Browsing: COVID-19

El José, un home gran ingressat per Covid a l’Hospital Vall d’Hebron, va rebre la notícia que la seva dona, la María, també s’havia posat malalta i estava al mateix centre, però no sabia on es trobava exactament. Quan li va explicar a la seva infermera, la Laia Ventura, tot l’equip es va mobilitzar per ajuntar la parella. La sorpresa de veure la María entrar a l’habitació i el somriure de tots dos, van ser un parèntesi en mig de la duresa de la pandèmia

La infermera del Clínic Ester Arimon ha elaborat una tesi sobre la fatiga per compassió en què exposa el patiment dels professionals que estan en contacte amb la mort i amb les males notícies. Visibilitzar aquesta realitat i dotar els sanitaris d’eines de gestió emocional per no emportar-se els traumes a casa és una assignatura pendent a la qual se li ha prestat més atenció en temps de Covid, però que existeix des de molt abans.

Des de fa anys s’abusa del personal facultatiu, llastrat per una negociació col·lectiva que l’arracona i li nega les millores, mentre s’apel·la a la vocació i a la responsabilitat vers els pacients. El deure mèdic i el professionalisme han sigut i continuen sent els pilars sobre els quals s’ha sostingut la qualitat del sistema

La Ivana Gallardo encara no era infermera quan es va declarar la pandèmia de la Covid-19 i l’Assumpta Ruiz, ja jubilada, feia gairebé quaranta anys que en coneixia l’ofici. Persones com elles van treballar amb intensitat i amb professionals en actiu a un dels anomenats hotel salut, com el Rafaelhoteles de Badalona, que quasi es va muntar de la nit al dia per descongestionar l’Hospital Germans Trias i Pujol

Posar o no la tercera dosi de la vacuna està generant molt debat. Barrejar o no vaccins de diferents laboratoris també ho va fer. Però vacunar els menors d’edat, ara els de 12 a 18 anys i d’aquí a uns mesos la franja 5-11, no en genera cap. Per què? Alguns experts ho consideren innecessari i adverteixen que els riscos superen els beneficis

El doctor Joaquim Serra es va jubilar el març del 2019, just un any abans de l’inici de la pandèmia de la Covid-19, però va haver de tornar a l’UCI de l’Hospital Vall d’Hebron en el moment de màxima necessitat de personal. A la falta de llits s’afegia la corba de víctimes que no deixava de pujar i la incertesa de quan milloraria la situació, però la serenor i la sensació de ser útil es van imposar

Quan es va decretar l’estat d’alarma per la Covid-19 el 14 de març del 2020, el doctor Hipòlit Pérez es trobava a l’UCI de l’Hospital Germans Trias, on hi treballa des de fa prop de 30 anys i on és cap de la secció d’Intensius. L’estrès, la fatiga, la sobrecàrrega laboral, la manca de materials i el número de pacients que morien eren complicats de gestionar i, per això, quan a finals de mes es va començar a trobar malament va pensar que era fruit del cansament. Va haver d’ingressar a l’UCI pel coronavirus i va veure com el seu equip l’atenia amb la suavitat i la por de què potser no se’n sortiria