La memòria és el procés cognitiu que fa la ment i que ens permet enregistrar, codificar, consolidar, emmagatzemar accedir a la informació i recuperar-la. És un procés bàsic per a l’adaptació de l’ésser humà al món que ens envolta. La memòria és la base de l’aprenentatge, que es produeix gràcies a la plasticitat del cervell, que fa possible la formació de connexions sinàptiques entre les neurones i la generació de circuits amb milers de neurones on es fixa tot allò que hem après.
Així és com la defineixen la doctora Ana Malagelada i el doctor Nolasc Acarín al seu llibre Alzheimer Envejecimiento y demència (RBA). Els dos autors són especialistes en neurologia, ambdós amb molts anys d’experiència a l’Hospital del Vall d’Hebron; ella durant vint anys metgessa adjunta del servei de neurologia i ell, cap de la secció de neurologia, del 1976 al 2006.
Des de la neurologia i la malaltia de l’Alzheimer com a forma més comú de demència -segons dades de la OMS pot representar entre el 60 i el 70% dels casos-, la investigació ha pogut descobrir, i continua aprenent, sobre el funcionament de la memòria i el perquè dels oblits. I en gran part gràcies a això sabem que podem reduir el risc de patir Alzheimer canviant certs hàbits en la nostra vida.
Tenim eines a l’abast en el nostre dia a dia per cuidar la nostra memòria. Des de la Fundació Pasqual Maragall ens aporten els següents consells: Fer exercici cada dia, perquè l’activitat física augmenta el flux sanguini a tot el cos, inclòs el cervell, i això pot contribuir a mantenir la memòria. Per mantenir la ment activa, recomanen llegir, fer mots creuats, practicar jocs de taula, conversar, estudiar i passar temps amb altres persones.
I, dins dels diferents estudis que poden ajudar a protegir o enfortir la memòria, hi ha l’aprenentatge d’un altre idioma. Tal com expliquen els especialistes en continguts educatius de Macmillan Education, aprendre una altra llengua pot millorar el desenvolupament cognitiu, l’obertura cultural i l’autodesenvolupament, a banda de contribuir al desenvolupament professional, i adquirir oportunitats de socialització. Afirmen que “l’adquisició de coneixement en matèria d’idiomes no sols enforteix les habilitats cognitives, com la memòria i el raonament lògic, sinó que també s’associa amb la prevenció de malalties neurodegeneratives, com l’Alzheimer. En desafiar diferents parts del cervell, l’aprenentatge d’idiomes estimula i manté activa la ment, brindant un valuós exercici mental”.
Altres hàbits que ajuden a prevenir la pèrdua de memòria és aprendre a organitzar-se bé en el dia a dia, a casa i en totes les activitats que fem. I un gran pilar ineludible per a la protecció de les neurones i les seves connexions és dormir bé.
Mens sana in corpore sano, doncs, aplicat als hàbits diaris. Poder sentir que ens llevem havent descansat bé, practicar exercici físic, menjar saludablement i posar reptes al cervell amb activitats mentals, siguin jocs, lectura o exercicis de memòria.
Alguns d’ells es recullen en llibres pensats com a guia per a exercitar la memòria. El pintor, pedagog i investigador barceloní Carles Bayod Serafini va descobrir la importància de les sensacions en el desenvolupament de la intel·ligència, la creativitat i la potenciació de la memòria. Per això va crear els ‘sensojocs’ com a eina d’educació integral. El seu llibre Cómo retener los recuerdos (ed. Desclée de Brouwer) és un recull de sensojocs terapèutics per a estimular la fixació de la memòria i la retenció dels records en l’Alzheimer i altres patologies.
Des de la Fundació Pasqual Maragall apunten que “qui més qui menys es queixa alguna vegada de la seva memòria. La memòria és una capacitat cognitiva complexa que depèn de la integritat d’altres funcions. A més, és molt voluble a moltes circumstàncies, des de malalties o efectes secundaris de medicaments a situacions més quotidianes, com l’estrès, les preocupacions o el fet de no haver dormit bé, entre d’altres coses”. Per això, afegeixen, que els oblits “cal prendre’ls com una alerta que ens ha de portar a consultar el metge a partir de certa edat, o si se sent certa aprensió pel tema si, malauradament, s’han donat casos de malaltia d’Alzheimer a la família i es tem que aquestes fallades de memòria puguin ser un símptoma que alguna cosa no va bé”.
Al blog de l’espai web de la Fundació Pasqual Maragall trobareu moltes recomanacions per aplicar-nos a casa. Són per quan encara sentim que és prou bona la memòria o bé per a compensar la memòria quan no és òptima. També comparteixen estratègies d’optimització de la memòria i suggeriments, com ara posar atenció, evitant fonts de distracció, mantenir ordre, i fer servir adhesius, planificadors, agendes, alarmes al telèfon… Al mateix blog, amb les recomanacions, es pot descarregar la guia gratuïta que ha fet la Fundació Pasqual Maragall, amb el títol: Quan et cuides, l’Alzheimer fa un pas enrere. Un de cada tres casos es podria prevenir.
Des de la Fundació ACE faciliten la possibilitat de fer-nos nosaltres mateixos una autoavaluació de la nostra memòria amb un test en línia. També ens proposen una sèrie d’exercicis per a exercitar-la. L’ACE Alzheimer Center Barcelona disposa d’un programa de detecció precoç de l’Alzheimer i realitzen diagnòstics, tractament, investigació, formació i sensibilització, així com acompanyament als pacients i les seves famílies per mirar de fer que la pèrdua de memòria no paralitzi cap vida.
