El 45% dels docents es troba malament psicològicament i valora la seva salut com a “dolenta” o “molt dolenta”, mentre que un 27% la veu com “bona” o “molt bona” i el 28% restant la qualifica com a ni satisfactòria ni insatisfactòria. On hi ha més malestar és entre les persones que tenen entre 31 i 40 anys i entre el personal interí.
Aquesta és una de les principals conclusions de l’Informe executiu sobre l’estat de la professió docent a Catalunya elaborat pel sindicat USTEC·STEs (IAC) i presentat dijous passat per la portaveu, Iolanda Segura, i el coordinador de l’estudi, Xavier Díez, també membre del Consell Escolar de Catalunya i de la secretaria de Polítiques Educatives del sindicat.
L’informe indica que hi ha una relació directa entre recursos econòmics i salut mental, i és que entre els docents amb sous més baixos només un 17% considera sentir-se bé, mentre que el 60% afirma estar malament.
Abandonament de la professió
Aquest és un dels factors que determinen que un percentatge elevat de docents es plantegi abandonar la professió; en concret, un 36% de mestres i professorat.
Les dades són més altes entre els homes (42%) que entre les dones (34%), i entre la població de 31 a 40 anys (44%), mentre que són més baixes els i les docents més grans de 50 anys (25%). Els centres de formació d’adults (40%) i l’ESO (36%) també estan per sobre de la mitjana.
La majoria de docents disposats a marxar ho faria per un estatus i salari similar (37%), mentre que un 29% ho faria per un estatus superior i un 13% per un sou millor.
Segura ha explicat que en molts casos es tracta de docents de Secundària, com ara matemàtics i informàtics, que tenen opcions de feina a l’empresa privada amb millors horaris i més ben pagats, en un moment de descontentament general a la docència i de cert desprestigi social de la professió. “S’ha evidenciat un deteriorament de la salut física i psíquica del professorat, un fenomen global conegut com la Gran Renúncia. Aquesta situació implica que molts mestres i professorat abandonen el sistema educatiu, i que hi ha una falta d’aspirants per substituir-los”.
Salut física
Les dades, recollides a partir de les respostes de més de 10.000 docents a 81 preguntes a partir del 15 de maig i durant tres setmanes, indiquen que el malestar mental supera el físic, però també en aquest últim cas hi ha molta càrrega: el 29% assegura que la seva salut és “dolenta” o “molt dolenta” i el 41% considera que és “bona” o “molt bona”.
Les dones manifesten patir més problemes físics: un 31% d’elles respecte a un 24% d’ells, i les persones amb millor situació econòmica també es troben generalment en millor estat de salut físic: de les que passen per un mal moment a causa dels diners, el 41% percep com a dolenta la seva salut, i de les que estan en una situació estable, 22% declara sentir-se malalt.
Durant tot l’informe, les escoles oficials d’idiomes (EOI) i les escoles rurals (ZER) són les que es mostren els índexs més elevats de satisfacció, fet que des de la USTEC ho atribueixen a la claredat de la funció pedagògica i al fet que tenen menys burocràcia i menys reunions amb comparació amb la resta de centres educatius.
Feina a casa i poca democràcia
L’estudi sobre el malestar docent destaca que el 24% dels docents dedica més de 13 hores setmanals de feina a casa, i un 89% assegura que en els darrers anys hi ha hagut un increment del volum de feina. A més, 8 de cada 10 docents treballa a casa el cap de setmana.
Un altre factor de descontentament és el nivell de democràcia interna als centres: un 41% diu que és insatisfactòria, mentre que un 31% la veu satisfactòria i un 27% no es defineix. Això està, en part, relacionat amb els aspectes que no fan atractiva la professió i és que, en primer lloc, les persones enquestades han situat els conflictes amb les persones (43%).
Conflictes amb les persones i càrrega mental
En aquest sentit, Segura ha subratllat que la complexitat de les relacions interpersonals poden donar-se amb alumnes, famílies, companys de feina o direccions i ha citat casos en què algunes famílies els diuen com han de fer la feina i els desacrediten davant els fills i filles, o algunes direccions imposen les decisions verticalment. Quan hi ha un claustre cohesionat i un treball en equip, ha explicat, hi ha més satisfacció laboral, però en els centres on prima l’individualisme aquests conflictes amb les persones són més grans.
El segon factor que fa menys atractiva la docència és la càrrega mental (25%), i és que el desgast psicològic juga en contra de la professió. Li segueixen la burocràcia (19%), una flexibilitat horària desfavorable (7%), les jerarquies (5%) i la càrrega física (1%).
Tot això ocasiona un efecte desmoralitzador al docent que té la sensació que és una “professió degrada”, ha dit Díez. “És la tempesta perfecta”, ha remarcat, i ha enumerat els aspectes negatius del dia a dia del docent, com ara la burocratització “inútil”, la pèrdua de democràcia “demolidora” i la pèrdua d’autoritat.
Propostes
“Si bé és cert que la situació és crítica, no estem en una situació irreversible”, ha proclamat Segura, i ha citat les propostes del sindicat majoritari d’educació a Catalunya per millorar la situació, centrades en tres punts: que hi hagi menys sobrecàrrega de feina, que hi hagi més democràcia als centres i que els salaris siguin dignes.
Per reduir la càrrega de feina, la USTEC demana, entre altres coses, reduir la burocràcia i les tasques de gestió innecessàries, disminuir les ràtios, aplicar una jornada de 35 hores, blindar la jornada continuada a tots els centres, elaborar un protocol únic per tractar les violències vers el personal educatiu i dotar de més recursos els centres d’educació especial.
Sou mínim de 2.500 euros nets
Per tal que els centres educatius siguin democràtics i plurals, reclamen la derogació dels decrets de plantilles, de direccions i d’autonomia, l’elaboració d’un projecte educatiu des del treball pedagògic conjunt, l’oferta al concurs de trasllats de totes les vacants existents per garantir l’estabilitat dels equips i revisar el paper gerencial de les direccions per retornar-les a la funció de coordinació i gestió de les decisions del claustre.
En l’apartat salarial, reclama que els ingressos mínims d’un professional de l’educació que comença la seva trajectòria professional sigui de 2.500 euros mensuals nets, per després incrementar-lo mentre adquireixi més experiència i responsabilitats. Començar a la docència amb els 1.500 euros actuals és, tal com ha destacat Segura, “desvaloritzar la professió”. “Segurament, unes retribucions millors permetria estalviar les autoritats educatives de les diverses baixes laborals que s’han incrementat en els darrers anys”.
