Browsing: Opinió

Cal continuar amb l’anàlisi crítica del nostre sistema sanitari públic però sense perdre de vista que s’ha de fer des d’una perspectiva assertiva (no sempre negativa, com deia un entrenador de futbol del Barcelona) en la que sempre predominin les propostes de millora sobre les crítiques dels seus aspectes problemàtics.

El risc de distorsió i d’addicció a la llum blava de la pantalla i al que en ella es projecta és real. Ara bé, no crec que fent desaparèixer el mòbil de les mans dels nostres fills eradiquem el problema. L’ajornarem, el postergarem, però no estarem trobant una solució.

Cal que la Generalitat faci una normativa clara i d’obligat compliment per a tota l’educació obligatòria que ajudi a minoritzar els riscos que té l’abús dels telèfons, que no són pocs.

Fora molt convenient que el sistema sanitari que vol generar el pacte fos bastit des de plantejaments conceptuals i estratègics més transversals, que visualitzin l’assistència sanitària com un element instrumental que contribueix a la millora del benestar i qualitat de vida personal i col·lectiva i, dintre d’aquest, al manteniment d’un nivell de salut satisfactori i suficient per gaudir d’una vida autònoma.

Sobre els biaixos cognitius a la llum de l’evolució i la seva irracionalitat.

“No podem parlar de salut mental sense parlar de totes les discriminacions, de totes les situacions generades per uns pocs que condicionen a la majoria de la societat; cal que assenyalem doncs les causes”.

Salut no té a veure només -tot i ser essencial que sigui de qualitat i universal- amb un bon sistema sanitari. Té a veure amb les politiques econòmiques, amb les laborals, amb les d’habitatge, amb les d’urbanisme, amb les que han de respondre a l’emergència climàtica, i, com no, amb les polítiques d’equitat de gènere.

La tasca docent influeix en el desenvolupament de les habilitats socioemocionals dels joves i aquestes, al seu torn, són claus per a fomentar la salut mental. Aquestes habilitats són mal·leables i, per tant, integrar el seu desenvolupament a l’aula és imprescindible, sobretot en entorns de vulnerabilitat on les habilitats socioemocionals poden ser, a més a més, factors protectors que impactin positivament el desenvolupament acadèmic i personal dels joves.

Cal exigir als nostres governants i líders polítics que guardin a la ciutadania i als professionals sanitaris el respecte que es mereixen i que, sense més dilació, posin negre sobre blanc en el Butlletí Oficial de la Generalitat les disposicions executives necessàries per solucionar amb visió de curt, mig i llarg termini els greus problemes que pateix la nostra APiC.

M’agradaria que llegíssiu aquestes paraules sabent que, qui les escriu, és mestra, professora universitària però, sobretot, mare. Un dels meus fills s’inclou dins del que avui anomenem ‘diversitat funcional’. Aquest escrit recull reflexions i barreres que ens trobem per l’aprenentatge de molts infants, amb i sense necessitats educatives.