Browsing: Opinió

Cal un pla d’acció conjunt de tots els sectors professionals que conformen l’atenció primària (infermeria, medicina, administració, auxiliars, treball social) i de les forces sindicals, socials i polítiques per aconseguir millores urgents i realitzables a curt termini que han d’anar dirigides a que el sistema faci un gir resolut cap a l’atenció primària

Les principals pèrdues arran de la pandèmia han afectat col·lectius amb condicions de treball i de vida molt precàries, majoritàriament dones. Hi ha hagut afectacions degudes a les condicions de confinament, on els condicionants socials, com l’empobriment, han tingut un pes molt important, tant en el risc d’infecció com en altres riscos per a la salut física i mental

En aquesta segona onada d’infeccions de la Covid-19, i sense un estat del benestar consolidat, estem trobant polítiques socials febles i continuen les retallades en àmbits fonamentals

Sobre la manca d’evidències en medicina i la plètora de tractaments no provats

Cadascú té les seves raons particulars, però algunes les compartim tots. Entre elles la decepció del què no arriba després de les expectatives de la desescalada. O les pèrdues que s’acumulen (vides, treballs, vincles, recursos). A més, se suma una creixent crisi social

Invertir en hospitals és més fàcil que replantejar-se el sistema sanitari en el seu conjunt i molt més agraït des de moltes perspectives, inclosa la del populisme. És molt més fàcil que exigir -i facilitar que es pugui dur realment a terme- la longitudinalitat i la continuïtat que pot aportar l’atenció primària

Cada vegada estan més clares les influències de les condicions de vida (i de treball) sobre el contagi i les conseqüències del coronavirus. El que convindria seria aprendre a conviure amb la pandèmia conservant el millor nivell possible de benestar i qualitat de vida i no obsessionar-nos exclusivament amb les xifres d’incidència, ocupació hospitalària i mortalitat.

El document “Mesures per enfortir el Sistema de Salut” aporta propostes continuistes, no basades ni en l’evidència ni en l’experiència, que reforcen els proveïdors concertats , augmenten l’estructura burocràtica no productiva i ignoren la salut dels ciutadans

Si bé es calcula que hi ha entre cinquanta i seixanta laboratoris en el món dedicats a la recerca de la vacuna per a la Covid-19, només són tretze els que estan en un estadi més avançat. Una competència feroç entre les multinacionals, i fins i tot entre els governs, s’ha desfermat. Qui aconsegueixi elaborar una vacuna eficaç i obtingui la patent s’assegura el monopoli de la producció i guanys per diverses dècades.

Sí, amb la boca petita i a contracor, però ha reconegut l’abús que CATAC-CTS/IAC i CGT fa anys que denuncien