de guàrdia dels metges residents i la creació d’una taula de negociació efectiva van ser el punt clau per a desconvocar la vaga que Metges de Catalunya tenia prevista per a principis de febrer, després d’haver reunit 9500 i 5000 persones en les jornades de protesta del 25 i 26 de gener. Per la seva banda, una de les principals reivindicacions d’Infermeres de Catalunya és la jubilació als 60 anys, tal i com explicava Núria Garrido, portaveu d’Infermeres de Catalunya per l’1 de maig.
