Som una Fundació que exercim el periodisme en obert, sense murs de pagament. Però no ho podem fer sols, com expliquem en aquest editorial.
Clica aquí i ajuda'ns!
Sentir-se o no sentir-se sol és subjectiu. Pot haver persones amb moltes relacions socials insatisfactòries que se sentin soles i d’altres que amb molt poques relacions però de qualitat se sentin satisfetes. Ara bé, el que és segur és que la soledat és un factor de risc per desenvolupar problemes d’ansietat o depressió i, en cas de tenir problemes de salut mental previs, agreujar-los.
“És un factor de risc de malalties perquè és un malestar emocional”, explica Angélica Cuautle, psiquiatra del Parc Sanitari Sant Joan de Déu implicada a Som Salut Mental 360, una iniciativa que agrupa 14 iniciatives que treballen en salut mental i específicament en la prevenció del suïcidi, “els joves i la gent gran ho pateixen molt més perquè necessiten més suport”. La clau, segons la psiquiatra, és trobar espais per parlar i sentir-se escoltat però això passa per tenir un entorn social conscienciat: “No val dir ‘si necessites res, m’ho dius’ o ‘a veure si quedem un dia’ perquè, si saps que l’altra persona necessita suport, has de trucar-la, ser proactiu”.
Cuautle explica que les persones que no tenen cap problema de salut mental previ i que arriben a una situació de soledat poden acabar tenint ansietat o depressió, perquè són les dues patologies més prevalents. Quan aquestes ja són presents no es resolen afrontant la soledat sinó que cal “un tractament integral i multidisciplinari”. Tot i això, millorar la sociabilització suposa una millora de la qualitat de vida que, en cas de no haver desenvolupat cap problema de salut mental més greu, permet acabar amb la soledat i, en cas de patir ansietat o depressió, permet que l’abordatge sigui menys complex.
Ara bé, si la persona que se sent sola té una malaltia mental o algun problema greu de salut mental prèviament, aquest es pot agreujar. “S’agreuja perquè és un estrès”, explica la psiquiatra, que recorda que aquestes persones tot sovint tenen més problemes de sociabilització, no accedeixen al mercat laboral o tenen moltes dificultats per tenir parella, “els psiquiatres considerem que la prescripció social és molt important perquè no tot és medicació”.
El CAP de Valldoreix acull des del mes de maig una prova pilot de prescripció social que, segons la regidora de Salut, Núria Fernàndez, ja s’ha aplicat a una vintena de persones. “El que pretén és evitar la medicació com antidepressius en els casos en què no és necessari”, explica. L’objectiu d’aquest projecte és que, un cop desenvolupada una aplicació que agilitzi el vincle entre els CAPs, l’Ajuntament i les entitats participants, s’estengui més enllà del CAP de Valldoreix.
Cuautle veu amb bons ulls aquestes iniciatives perquè, explica, afavorir que la gent que se sent sola es trobi amb altra gent per fer una activitat pot permetre millorar l’estructura social i, en conseqüència, el seu benestar: “Quan més en facin, millor, perquè es genera un hàbit social”. Això és tan útil per a persones que no tenen cap problema previ de salut mental com per aquelles que tenen una patologia.
La soledat en persones amb trastorns mentals greus
Amb l’objectiu d’arribar a aquelles que tenen patologies mentals, l’Ateneu va impulsar el 2019 un espai de lleure ara reconegut com a Club Social per part de la Generalitat. Aquest espai permet que persones amb trastorns mentals greus es trobin per fer activitats autogestionades i acompanyades pel propi Ateneu i per una psicòloga. “Es facilita la trobada amb activitats com jocs de taula i ping-pong i després ells mateixos queden”, explica Marta Tomàs, psicòloga del Club Social, que s’autodefineix com un espai d’intervenció comunitària acompanyada, “hi ha tot tipus de perfils perquè els joves, per exemple, no tenen tanta consciència de la malaltia i, alhora, no se senten atrets per un espai que ara majoritàriament està format per persones de més de 45 anys”.
Ara bé, la psicòloga també adverteix que la gent gran té un factor afegit. Les persones amb problemes de mobilitat, generalment majors, tendeixen a quedar-se a casa, un aïllament que pot generar una sensació de soledat. Aconseguir que aquestes persones surtin de casa i, alhora, fomentar espais intergeneracionals és essencial per aconseguir combatre la soledat.
Tot i els esculls per arribar a tots els perfils d’edat, Marcel Cuesta, treballador de l’Ateneu implicat al Club Social, recorda que és un espai obert a qualsevol persona d’entre 18 i 65 anys. Hores d’ara acudeixen prop de 30 persones de forma regular i que aprofiten el propi Ateneu que, més enllà de l’activitat concreta del Club Social, esdevé un gran nexe de relacions gràcies a les activitats gratuïtes, els tallers, la cuina, el bar i la terrassa. Amb la voluntat de conscienciar sobre la salut mental, l’Ateneu organitza xerrades de sensibilització, les properes al febrer i a l’abril per parlar de joves i infants respectivament.
“Vivim en una societat malalta i que va molt ràpid, per tant, no es cuida la salut mental”
Un dels reptes de les persones que tenen trastorns mentals greus és que acostumen a tenir dependència dels pares i no treballen. Alhora, petites discussions o malentesos poden fer que es desvinculin de l’espai, de manera que el paper de l’Ateneu és fer seguiment perquè cap usuari es desvinculi d’un espai de sociabilització essencial en un món cada cop més individualista i digital. “Vivim en una societat malalta i que va molt ràpid, per tant, no es cuida la salut mental”, apunta Tomàs, “si tens predisposició genètica, un malestar com la soledat pot derivar en malalties mentals no reversibles i, si tens algun problema de salut mental abordable, es pot derivar a problemes més greus”.
La prevenció del suïcidi
Els malestars poden derivar en intents de suïcidi. Per això, el passat 10 de setembre, amb motiu del dia mundial per a la prevenció del suïcidi, la rambla del Celler de Sant Cugat del Vallès es va omplir d’imatges i testimonis escrits de supervivents. L’objectiu era trencar un tabú que encara és molt present i que desincentiva parlar-ne. “Anys enrere hi havia la fantasia que quan més es parlés de suïcidi, més risc hi hauria de tenir una temptativa suïcida”, advertia Mireia Anglès, responsable del servei de xat de l’Associació Ajuda i Esperança, entitat que gestiona el telèfon de l’esperança, i que conjuntament amb Després del suïcidi – Associació de Supervivents, va impulsar l’exposició, “hi ha molt de suport al voltant, molts llocs on demanar ajuda”.
L’objectiu d’aquesta acció era posar cares més enllà de les xifres –626 suïcidis entre gener i agost, segons les dades facilitades per la Generalitat amb motiu del dia per a la prevenció del suïcidi– i, alhora, demanar als ajuntaments que prenguin mesures en la línia del Pla de Prevenció del Suïcidi de Catalunya (PLAPRESC). “S’ha de tenir en compte que darrere del suïcidi sempre hi ha un patiment emocional, és a dir, la persona percep que no pot fer canvis a la seva vida, que la fa patir”, advertia Cecília Borràs, presidenta de Després del suïcidi – Associació de supervivents ara fa cinc anys.
Cuautle reivindica la feina feta a Som Salut Mental 360, on participen les dues entitats que van promoure l’exposició santcugatenca. Al seu web hi ha materials diversos com ara indicadors i com actuar davant persones que tenen pensaments suïcides o factors protectors davant del suïcidi.
