No et perdis cap article
Sobre la importància de detectar la mala recerca per a evitar el mal a la salut
Admeto el risc de poder estar excessivament contaminat o de no tenir la perspectiva necessària, però tinc la impressió que, en aquest Dia Mundial de la Salut Mental d’enguany, el món, la societat, la gent, les persones del nostre entorn podríem compartir, segurament, la sensació de no estar en el nostre millor moment.
L’any 2019, segons el Codi Risc Suïcidi, a Catalunya es van dur a terme 4.486 temptatives i cadascuna d’aquestes temptatives impacta d’una forma directa a l’entorn de la persona en risc (familiars i amics amb els quals conviuen, àmbit laboral, entorn social…). Sabem, a més, que aquestes dades són la punta de l’iceberg de la realitat sobre la conducta suïcida, doncs un 40% dels familiars que busquen ajuda i assessorament a la nostra entitat, no han estat en contacte amb els serveis públics de salut.
La perspectiva de gènere és el gran repte i, alhora, la gran assignatura pendent de les polítiques públiques. Malgrat els avenços, les desigualtats són evidents i les passes endavant sovint són contrarestades per realitats adverses i accions d’agressivitat misògina.
En els darrers anys, s’ha posat el focus en la salut mental. Els mitjans de comunicació han contribuït abastament a què cada vegada sigui més natural parlar-ne. Segurament, la pandèmia de la COVID-19 i les seves conseqüències negatives en el benestar de la població expliquen part del fenomen. Al cap i a la fi, tothom n’ha estat afectat, en primera persona o a través d’algú del seu entorn. Una de cada quatre persones té, ha tingut o tindrà un problema de salut mental. Són xifres que ens han de fer reflexionar, ja que aquest no és un problema del qual som alienes.
La salut mental està sent indiscutiblement una prioritat per a l’Ajuntament de Barcelona, que amb les polítiques endegades en els últims anys ha posat al focus a la necessitat de fer-la visible, treballar contra l’estigma que l’envolta i generar nous serveis i programes que ens han permès explicar que la salut mental ha de ser considerada un element central del sistema de salut. Des de l’Ajuntament, de la mà d’entitats i organitzacions de la ciutat, hem desplegat aquests darrers anys un seguit d’estratègies amb l’objectiu d’aprofundir en què la salut mental deixi de ser una salut de segona.
Des de l’aplicació de les ZBE a cinc municipis de l’AMB, la reducció del trànsit contaminant ha suposat una reducció de la contaminació atmosfèrica en un 30%, xifra que acredita l’Agència Europea de Medi Ambient, amb una disminució d’òxids de nitrogen (NOx) del 50% i d’un 20% de partícules en suspensió.
Sobre l’aplicació de l’art del relat a la comunicació científica
A la nostra cultura el concepte de salut ha anat evolucionant amb el temps. El terme «salut» es contraposa al de malaltia i és objecte d’especial atenció per part de la medicina. Cada vegada més es parla de la consideració holística de la persona en la qual es té present l’atenció a totes les dimensions de salut: física, psíquica, emocional, social i espiritual. Aquesta mirada àmplia planteja diferents espais per a la intervenció de diferents agents.
El manteniment de l’obligació de portar la mascareta als transports públics i a altres llocs (farmàcies i establiments sanitaris) està resultant polèmic. Bé, per ser més precisos, motiu de discrepància entre molta gent –que simplement ha deixat de fer-la servir– i la majoria dels salubristes professionals , amb alguna notable i significativa excepció, com la del president de la Societat Espanyola d’Epidemiologia– els quals consideren que podria ser prematur descartar-la.
Per a oferir les millors experiències, utilitzem tecnologies com les cookies per a processar dades com el comportament de navegació o les identificacions úniques en aquest lloc. No consentir o retirar el consentiment, pot afectar negativament unes certes característiques i funcions.
