El més llegit
Subscriu-te
No et perdis cap article
Browsing: Opinió
El tercer sector és l’espai de relacions socioeconòmiques conformat per un conjunt d’entitats i organitzacions que no tenen afany de lucre, són no governamentals i són finançades, en gran part, pel sector públic.
No és tasca complicada indagar en el perfil dels ‘influencers’ i trobar-se, entre tants filtres, amb un contingut totalment diferent del que reivindiquen el Dia de la Salut Mental: fotos retocades, cossos modificats, operacions estètiques, cares de porcellana, anuncis de bàlsams que eliminen la fam, dietes extremes, toxicitat normalitzada i, com a conseqüència, plors desconsolats
Sobre la importància de detectar la mala recerca per a evitar el mal a la salut
Admeto el risc de poder estar excessivament contaminat o de no tenir la perspectiva necessària, però tinc la impressió que, en aquest Dia Mundial de la Salut Mental d’enguany, el món, la societat, la gent, les persones del nostre entorn podríem compartir, segurament, la sensació de no estar en el nostre millor moment.
L’any 2019, segons el Codi Risc Suïcidi, a Catalunya es van dur a terme 4.486 temptatives i cadascuna d’aquestes temptatives impacta d’una forma directa a l’entorn de la persona en risc (familiars i amics amb els quals conviuen, àmbit laboral, entorn social…). Sabem, a més, que aquestes dades són la punta de l’iceberg de la realitat sobre la conducta suïcida, doncs un 40% dels familiars que busquen ajuda i assessorament a la nostra entitat, no han estat en contacte amb els serveis públics de salut.
La perspectiva de gènere és el gran repte i, alhora, la gran assignatura pendent de les polítiques públiques. Malgrat els avenços, les desigualtats són evidents i les passes endavant sovint són contrarestades per realitats adverses i accions d’agressivitat misògina.
“La majoria de treballadores amb un problema de salut mental no s’atreveix a parlar-ne amb els caps”
En els darrers anys, s’ha posat el focus en la salut mental. Els mitjans de comunicació han contribuït abastament a què cada vegada sigui més natural parlar-ne. Segurament, la pandèmia de la COVID-19 i les seves conseqüències negatives en el benestar de la població expliquen part del fenomen. Al cap i a la fi, tothom n’ha estat afectat, en primera persona o a través d’algú del seu entorn. Una de cada quatre persones té, ha tingut o tindrà un problema de salut mental. Són xifres que ens han de fer reflexionar, ja que aquest no és un problema del qual som alienes.
La salut mental està sent indiscutiblement una prioritat per a l’Ajuntament de Barcelona, que amb les polítiques endegades en els últims anys ha posat al focus a la necessitat de fer-la visible, treballar contra l’estigma que l’envolta i generar nous serveis i programes que ens han permès explicar que la salut mental ha de ser considerada un element central del sistema de salut. Des de l’Ajuntament, de la mà d’entitats i organitzacions de la ciutat, hem desplegat aquests darrers anys un seguit d’estratègies amb l’objectiu d’aprofundir en què la salut mental deixi de ser una salut de segona.
Des de l’aplicació de les ZBE a cinc municipis de l’AMB, la reducció del trànsit contaminant ha suposat una reducció de la contaminació atmosfèrica en un 30%, xifra que acredita l’Agència Europea de Medi Ambient, amb una disminució d’òxids de nitrogen (NOx) del 50% i d’un 20% de partícules en suspensió.
Sobre l’aplicació de l’art del relat a la comunicació científica