Avui, amb els nous problemes, els nous coneixements i els nous valors, hi ha noves necessitats a cobrir, nous reptes als quals fer front, alguns amb urgència, per tal de defensar la Salut

El Consell de Ministres ha aprovat un projecte de Llei d’Equitat, Universalitat i Cohesió del Sistema Nacional de Salut en el que, entre altres temes importants, proposa derogar la norma que permet la concertació amb diners públics de la sanitat privada, excepte en “casos excepcionals”. Aquest nou decret i la seva aplicació ens donarà feina, però benvinguda sigui, i que serveixi de veritat per millorar la salut de les persones, i no la butxaca d’alguns

Les causes de les llistes d’esperes són multifactorials i complexes, de manera que hem de prendre-les molt seriosament i tenir voluntat política per millorar-les. És cert que falten recursos (el 25% del pressupost de salut per l’atenció primària, per exemple), però, sobretot, cal gastar-los bé

Comencem consultant les dades sobre llistes d’espera a Catalunya que ofereix el Ministeri de Sanitat. Pel que fa les operacions quirúrgiques, tenim una mitjana de 156 dies d’espera (5,2 mesos) i un 69% que espera menys de 60 dies. Això vol dir que algunes persones de l’altre 30% poden acabar esperant més d’un any. Només Aragó està pitjor que Catalunya.…

A Catalunya han quedat 71 places MIR vacants de l’especialitat de Medicina Familiar i Comunitària, malgrat que el Departament de Salut oferia 9.000 euros de més al sou anual com estímul per escollir aquesta especialitat tan necessitada de professionals

Els ajuntaments, les diputacions i els consells comarcals poden i han de tenir competències i responsabilitats en salut i sanitat, i s’han implicar en les necessitats i demandes dels seus ciutadans. Perquè la salut és un dret

Cal canviar radicalment el model actual i construir-ne un de nou. Pensar i fomentar els lligams socials i la solidaritat, construint la governança de la comunitat i la democràcia directa, superant l’individualisme, el corporativisme, la corrupció i apropiació dels béns i interessos comuns

Quan les administracions públiques volen regular l’urbanisme i la mobilitat, hi ha resistències per interessos econòmics, ideològics o polítics. S’ha donat en el tema de les superilles, el tramvia i, ara, en la Zona de Baixes Emissions de Barcelona (ZBE), totes elles planificades amb els valors de la salut de totes les persones, la seguretat i la lluita contra l’emergència climàtica

Estem farts de plans, programes i mesures, sense fets concrets, ni calendaris, ni indicadors, ni mitjans, despeses injustificades i per negocis particulars, corrupcions i declaracions dels mateixos de sempre, la majoria dels quals no creuen en els valors del sistema públic i només serveixen per engreixar la sanitat privada, de mala qualitat i de negoci d’uns quants. No és això companys, no és això. Cal passar a l’acció

Ara ens cal, urgentment, fer un bon anàlisi independent i transparent del que ha passat i per què ha passat, i proposar-nos un canvi radical de model, polític, econòmic, cultural i social. Si no ho fem ara, quan ho farem?