El més llegit
Subscriu-te
No et perdis cap article
Browsing: COVID-19
S’imaginaven la jubilació gaudint del temps lliure i d’algun viatge de plaer a l’estranger, després de més de 40 anys treballant com a infermeres en diferents unitats, cada vegada amb més càrrecs de responsabilitat, però quan va arribar l’hora de retirar-se estaven en plena pandèmia i, poques setmanes després, van tornar al peu del canó. La Cuca Esperanza i la Marisa Garreta acudeixen cada setmana a l’Hospital del Mar per vacunar contra la Covid-19. Asseguren que és una obligació moral i que continuaran exercint fins que sigui necessari
L’Iris Garcia estava acabant les pràctiques finals de Grau Infermeria a Mèxic quan el coronavirus estava causant estralls a mitja Europa. Les notícies que li arribaven del confinament i el toc de queda li semblaven difícils de creure, però quan va aterrar a Barajas li van ploure les ofertes de feina sense estar titulada oficialment i, des de llavors, no ha deixat de treballar, primer a les Urgències de l’Hospital de Viladecans i després a les de Bellvitge
L’augment de les interaccions socials amb la tornada de les vacances, sumat a la incidència de la variant delta, fa témer una sisena onada. La vacunació serà clau perquè, en cas que es produeixi, els seus efectes siguin els mínims possibles
Les mancances de la política sanitària acumulades durant més de 20 anys han emergit com les aigües brutes del clavegueram amb les tempestes que sovintegen aquests dies, i ho han fet de forma violenta, generant unes desfetes que malauradament deixaran empremtes duradores, qui sap si irreversibles
Quan la Inés Ibáñez, infermera de l’Hospital del Mar, va saber que una parella que havia ingressat per Covid estava a punt de fer els 50 anys de casats, va activar tot l’equip per organitzar les noces d’or. I tota la planta s’hi va bolcar. El missatge de la filla dient que creia que seria l’últim aniversari en què els seus pares podrien estar junts i el delicat estat de salut de la mare, en un moment en què no estaven permeses les visites, van fer que la Carmen i el Tomás tinguessin un record i una celebració inoblidables
Fernando Domínguez va ser el primer pacient Covid que va sortir amb vida de l’UCI de l’Hospital de Bellvitge. Ja a casa i en procés de recuperació, va decidir escriure una carta d’agraïment en la qual va plasmar l’angoixa per estar intubat i el tracte humanitari que va rebre. De les seves línies va sorgir un documental i, amb el temps, va conèixer les persones que hi havia darrere dels EPI i de les quals només havia vist els ulls
La doctora Eva Gil havia diagnosticat més casos de Covid dels que podia recordar. Aquest virus desconegut que cada setmana els obligava a canviar de protocol a l’hospital era sinònim de caos, impotència i despersonalització, però quan va saber que havia ingressat la tieta de la professora de la seva filla va anar a visitar-la i, de forma natural, va sorgir un afecte cap a aquesta senyora que vivia la malaltia en solitud i va recuperar la implicació amb els pacients: “Va ser tornar a fer la medicina personal que m’agrada”
Recuperem una sèrie d’entrevistes a diferents dones treballadores en l’àmbit de la salut per tal de visibilitzar el paper que estan tenint davant la pandèmia de la Covid-19
Un 15% dels cuidadors i cuidadores remarquen que el confinament i les restriccions de moviment els han suposat una sobrecàrrega de feina perquè han augmentat les hores de cura a les persones dependents, i un 5% no han pogut conciliar la situació laboral amb la familiar per la Covid-19. Ho afirma un informe de la Fundació Pere Tarrés que avalua la qualitat de vida d’aquestes persones
Sense treure pes a la importància de la responsabilitat individual, l’èmfasi en aquesta perspectiva va contra el que sabem sobre comportaments saludables, contra tot el que hem après durant la pandèmia i contra les mateixes bases de les actuacions de salut pública