Browsing: Opinió

Si analitzem objectivament l’evolució dels serveis públics de sanitat o d’educació, no hi ha motius per a la satisfacció. Sense anar més lluny els resultats del darrer informe PISA, que certament han estat dolents per a tota Europa, segueixen essent pèssims per a nosaltres. I en el cas del sistema sanitari les dades disponibles són també dolentes, en termes absoluts i també si les comparem amb les altres autonomies espanyoles, destacant les d’accessibilitat.

L’acompanyament emocional de les mares amb els nadons en el postpart immediat pot tenir efectes molt rellevants, i la integració de les mirades dels professionals amb continuïtat en la comunitat pot esdevenir essencial, especialment en les poblacions més vulnerables.

“Tinc reconegut el grau tres de dependència i el 88% de discapacitat, i he realitzat de manera correcta i en termini totes les gestions pertinents, però em trobo que l’administració em penalitza, sense contemplar la situació de vulnerabilitat en la qual em trobo, ni la malaltia que pateixo”.

Claus pràctiques per al professorat per educar des del reconeixement i no des de la por.

El món en què vivim se sustenta sobre les espatlles de les persones cuidadores. Situar-les al centre de les polítiques socials, donar-los un espai d’atenció específic i lliure de burocràcia, vetllar pels seus drets laborals i salut física i mental no era cap caprici.

Ens hem de plantejar competir amb el sector privat, ignorar-lo o establir un marc de col·laboració del sector privat amb els serveis públics del Sistema Nacional de Salut? Considero que un sistema sanitari per a tothom del segle XXI ha de ser inclusiu i comptar necessàriament amb tots els agents, també els privats.

Els percentatges de depressió postpart superen la prematuritat, la preeclàmpsia o la diabetes gestacional.

En què estem fallant els adults si tenim infants i joves que trien de manera constant i diària relacionar-se a través dels telèfons mòbils, de les xarxes socials i de les múltiples aplicacions a les quals tenen accés.

Hi ha prou estudis que mostren que, allà on el metge i la infermera d’Atenció Familiar i Comunitària atén inicialment a tota la població, amb independència de la seva edat, i els pediatres actuen com a consultors dels centres i equips d’Atenció Primària i Comunitària no s’observa cap disminució de la qualitat o de la seguretat de l’assistència prestada.

La salut és un dels pilars de l’estat de benestar i segurament el més sensible per a la majoria de la societat. No fa gaire anys, a Catalunya parlàvem del sistema sanitari com una de les “joies de la corona”. Què ha passat perquè ara els experts convocats afirmin que “mentre assistim a grans transformacions en molts àmbits, el sistema sanitari no es transforma?”