Browsing: Determinants socials

El teletreball ha arribat per quedar-se, però hem de conèixer els pros i contres. El punt de partida és un teletreball que no representi una pèrdua de drets laborals. Ni tampoc retrocessos en la qualitat de vida. Ni en la conciliació de la vida personal i la laboral

El metge de família Javier Padilla i l’epidemiòleg Pedro Gullón acaben de publicar Epidemiocracia: Nadie está a salvo si no estamos todos a salvo’, escrit en ple estat d’alarma. Conversem amb ells sobre la situació del sistema de sanitat pública espanyol, les desigualtats socials i sanitàries i sobre com influeixen els contextos socials i econòmics en el sorgiment de les pandèmies

Durant el mes d’abril, un 68% dels membres de les llars ateses per Càritas en edat laboral estaven a l’atur. Els ingressos de les llars han caigut un 33%. Les famílies ingressen, de mitjana, uns 536€ mensuals. A més, la meitat de les llars ateses per Càritas han tingut dificultats per fer front a la hipoteca o el lloguer, o no tenen prou diners per pagar els subministraments

• Un informe per la PAH, l’APE, l’Observatori DESC, Enginyers Sense Fronteres i l’Agència de Salut Pública de Barcelona afirma que els problemes d’accés a l’habitatge i la pobresa energètica s’entrecreuen i tenen greus efectes sobre la salut mental
• L’enquesta, realitzada a persones properes a la PAH i l’APE, demostra que aquesta situació fa superar en 70 punts percentuals la mala salut mental respecte la mitjana de Barcelona

El Davide va viure al carrer més de vuit anys. Ara té un sostre en el qual se sent més segur, però assegura que haver estat tants anys vivint al carrer deixa marca i que adaptar-se a una nova vida no és fàcil. És un dels testimonis que recull l’informe de la Fundació Arrels Viure al carrer a Barcelona. Radiografia d’una ciutat sense llar, realitzat a partir d’entrevistes a més de 1.400 persones sense llar durant els darrers quatre anys

La longevitat és un problema per a l’estabilitat financera mundial que qüestiona els pilars econòmics dels Estats post baby boom. La pandèmia està revelant que la gent gran s’han transformat en objecte de les fòbies d’un sistema que no sap què fer amb la longevitat que tant d’esforç ha costat aconseguir

Els experts recomanen prevenció davant l’augment de l’ús de pantalles entre menors i adolescents que s’ha produït durant el confinament. Recorden que l’ús abusiu de les tecnologies es pot traduir en un trastorn addictiu

L’ús de guants, màscares, bates, i altres equips de protecció individual davant la SARS-CoV-2, a més d’envasos, mampares i bosses, s’ha disparat, i amb ells la fabricació de plàstic. Davant la por al contagi, aquest material d’un sol ús, que a partir de 2021 patiria més restriccions d’ús en molts països, ressorgeix per protegir-nos, però posa en risc la salut de l’entorn

L’Agència de Salut Pública de Barcelona ha fet públic un informe que descriu com el confinament per la COVID-19 ha afectat en els nivells de contaminació de l’aire a la ciutat. L’estudi estima que si la reducció de la contaminació durant el confinament es mantingués de forma permanent, a la llarga evitaríem cada any al voltant de 800 morts a Barcelona

Un estudi de l’Imperial College de Londres analitza les mesures preses pels països de rendes mitjanes i baixes contra la pandèmia i el possible impacte del virus. Encara que les seves poblacions són més joves, la fragilitat de les seves economies i sistemes de salut juguen en contra seu. Els investigadors auguren mesos “tristos”