Infermeres de Catalunya, el sindicat d’infermeres i infermers que durant el 2023 ha liderat una de les protestes més unànimes que es recorda del col·lectiu i que ha mantingut el pols amb el Govern amb una vaga de mes i mig, va néixer fa només quatre anys en un McDonalds, durant un dinar entre un grup d’infermeres de diferents centres. Allà van decidir posar fil a l’agulla i formar un sindicat exclusiu per a infermeres i infermers de Catalunya que donés resposta a les necessitats reals d’aquests professionals. Ara, després d’un any d’intenses mobilitzacions dels professionals del sector i de la ciutadania, fa un pas endavant i comença una aventura conjunta amb diferents associacions i d’altres sindicats més petits d’arreu del territori espanyol (de moment, hi participen col·lectius d’Andalusia, Aragó, Galícia, Madrid, el País Basc i València).
La primera trobada “presencial” d’aquesta nova confederació sindical d’infermeres de l’Estat espanyol va tenir lloc el passat divendres a Madrid, després de la reunió del conseller Manel Balcells amb la ministra de Sanitat Mónica García, durant la qual García es va comprometre a dur a terme la reclassificació professional de les infermeres al nivell A1 aquest 2024. Prop d’un miler d’infermeres i infermers es va manifestar aquell dia davant del Ministeri de Sanitat, i posteriorment es va dur a terme una assemblea interterritorial on es va començar a donar forma a aquesta nova confederació de sindicats d’infermeres.
La presidenta d’Infermeres de Catalunya, Núria Guirado explica que “durant la vaga, infermeres, associacions i altres sindicats més petits ens van contactar des d’Andalusia, Aragó, Galícia, Madrid, el País Basc i València i ens demanaven informació. Vam fer una reunió online i va sorgir aquesta llavor d’intentar fer una cosa conjunta a nivell de territori, on cada sindicat o associació repliqués el que és Infermeres de Catalunya aquí però amb la seva independència sindical i amb la seva manera de fer, però fent aquesta confederació per poder anar plegats a l’hora de reclamar alguna cosa conjunta”. D’aquesta manera, “tindrem la nostra identitat i la nostra independència sindical, perquè cada comunitat té la seva idiosincràcia i els seus problemes, però per reivindicar coses transversals, com per exemple la requalificació, podem fer accions conjuntes a nivell de tot l’Estat. Una mica la idea és aquesta”, afegeix.
Tot i que la idea és molt prematura i s’han d’acabar de perfilar moltes coses, Guirado es mostra convençuda que “aquesta idea pot tenir molta força i es pot convertir en una alternativa a aquest sindicalisme més antic que està més implementat al territori; es tracta de fer un sindicalisme més adaptat a les necessitats de les infermeres actualment”.
La gran particularitat d’Infermeres de Catalunya és que és un sindicat exclusiu per a infermeres i infermers de Catalunya, sense subvencions estatals i en el qual les delegades i delegats sindicals no estan alliberats i, per tant, no es desvinculen de la tasca assistencial ni s’allunyen de la realitat dels centres sanitaris. En aquest sentit, Núria Guirado destaca que “actualment, moltes treballadores no confien en els sindicats perquè la visió del sindicat és el d’aquelles persones que ens venen a veure quan hi ha eleccions, amb llibretes, bolis i cursos de formació, i ja està. Però nosaltres creiem en un sindicalisme de lluita real pels drets de les treballadores; en un sindicalisme lliure de subvencions i lliure d’afinitats polítiques, som infermeres defensant infermeres amb un bon gabinet jurídic al darrera; i aquests són una mica els nostres valors, i la nostra idea és fer un sindicalisme així”. Pel que fa a la nova etapa conjunta amb diferents col·lectius d’infermeria d’arreu de l’Estat espanyol, Guirado apunta que “Infermeres de Catalunya es fa gran en múscul i en xarxa, i espero i desitjo que anem creixent mantenint aquests valors que ens identifiquen, perquè si perdem la nostra identitat, perdrem tota la credibilitat; hem de créixer però no a qualsevol preu”.
La revolució sanitària arriba a Madrid
Prop d’un miler d’infermeres provinents de Catalunya i d’altres parts del territori espanyol es van desplaçar el passat divendres a Madrid per manifestar-se davant el Ministeri de Sanitat, coincidint amb la reunió del conseller de Salut, Manel Balcells amb la ministra Mónica García.
Segons la conselleria de Salut de la Generalitat, la trobada es va dur a terme en bona sintonia i, d’entre els compromisos que es van assolir, Balcells va destacar, en primer lloc, el de la reclassificació dels professionals sanitaris aquest 2024. En aquest sentit, va ressaltar que la ministra treballarà per tancar-lo amb Funció Pública, de qui depèn aquesta recategorització, i pel que fa a la remuneració econòmica que comportaran aquests canvis, va afegir que García s’ha compromès a que aquest mateix any es desenvolupi l’estat marc, encara pendent. Les principals reivindicacions del sector consistien en la reclassificació de les infermeres al nivell A1, el reconeixement de les especialitats d’infermeria i el seu desenvolupament i la jubilació als 60 anys.
Posteriorment, representants del sindicat Infermeres de Catalunya es van reunir amb el secretari d’Estat de Sanitat, Javier Padilla, i l’assessora del gabinet del secretari, la infermera Alda Recas. En un comunicat, el sindicat explica que, pel que fa referència a la reclassificació de les infermeres al nivell A1, des del Ministeri s’aposta per aplicar un canvi en la classificació utilitzant els nivells MECES del Marc Europeu, on el nivell es definiria en funció dels crèdits ECTS (Sistema Europeu de Transferència de Crèdits) del professional (graduat, màster, doctorat). En general, però, el sindicat català conclou que ”la sensació és que es coneix el problema, es tenen les línies de com abordar les necessitats de les infermeres i ens transmet una visió de futur positiva i esperançadora”.
No hi ha comentaris
Felicitats!
Espero que aconseguiu l’objectiu marcat, pel bé de tots i totes.
Moltíssimes gràcies, per estar, pel que feu, per les hores extres, i a vegades a costa de la vostra salut, per la vostra tenacitat en aconseguir una sanitat com cal, digna, tant per les treballadores com pels pacients.